ARTICLES
XXIRGO@ELPUNTAVUI.CAT - 16 gener 2016 2.00 h

A LA TRES

Agafi's fort, Puigdemont

XEVI XIRGO - XXIRGO@ELPUNTAVUI.CAT
“Tinguin a punt les samarretes del procés; les hauran de tornar a fer servir

Hi va haver un moment de l'entrevista d'aquest dijous de Mònica Terribas al president Carles Puigdemont en què a mi em sembla que tots vàrem prendre consciència de la situació. I és aquell minut d'or de Terribas en què li va anar enumerant, un a un, tots aquells càrrecs institucionals que no l'havien felicitat per la seva investidura, ni que fos d'una forma protocol·lària. A Puigdemont se'l va veure fort, valent, segur i convençut del que fa, però el reguitzell de nos que va encadenar (de persones que va dir que no l'havien trucat ni per felicitar-lo, i que ahir ho van fer a corre-cuita), a mi, i suposo que a vostès, em va deixar glaçat i em va traslladar una gran sensació de soledat. D'això n'hauríem de ser conscients tots plegats, de la necessitat que tindrà aquest president en un moment o altre que li recordin que no està sol. Si no ho fa el govern, si no ho fan els consellers, que estic convençut que ho faran, haurem de tornar-ho a fer tots plegats. Perquè en vindran, ja ho he dit en més d'una ocasió, de l'alçada d'un campanar. Només la investigació periodística a què l'han sotmès ja aquesta mateixa setmana alguns mitjans de comunicació, la contundència d'algunes informacions, que presenten gairebé com a delicte algunes coses que no ho són, ja deixa clar el to i la dimensió que agafarà tot plegat. Agafi's fort, president, que ho provaran tot. Que el veurem implicat en no sé quants escàndols que acabaran en res, i que l'Estat obrirà no sé quantes investigacions per aclarir fets gravíssims que també acabaran en res. Nervis, president, tenen nervis. I tot i aquell “no em tremolaran les cames” i l'“estic preparat perquè fabriquin qualsevol cosa de mi” que a mi m'estan molt bé, sàpiga que no li estalviaran uns quants maldecaps. A vegades sento vergonya aliena, de la meva professió. Dels periodistes que fan passar per periodisme allò que no ho és i dels que estarien més còmodes fent de jutge que no pas de periodista. Però vaja, no hem descobert res de nou. Ara el dimoni ja no és Mas, és Puigdemont. Preparin-se, posin-se còmodes i busquin a l'armari les samarretes d'aquest procés tan espectacular. I tinguin-les a punt, que qualsevol dia hi haurem de tornar.