LA RODA
En pocs dies hem passat d'haver de suportar una nova campanya electoral a Catalunya a comptar amb un nou govern. Hem canviat de president i tenim moltes cares noves en l'executiu i en el legislatiu. En poc més de mig any els dos costats de la plaça Sant Jaume han canviat d'inquilins. A un costat, una nova alcaldessa. A l'altre, dos exalcaldes que han passat dels seus respectius ajuntaments a ocupar les principals responsabilitats polítiques del país. I entre mig, moltes incògnites. Tot plegat enmig d'una agenda summament exigent des del punt de vista de la pressió que la mateixa coalició de govern i els seus aliats de la CUP han decidit assumir. Un Estat per construir, una desconnexió per ultimar i una situació econòmica que no és precària, sinó el següent. Però, atenció, governar en aquests mesos no vol dir només atendre l'agenda marcada pel procés. En sanitat, el dèficit no para de créixer, està pendent la reforma sociosanitària i està en qüestió el model de gestió. En educació, tenim un panorama igualment preocupant. L'educació infantil, amb greus carències de cobertura. La plantilla de professorat, amb profunds problemes de renovació. Els models educatius vigents augmenten dia a dia la seva obsolescència. L'educació d'adults segueix sent marginal i, en canvi, el seu potencial creix al ritme que envelleix la població. En serveis socials, seguim esperant la seva adaptació a la nova realitat laboral, demogràfica i d'articulació amb el Tercer Sector. I així podríem seguir. Seria molt important que en aquesta legislatura els municipis i els seus alcaldes i alcaldesses no només fossin importants per reforçar simbòlicament el procés, sinó que fossin molt més protagonistes de la renovació absolutament necessària de les polítiques públiques |
|
|
