ARTICLES
16 febrer 2016 2.00 h

KEEP CALM

Mateu 23, 27

TIAN RIBA

La cita ha estat a bastament citada (1,3 milions de resultats a Google en

L'oasi català ha sigut també un gran sepulcre emblanquinat on
callar era una virtut

català, 52 milions en castellà, 388 milions en anglès si concretes Mateu 23, 27). “Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que sou com sepulcres emblanquinats: de fora semblen bonics, però per dintre són plens d'ossos i de tota mena d'impuresa! Igualment vosaltres, de fora sembleu homes justos, però per dintre sou plens d'hipocresia i de maldat.” Si hi ha tantes reproduccions d'aquesta cita deu ser perquè la Bíblia és el gran best-seller de la història de la literatura, però també perquè la metàfora té tants exemples a la vida real per ser utilitzada que no acabaríem mai. També a Catalunya. Deia l'altre dia Jaume Roures que Sandro Rosell li va dir al seu despatx que l'espionatge al correu del soci fundador de Mediapro –es fa dir així– s'havia d'arreglar “a la catalana”. No sé per quin mòdic preu, però la solució era l'oasi. L'oasi català. El sepulcre emblanquinat català. Sí, els presidents del Barça, aquells dels valors, han espiat. Com s'han espiat mútuament el PSC i CiU, els dos grans partits de l'oasi autonòmic que era un gran sepulcre emblanquinat. Com emblanquinat era el Palau de la Música. Com emblanquinada va resultar la doble moral del president Pujol. Deia Jordi Basté l'altre dia a RAC1 que pertany a una generació que va viure una infantesa de color sèpia. La que va transitar de la dictadura a la democràcia. I que li feia mal el cas dels pederastes dels Maristes perquè li recordava això.

Sepulcres emblanquinats. Sepulcres emblanquinats dels quals ara comencen a sortir les impureses. Aquest és el drama de les dictadures. Que perpetuen una cultura que fa del fet de callar una virtut i que en el cas d'Espanya i Catalunya van contaminar una política i una societat que tot just ara es comencen a treure de sobre aquesta herència nacionalcatòlica. L'aquest mal no vol soroll. La hipocresia dels establerts. Un món tancat que ha estat més elitista, dominant i fosc del que sembla.