Amb el judici a Mas arriba l’hora de la propaganda

  • La foto de Mas jutjat per voler posar urnes és una mala imatge pel Govern Rajoy
Amb el judici a Mas arriba l’hora de la propagandaCaricatura d’Artur Mas (Jordi Canyissà)
 Comparte en Facebook  Comparte en Twitter 
 0 
 1
Barcelona
16/01/2017 00:05

Llegeixi la versió en castellà

Quan la màquina judicial s’engega ja no hi ha qui la pari, ni molt menys qui la domini. El Govern de Mariano Rajoy és presoner ara de la seva contundent estratègia d’intentar solucionar per la via judicial el seu conflicte amb el Govern de la Generalitat i ara arriba l’hora dels judicis i les inhabilitacions en ple procés de l ‘ “operació diàleg”. Qualsevol govern pot recórrer a la justícia i obrir qualsevol procés quan vulgui, però quan els jutges es posen en marxa, ja no els controla ningú. I així, la foto de l’expresident Artur Mas assegut a la banqueta de l’Audiència per organitzar un simulacre de referèndum no és una bona imatge per al Govern. A l’Executiu de Rajoy li hagués convingut molt més que la vista del pròxim 6 de febrer tingués relació amb el “cas Palau” i el finançament de Convergència, i que el judici del 9N arribés molt més tard, però els temps judicials no els marca la Moncloa .

El judici de Mas i la seva gairebé segura inhabilitació posterior no és un bon missatge del Govern Rajoy a nivell internacional

El judici de Mas i la seva gairebé segura inhabilitació posterior no és un bon missatge del Govern Rajoy a nivell internacional. Suposo que la seva estratègia serà minimitzar les seves repercussions tot el que es pugui, de la mateixa manera que la propaganda independentista intentarà fer arribar el judici a tots els racons del planeta. El 1992, coincidint amb els Jocs Olímpics, el Govern de Jordi Pujol es va gastar una milionada en les principals capçaleres de premsa del món per explicar que Barcelona era la capital de Catalunya obviant tota referència a Espanya. Avui ja no li caldria. Que hi ha un “problema català” ja és alguna cosa coneguda més enllà de les nostres fronteres. I els diferents governs del PP i del PSOE no han estat capaços de trobar una estratègia coherent per minimitzar-lo i crear una idea d’Espanya atractiva per a molts catalans. Aquella “Espanya plural” de Zapatero va durar quatre dies.

És cert que serà difícil veure a les diplomàcies internacionals intervenint a Espanya per exigir un tracte diferenciat a Catalunya, però la imatge de país dividit, de conflicte irresoluble, no és una bona imatge per al conjunt d’Espanya. Aquest és el gran error de tots aquests anys d’ignorar que hi havia un problema. I tornar al punt de sortida no serà fàcil. Com va poder comprovar la vicepresidenta Soraya Saénz de Santamaría en la seva recent entrevista amb Oriol Junqueras, els independentistes li ajudaren poc en l’estratègia de pacificació. Fa temps que el Govern de la Generalitat ha creuat el Rubicó i no pot fer marxa enrere. Té un mandat electoral i ho intentarà complir. Encara que l’Executiu de Rajoy volgués (que no vol) oferir ara una tercera via amb nou sistema de finançament, més inversions i totes les promeses inimaginables, el Govern de Puigdemont no pot baixar del vagó on està ficat. Com explicava metafòricament aquests dies un líder independentista, “el xoc de trens és imminent i ara ja estem dins del túnel i ja veiem els llums del tren del Govern davant nostre. Els dos anem a tot tren”.

Els diferents governs del PP i del PSOE no han estat capaços de trobar una estratègia coherent per minimitzar-lo i crear una idea d’Espanya atractiva per a molts catalans. Aquella “Espanya plural” de Zapatero va durar quatre dies

I entrant en aquest territori desconegut, tot és possible. Des que el Govern recuperi la competència d’ordre públic perquè els Mossos d’Esquadra impedeixin físicament fer el referèndum fins que s’inhabiliti també al vicepresident Oriol Junqueras per voler organitzar-ho. El final de tot han de ser, sens dubte, noves eleccions i caldrà veure qui es beneficia més de tot aquest procés que ve per davant.

De totes maneres, estant per mitjà la CUP tot podria passar encara. El Govern està preocupat perquè més tard o més d’hora, la Fiscalia actuarà contra els diputats d’aquesta formació per trencar les fotos de Felip VI, els citarà a declarar i si aquests es neguen, els Mossos no tindran més remei que anar a buscar-los. S’albirà polèmica. No són pocs els dirigents de Junts pel Sí que encara tenen dubtes sobre si aquesta formació donarà suport finalment els Pressupostos. Si no ho acaben fent, ja no hi haurà excuses per convocar eleccions. Això no obstant, el conflicte està encara lluny de resoldre.

Encara que l’Executiu de Rajoy volgués (que no vol) oferir ara una tercera via amb nou sistema de finançament, més inversions i totes les promeses inimaginables, el Govern de Puigdemont no pot baixar del vagó on està ficat.