POLÍTICA
BARCELONA - 16 gener 2019 2.00 h

Acusen l’Estat de criminalitzar el diàleg polític

 Rull i Turull defensen que sempre van intentar negociar amb el govern espanyol un referèndum d’autodeterminació

 Forn sosté que no va donar ordres als Mossos

 Volen que declarin Puigdemont, Ibarretxe i el rei

MAYTE PIULACHS - BARCELONA

“Curi­osa rebel·lió o sedició aque­lla en la qual els prin­ci­pals diri­gents rebels o sedi­ci­o­sos ins­ten els ciu­ta­dans a man­te­nir en tot moment una acti­tud pacífica, tot i l’acció dels cos­sos poli­ci­als (...) Estra­nya rebel·lió o sedició aque­lla en la qual els ciu­ta­dans, pre­sump­tes exe­cu­tors d’un alçament vio­lent i tumul­tu­ari, mos­tren una pape­reta com a única arma, i en aca­bar la jor­nada tor­nen pacífica­ment als seus domi­ci­lis.” És una de les con­tun­dents i iròniques afir­ma­ci­ons del pena­lista Jordi Pina, reco­llida en els escrits de defensa, indi­vi­du­a­lit­zats, dels excon­se­llers Jordi Turull i Josep Rull i de l’expre­si­dent de l’ANC i dipu­tat de JxCat, Jordi Sànchez, que va pre­sen­tar ahir al Tri­bu­nal Suprem. En els escrits, demana l’abso­lució de tots tres en asse­gu­rar que no van come­tre cap d’aquests delic­tes pels quals s’enfron­ten a 16 anys (els excon­se­llers) i 17 anys de presó (el líder civil).

Per la seva part, la defensa de l’excon­se­ller Joa­quim Forn, també acu­sat de rebel·lió (li dema­nen 16 anys de presó), des­carta que donés “cap ordre política” als Mos­sos d’Esqua­dra durant l’1-O, segons recull l’escrit del seu advo­cat, Xavier Melero. L’excon­se­llera Dolors Bassa i la pre­si­denta del Par­la­ment, Carme For­ca­dell, totes dues en presó pre­ven­tiva, ahir van decli­nar fer públic el seu escrit de defensa, segons fonts jurídiques pro­pe­res.

“Escapçar-los”

Pina i la defensa de l’excon­se­llera Merit­xell Borràs, exer­cida per l’advo­cada Judit Gené, des­ta­quen que “els tres pilars del cata­la­nisme polític són: el diàleg, el pacte i la democràcia”, i amb aquest tarannà de diàleg democràtic defi­nei­xen els excon­se­llers “injus­ta­ment acu­sats” per acci­ons vio­len­tes, en haver “retorçat el dret penal cre­ant nor­mes jurídiques ad hoc”, con­tra els inde­pen­den­tis­tes cata­lans. Per con­tra, el govern del PP, en parau­les de Pina, “ins­tru­men­ta­litza el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal per blo­que­jar l’acció del Par­la­ment de Cata­lu­nya”.

L’advo­cat de Rull, Turull i Sànchez fixa els ante­ce­dents d’aquesta causa penal en el 28 de juny del 2010, quan el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal (TC) escapça l’Esta­tut con­sen­suat i apro­vat el 2006. En el seu relat, Pina recull les acci­ons par­la­mentàries i elec­ci­ons cata­la­nes, sal­pe­bra­des amb reso­lu­ci­ons, des del 2013, del Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia de Cata­lu­nya, de l’Audi­en­cia Naci­o­nal i del Tri­bu­nal Suprem que refu­sen les que­re­lles de Manos Lim­pias i de Vox con­tra el govern català, en con­si­de­rar que les seves reso­lu­ci­ons no reco­llien el que des­criu el delicte de rebel·lió.

