El Punt Avui, 16/01/17
Tant x tant

La gallina voladora
Modest Guinjoan

Tenir una gallina que pon ous d’or és una gran sort des del punt de vista econòmic. En el conte, el seu propietari és tan i tan cobdiciós que la mata per veure si hi troba la suposada màquina a la panxa que li permet pondre aquella meravella. Però, en fer-ho, es queda sense gallina i sense ous d’or. Imaginem que som en una granja amb prop d’una vintena de gallines, de les quals dues campen lliurement al camp obert per obra i gràcia del seu propietari. Les restants viuen al galliner. Tres ponen ous d’or, per a satisfacció de l’amo... i de la major part de la resta de gallines que no tenen aquesta habilitat, atès que els ous són repartits de manera graciosa i arbitrària per l’amo entre totes elles.

De les ponedores d’ous d’or, n’hi ha una que és especialment desgraciada perquè només li toca el rebre. S’adona clarament de la seva condició quan veu que l’amo cada vegada l’alimenta pitjor, li demana els ous de sempre i li té preparada una gàbia estreta per a reclourela sota l’esperança que l’animal seguirà ponent els ous d’or de sempre.

Com que la llibertat té valor i els ous d’or, també, la gallina ja fa un temps que té ficat l’ull en la tanca del galliner, mesurant si pot saltar-la. De fet, la determinació la té presa i sent clara la força interior per a fer el salt. L’amo, que l’observa atentament des de fa temps, l’amenaça. I no dubtarà a fer el que calgui per evitar quedar-se sense els ous d’or, per a reprimir com sigui la insurgent i per a evitar la derrota que representaria que la gallina se li escapés. No hi ha raó que valgui, no hi ha cap espai per a la gallina rebel que no sigui la reclusió i la condemna a seguir ponent els ous preuats. Però l’amo no s’adona que la gallina, malgrat seguir ponent, ja ha iniciat mentalment el vol. L’únic que fa és exercitar la musculatura per al dia, no gaire llunyà, en què toqui saltar la tanca. No dubto que la saltarà amb èxit.

Bon 2017!