POLÍTICA
BARCELONA - 16 febrer 2017 2.00 h

Pascal oposa el reformisme del PDeCAT als populismes

 La coordinadora general del partit defensa les arrels convergents i el llegat de l'obra de govern de Pujol

 Manté que li “preocuparia” que s'obrís una guerra de noms sobre el pròxim candidat

ODEI A.-ETXEARTE - BARCELONA

Era la primera gran conferència de la coordinadora general del PDeCAT, Marta Pascal, i els principals dirigents del partit, començant per Artur Mas, consellers, exconsellers i històrics convergents es van aplegar al saló abarrocat de l'hotel Palace per escoltar el seu projecte de partit. En un esmorzar conferència del Nueva Economía Fórum, Pascal va situar la nova formació en el club europeu del “reformisme rigorós” que intenta contraposar-se amb solvència als “populismes fàcils” que venen “tant de la dreta com de l'esquerra”. Una precisió, aquesta darrera, en què de manera velada va situar els comuns en l'univers dels populismes europeus, un espai on el PP també ha intentat col·locar l'independentisme. Pascal en fuig, intentant que la marca del PDeCAT figuri en el club dels reformistes. Va admetre, però, que el “primer” que han de fer els que aixequin aquesta bandera és autocrítica i reconèixer, per exemple, que “la globalització s'ha acarnissat en les classes mitjanes i treballadores del país”.

Pascal ha reiterat que mai va votar Jordi Pujol perquè en les primeres eleccions que ho va poder fer l'exlíder convergent ja no es presentava. El 2006, quan governava el tripartit, es va fer militant de CDC. Com a abanderada de la nova generació de convergents que van entrar a la sala de comandament del PDeCAT en el congrés del juliol, no sense dificultats i tensions internes, va traçar un fil de continuïtat entre el vell i el nou partit reivindicant l'herència de l'obra de govern dels executius de Pujol. “Aquest és de totes totes un partit amb arrels convergents”, va proclamar. “Ara bé, els temps han canviat i els reptes són evidentment nous.”

En un context en què el partit treballa el seu corpus ideològic en debats sectorials que culminaran en una conferència nacional a la primavera, Pascal va definir la formació com un espai de “plaça major”, amb vocació d'abastar el “centre ampli”. Ho va explicar plàsticament: “El nostre model no és ni l'actual govern de Veneçuela, ni les trampes en la governança que han portat a una situació tan crítica un gran país com és Grècia”. Socialdemòcrates, liberals, democratacristians... Pascal té vocació “de suma” i també pretén “captar talent” a la societat civil catalana.

L'auditori aplegava dirigents de tots els sectors de la formació, i Pascal va reiterar la crida a no obrir el debat successori per situar un candidat alternatiu a Carles Puigdemont en els pròxims comicis, després que el president de la Generalitat va insistir que el seu propòsit és culminar el procés i no ser el pròxim cap de cartell. “Em preocuparia que el meu partit entrés en una guerra de noms perquè voldria dir que l'“ara no toca” no ha arrelat prou i que el nostre missatge a la societat és de la vella política”, va rematar.

LES XIFRES

13.000
associats
té el PDeCAT. No hi va haver una transferència automàtica dels militants de CDC cap al nou partit.
20
és el percentatge
d'associats del PDeCAT que, segons Pascal, no havien militat abans en cap altre partit.
2006
és l'any
en què Pascal es va fer militant de CDC, segons va dir, convençuda que Artur Mas havia de governar.