El pena­lista exem­pli­fica aquest blo­queig de la política cata­lana, per exem­ple, amb la sus­pensió pel TC de la reforma del regla­ment del Par­la­ment per dur a terme la lec­tura única, el juliol del 2017 “quan hi ha catorze par­la­ments autonòmics que l’usen, com ara el Congrés”, i que final­ment va ser accep­tada pel Cons­ti­tu­ci­o­nal el 28 de novem­bre del 2017, quan “Rull i Turull eren en presó pre­ven­tiva”, etziba Pina.

El relat polític, en els escrits de defensa, recull el referèndum de l’1-O i l’apro­vació de la decla­ració d’inde­pendència “no publi­cada al DOGC”, com una acció de com­plir el man­dat dels seus elec­tors, sense excu­ses. El lle­trat dels dipu­tats de JxCat, per con­tra, manté que tota l’acu­sació penal és per “escar­men­tar” o, “com va dir la vice­pre­si­denta Sáenz de San­ta­maría, per escapçar el movi­ment inde­pen­den­tista català”. Pina insis­teix: “Posar urnes no pot ser con­si­de­rat un delicte” i es pre­gunta: “Des de quan les acu­sa­ci­ons con­si­de­ren que hi va haver un alçament vio­lent? Perquè el que real­ment va pas­sar van ser acci­ons polítiques anun­ci­a­des i publi­ci­ta­des.”

En les acu­sa­ci­ons con­cre­tes, Pina asse­gura que s’acusa Josep Rull només de “par­ti­ci­par en reu­ni­ons polítiques” i de sig­nar el pro­grama del procés cons­ti­tu­ent, el març del 2015, i també d’infor­mar, “no pro­hi­bir” que el port de Palamós no podia rebre el vai­xell que duia agents de la poli­cia, i que va atra­car al de Bar­ce­lona. De l’excon­se­ller Jordi Turull també nega que hagi pro­ta­go­nit­zat cap acció vio­lenta, i asse­gura que de l’any 2015 a l’octu­bre del 2017, i fins i tot quan des del juliol és nome­nat res­pon­sa­ble de Pre­sidència, “mai va rebre una advertència del TC ni del TSJC”.

En l’escrit de defensa de Jordi Sànchez, pri­mer es fa un relat dels orígens de l’Assem­blea, i que des del 2009 pro­mou les con­sul­tes popu­lars vers la inde­pendència de Cata­lu­nya. També es rebutja tota acció vio­lenta de Sànchez, i que els escor­colls poli­ci­als del 20 de setem­bre eren infor­mats pels mit­jans de comu­ni­cació no pas per l’ANC. Aquell dia, el líder civil, com la resta de ciu­ta­dans, exer­cia el seu dret a mani­fes­tar-se i a expres­sar-se, sem­pre sense violència, sosté Pina. És més, el seu advo­cat demana com a prova que el SEM aporti el relat de ferits en les mani­fes­ta­ci­ons impul­sa­des per l’ANC des del 2012 al 2017, per cons­ta­tar al tri­bu­nal que sem­pre eren pacífiques.

Poli­cia delic­tiva

Pel que fa al referèndum de l’1-O, Pina afirma que el govern català no el va sus­pen­dre perquè espe­rava que els agents de la poli­cia espa­nyola actu­a­rien amb “pro­por­ci­o­na­li­tat”, però es van veure actu­a­ci­ons “exces­si­ves i direc­ta­ment delic­ti­ves” en alguns cen­tres de votació, com recull –indica– una recent reso­lució de l’Audiència de Bar­ce­lona.

Per la seva part, l’advo­cat de Forn, en un inci­siu i esquemàtic escrit de defensa, recorda que el referèndum no for­mava part del pro­grama de govern del 2015, i que aquest va ser inclòs pel pre­si­dent Puig­de­mont el 28 de setem­bre del 2016 en el debat de la qüestió de con­fiança al Par­la­ment. Xavier Melero acusa la fis­ca­lia de fer “con­clu­si­ons esbi­ai­xa­des i par­ci­als en només usar com a prova ates­tats poli­ci­als i cer­tes notícies de premsa”.

