POLÍTICA
BARCELONA - 16 gener 2019 2.00 h

Villòria: “Vam actuar de tap de resistència durant el 155”

 El viceconseller assegura que, sense direcció política, els alts càrrecs van optar per “tramitar el mínim”

 La CUP, però, lamenta la facilitat amb què l’Estat va poder intervenir l’autonomia

EMMA ANSOLA - BARCELONA

La comissió d’inves­ti­gació del 155 al Par­la­ment va començar ahir la tanda de com­pa­rei­xen­ces amb la presència del vice­con­se­ller de la Pre­sidència per al Des­ple­ga­ment de l’Auto­go­vern, Pau Villòria, autor de l’informe sobre els efec­tes del 155 en l’admi­nis­tració cata­lana i un dels alts càrrecs que no va ser des­tituït durant els sis mesos que l’Estat espa­nyol va inter­ve­nir la Gene­ra­li­tat.

La pri­mera sessió, però, va cau­sar una topada entre aquest alt càrrec i el dipu­tat de la CUP Car­les Riera, que moments abans havia lamen­tat que l’Estat ho va tenir “molt fàcil” per inter­ve­nir la Gene­ra­li­tat a causa d’un cert “col·labo­ra­ci­o­nisme” i de l’existència d’una auto­no­mia de “baixa inten­si­tat”, en parau­les de l’anti­ca­pi­ta­lista. Unes parau­les que van inco­mo­dar Villòria, que va asse­gu­rar que se sen­tia orgullós de les per­so­nes que, mal­grat que la situ­ació amb motiu del 155 era “fosca i com­pli­cada”, es van “que­dar aguan­tant el vai­xell”. “Vam pen­sar que el millor ser­vei era fer de tap de resistència”, admet l’actual vice­con­se­ller. Per fer-ho van “inten­tar tra­mi­tar al mínim pos­si­ble” perquè “no volíem que Madrid s’atribuís cap d’aques­tes actu­a­ci­ons”, explica Villòria. Aquest alt càrrec també adver­teix que ara l’Estat coneix molt bé el fun­ci­o­na­ment de l’admi­nis­tració cata­lana i, per tant, si hi hagués un nou 155 “ho tin­drien més fàcil”. Final­ment, Villòria també va donar a conèixer, tot i que de manera pru­dent i sense entrar en detalls, que durant els mesos que va durar la inter­venció hi va haver res­pon­sa­bles d’àmbits uni­ver­si­ta­ris i de sin­di­cats que van anar a Madrid a bus­car recur­sos que des de la Gene­ra­li­tat no es podien donar”, va lamen­tar.

Més inter­ven­ci­ons

La pri­mera sessió de la comissió també va tenir la pre­sidència del catedràtic Joan Vintró per a qui l’apli­cació del 155 va tenir una “manca de coherència entre el con­tin­gut del reque­ri­ment que va enviar Rajoy a Puig­de­mont l’endemà de la decla­ració sus­pesa del dia 10 d’octu­bre i el que després s’invoca final­ment en el decret d’apli­cació el dia 28 d’octu­bre. Vintró indica que el Senat no va com­plir ni exer­cir les tas­ques de con­trol i esmena que li cor­res­po­nien per vali­dar una cor­recta apli­cació del 155.

Els presos, disposats a comparèixer en la comissió

La comissió d’investigació del 155 manté el calendari previst per al dia 22 de gener, en què hi ha fixada la compareixença dels membres del govern destituït pel 155 que ara són en presó preventiva al centre de Lledoners. La petició de compareixença ja s’ha fet arribar al magistrat Manuel Marchena i la decisió també s’ha notificat per carta a la consellera de Justícia, Ester Capella, i als presos polítics als quals s’ha sol·licitat la seva presència. Tanmateix, i segons ha pogut saber aquest diari, el magistrat Marchena no tindria l’obligació de contestar al Parlament. Però en espera de quina sigui la resposta del jutge i segons ha pogut saber aquest diari, aquesta mateixa setmana els presos polítics notificaran per carta la seva total disposició a comparèixer el dia 22 en la comissió d’investigació del 155 ja sigui de manera presencial o bé telemàtica. “Tenen moltes ganes d’explicar-se”, indiquen fonts pròximes als presos.