OPINIÓ
16 gener 2019 2.00 h

KEEP CALM

L’univers paral·lel del PSOE

PERE BOSCH I CUENCA
El govern de Pedro Sánchez no només viu anco­rat en el debat esta­tu­tari, sinó que fins i tot és incapaç de com­plir una llei orgànica

Fa anys que Cata­lu­nya i Espa­nya viuen en dues fran­ges horàries dife­rents, o més aviat podríem afir­mar que en dos calen­da­ris desi­guals, o fins i tot podríem arri­bar a con­cloure que en dos uni­ver­sos paral·lels. No cal que per­dem el temps dis­cer­nint quin dels dos ens es troba a on o quan, però és evi­dent que una bona part dels pro­ble­mes deri­ven d’aquesta diferència tan evi­dent com insal­va­ble. El drama ja ve de lluny. Durant el segle XVIII, men­tre els il·lus­trats cata­lans com Antoni de Cap­many defen­sa­ven un model de crei­xe­ment basat en el comerç i la inci­pi­ent indústria, els de la Cort seguien anco­rats en una base exclu­si­va­ment agrària, sense atre­vir-se, a més a més, a plan­te­jar les refor­mes estruc­tu­rals necessàries. I el drama també es va viure en els ter­renys social i polític, amb un país que apos­tava recur­rent­ment per l’auto­no­misme o la República i un altre que es tan­cava en el cen­tra­lisme o l’auto­ri­ta­risme i no veia més enllà de les qua­tre parets del palau del Pardo o el de La Mon­cloa.

En aquests dar­rers dies hem assis­tit a un nou exem­ple d’aquest deca­latge. El nos­tre país fa temps que ha girat full a l’Esta­tut del 2010, al del 2006 i fins i tot al del 2005; però el govern de Pedro Sánchez, com si acabés de des­co­brir la sopa d’all, s’ha tret de la màniga una pro­posta que pretén donar con­tin­gut al seu tarannà dia­lo­gant i, de pas­sada, nete­jar la imatge espa­nyola a l’exte­rior. Qual­se­vol esforç, com sem­pre, s’ha de valo­rar. Però que el par­tit que va donar suport al 155 i que és còmplice de la repressió des­fer­mada, ens vul­gui acon­ten­tar amb un retorn a l’esce­nari auto­no­mista, sem­bla un acu­dit de mal gust. I, encara més, que ni tan sols s’atre­veixi a fer-ho tal com Déu o el sen­tit comú manen. Perquè, sí, resulta que la pro­posta del govern del PSOE, a més a més de vin­tage, incom­pleix la dis­po­sició addi­ci­o­nal ter­cera que va apro­var un altre govern del PSOE. I així anem, amb un govern que es nega a com­plir una llei orgànica i que, com sem­pre, viu en un uni­vers paral·lel.