Pel que fa al paper de Joa­quim Forn, recorda que va assu­mir el càrrec de con­se­ller d’Inte­rior el 14 de juliol del 2017, i mai va donar direc­trius ope­ra­ti­ves tècni­ques, que sem­pre rea­lit­zen els coman­da­ments poli­ci­als, com ara el comis­sari Fer­ran Lopez, esco­llit pel govern espa­nyol per diri­gir els Mos­sos durant el 155, va asse­gu­rar en la seva decla­ració als tri­bu­nals. “Forn no va inter­ve­nir en el dis­seny del dis­po­si­tiu poli­cial de l’1-O ni va inter­fe­rir-hi des del punt de vista polític”, mani­festa Melero.

Pel que fa a l’excon­se­llera Merit­xell Borràs –que afronta set anys de presó acu­sada de mal­ver­sació de fons públics i de deso­bediència, com els excon­se­llers Car­les Mundó i Santi Vila–, la seva defensa emmarca la seva actu­ació en l’acció política, no pas delic­tiva. La pena­lista Judit Gené rebutja l’acu­sació de mal­ver­sació de fons públics ni des del depar­ta­ment de Borràs –que el juliol del 2017 tras­passa les com­petències de con­vo­catòries elec­to­rals a Eco­no­mia– ni des del govern. Les des­pe­ses rea­lit­za­des, com ara la dels obser­va­dors, tenien la seva auto­rit­zació admi­nis­tra­tiva, sosté.

Veu als exi­li­ats

Totes les defen­ses dema­nen al Suprem que aprovi l’ela­bo­ració d’infor­mes per part d’orga­nis­mes, com ara el Minis­teri de l’Inte­rior en el seu dis­po­si­tiu de l’1-O, i un cen­te­nar de tes­ti­mo­nis per al judici. La defensa de Sànchez, Rull i Turull, com ja va avançar, demana que declari el rei Felip VI i, com que s’hi pot negar, el res­pon­sa­ble de la casa reial, Jaime Alfonsín. També sol·licita la decla­ració de l’expre­si­dent Car­les Puig­de­mont, a través de vide­o­con­ferència des de Bèlgica. I la defensa de l’exvi­ce­pre­si­dent Jun­que­ras sol·licita la decla­ració de Marta Rovira, des de l’exili a Suïssa.

LES FRASES

Els dirigents polítics aquí injustament acusats sempre han intentat esgotar les vies democràtiques
Jordi Pina
ADVOCAT SÀNCHEZ, RULL I TURULL
Les manifestacions de l’ANC sempre han estat pacífiques. Cap autoritat va advertir Sànchez de res
Jordi Pina
ADVOCAT DE SÀNCHEZ, RULL I TURULL
L’exconseller Forn no va participar en el disseny operatiu policial de l’1-O ni va interferir-hi
Xavier Melero
ADVOCAT DE JOAQUIM FORN
No hi ha malversació de fons: no hi va haver perjudici patrimonial, i els actes no van ser il·lícits
Judit Gené
ADVOCADA DE MERITXELL BORRÀS

El jutge no va injuriar la policia

El magistrat de reforç al jutjat d’instrucció 13 de Barcelona ha arxivat la causa contra Federico Vidal, titular del jutjat contenciós administratiu 17 de Barcelona, acusat d’injúries als cossos i forces de seguretat de l’Estat per haver escrit en un xat judicial “terrorisme policial” per l’acció dels agents durant el referèndum de l’1-O, i que va difondre un mitjà digital madrileny.

Per aquesta expressió, el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va imposar al jutge Vidal una sanció de 600 euros per una falta greu de desconsideració als cossos policials, sense esperar la resolució judicial, ja que la fiscalia ja l’havia denunciat per injuries. Ara, el magistrat Sergi Casares, en comissió de serveis al jutjat 13, afirma que Vidal no va cometre aquest delicte, ja que com va dir l’acusat, era una manifestació “hiperbòlica i metafòrica” i no hi havia cap voluntat d’ofensa. També exposa que Vidal va ser insultat al xat per altres jutges, fins i tot amb expressions homòfobes.