ARTICLES
16 febrer 2016 2.00 h

DESCLOT

Audàcia i generositat

VICENT SANCHIS
Una Catalunya independent té sentit si ha de ser millor

En un país sovint massa estret la desaparició d'una persona generosa i conciliadora ha despertat una onada social de gratitud. Al·leluia. La política –i cal entendre ací el substantiu en el concepte original de “cosa pública”– s'ha format a còpia de gestos contraris: mesquinesa, partidisme i sectarisme. Per això, els exemples contraris s'han de valorar. Per què no, glorificar. Cal reivindicar aquella altra manera d'entendre el món i la condició humana. Cal que la política catalana, que és la que es pot controlar de més a prop, sigui també això. Un exercici de bondat i honradesa. Si el “procés” ha de continuar i ha de reeixir, ha de ser gràcies al triomf de les virtuts que tant ens manquen. Amb audàcia, generositat i intel·ligència. Sovint sentim que cal eixamplar-ne “la base”. Però aquells que així ho volen també s'esbiaixen. Es decanten cap a un costat. Cap a l'esquerra, concretament. “Ampliar la base del procés” sol voler dir convèncer el sobiranisme d'esquerra que la independència és la millor opció. Caldria fer-ho d'una altra manera. “Convèncer” ha de ser guanyar-se amb tots els arguments sensats els indiferents, els indecisos o els porucs, contra aquells que, com han fet al llarg de la història, volen només “vèncer”. Una Catalunya independent té sentit si ha de ser millor. Si, sense els lligams crònics i habituals, és capaç de superar-se. Aquest és l'exemple més vàlid que ha donat Muriel Casals. El millor acte de reconeixement i homenatge és multiplicar-ne els encerts.