Un Parlament devaluat

 16/01/2016 02:14

En les democràcies representatives la direcció de la governança depèn de com els resultats electorals es tradueixen en majories de govern segons els programes dels partits. Per això ha resultat interessant veure com s’ha gestat la majoria que ha donat a Patxi López la presidència del Congrés dels Diputats aquest 13 de gener; però més interessant encara ha estat sentir l’anterior president de la Generalitat dir que amb els pactes poden corregir-se els resultats ­electorals.

La lluita per assolir majories dóna un ­caràcter complex a la governabilitat a nivell espanyol, però a Catalunya les coses s’han situat d’una manera que encara em sembla més complexa per la qüestió del respecte a la legalitat i el procés cap a la ­independència.

El nou president de la Generalitat i expresident de l’ Associació de Municipis per la Independència, Carles Puigdemont, va acabar el seu discurs d’acceptació de la presidència en el Parlament amb l’expressió “Visca Catalunya lliure!”, mentre que la presidenta del Parlament, exregidora d’ERC i expresidenta de l’ ANC prenia possessió de la presidència del Parlament amb un “Visca la República Catalana!”. Aquests entusiasmes voluntaristes inicials es van corregir en part quan Carme Forcadell va contactar amb la Casa Reial per posar en coneixement del cap de l’ Estat l’elecció del nou president i quan –malgrat la discutida fórmula de jurament elegida– Puigdemont va prendre possessió de la Presidència de la Generalitat amb un constitucional “Visca Catalunya” i una crida al respecte i a la serenitat.

Si amb la seva obtusa oposició a la candidatura de Mas la CUP va aconseguir de­gradar la figura del president de la Generalitat fins a nivells intolerables, amb la seva pressió per imposar la resolució independentista i antisistema del 9 el novembre –rebutjada pel Tribunal Constitucional per unanimitat– la CUP va situar el Parlament en una via inconstitucional i rupturista i fora de lloc per a molts catalans.

Però el més greu és que, a diferència del que va dir l’expresident Mas respecte al compromís de la CUP de cara al futur, les posteriors declaracions de diputats de la CUP van confirmar que el seu esperit assembleari obligarà a discutir la majoria de les qüestions que el Parlament hagi de resoldre sense comprometre’s prèviament a gairebé res del que hauran de ser les decisions de govern.

Això vol dir que el nou Parlament viurà pendent d’ allò que els indecisos, oscil·lants i imprevisibles 331.000 vots de la CUP en les eleccions del 27 de setembre puguin voler a cada moment, i així, doncs, la nova legislatura s’inicia amb un Parlament devaluat en el qual no jugaran les majories parlamentàries sortides de les urnes, sinó els pactes per donar satisfacció als deu diputats de la CUP.

Això farà difícil “el respecte i la serenitat” demanada pel president Puigdemont. I deixa en mans de la CUP el pressupost de la Generalitat.