POLÍTICA
BARCELONA - 16 març 2019 2.00 h

Cs, el PP i SCC porten Torra a la fiscalia pels llaços grocs

 L’acusació dels populars és extensiva als funcionaris per no haver complert la instrucció de retirar-los

 El president demana a la JEC que desestimi la denúncia de Cs perquè hi incorpora més símbols

JORDI ALEMANY - BARCELONA

Ciu­ta­dans (Cs) i el Par­tit Popu­lar (PP) no des­a­pro­fi­ten l’ocasió per treure el màxim rèdit pos­si­ble de la nega­tiva del pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Quim Torra, a com­plir l’ordre de la Junta Elec­to­ral Cen­tral (JEC), a instàncies de la for­mació taronja, de reti­rar els llaços grocs i l’este­lada dels edi­fi­cis públics de la Gene­ra­li­tat. El que és en teo­ria una ordre per garan­tir la neu­tra­li­tat de l’espai públic i evi­tar la uti­lit­zació de símbols par­ti­dis­tes s’està con­ver­tint en el prin­ci­pal cavall de bata­lla elec­to­ral d’aquesta pre­cam­pa­nya entre les dues for­ma­ci­ons, que ahir van pre­sen­tar escrits de denúncia davant la fis­ca­lia con­tra Torra per no haver atès la ins­trucció de la JEC. El front anti-llaços grocs el com­pleta Soci­e­tat Civil Cata­lana (SCC), que també està ulti­mant la denúncia, que volen pre­sen­tar al més aviat pos­si­ble, segons va expli­car el pre­si­dent, Josep Ramon Bosch.

Els anun­cis es produïen l’endemà d’un nou intent d’un grup de per­so­nes per treure la pan­carta de suport als pre­sos polítics i exi­li­ats, que conté un llaç groc, de la façana del Palau de la Gene­ra­li­tat, i que va aca­bar amb enfron­ta­ments amb els Mos­sos, amb iden­ti­fi­ca­ci­ons i amb qua­tre denúncies. Inés Arri­ma­das i Car­los Car­ri­zosa van pre­sen­tar l’escrit a la Fis­ca­lia Supe­rior de Cata­lu­nya per denun­ciar l’“incom­pli­ment” de Torra, ja que podria ser cons­ti­tu­tiu d’un “delicte elec­to­ral i de deso­bediència”. “Es pen­sen que poden fer el que volen. No tenen impu­ni­tat”, va asse­gu­rar Arri­ma­das, que també es va voler des­vin­cu­lar dels grups d’enca­put­xats que dime­cres i dijous van inten­tar des­pen­jar les pan­car­tes de les façanes de la Gene­ra­li­tat i del con­sis­tori bar­ce­loní.

La denúncia del PP la va pre­sen­tar el secre­tari gene­ral del par­tit, Teo­doro García Egea, a la Fis­ca­lia Gene­ral de l’Estat perquè empren­gui les “acci­ons penals opor­tu­nes” per un delicte de dene­gació d’auxili a reque­ri­ment d’auto­ri­tat com­pe­tent, citant l’arti­cle 412.2 del Codi Penal, i un altre de deso­bediència, segons l’arti­cle 410. Però encara van més enllà i l’este­nen a fun­ci­o­na­ris autonòmics i muni­ci­pals per no haver atès la ins­trucció de la JEC.

Torra al·lega de nou

A la tarda, el pre­si­dent va tor­nar a moure fitxa i va pre­sen­tar un segon escrit a la JEC, aquest cop en forma d’al·lega­ci­ons a la denúncia que Cs li va pre­sen­tar perquè ordenés als Mos­sos reti­rar “símbols” i tras­lladés el cas a la fis­ca­lia. El pre­si­dent demana que la deses­timi al·legant que la for­mació taronja podria “induir la JEC a un error”, ja que hi inclou altres símbols, com ara pan­car­tes a favor dels pre­sos, i no només este­la­des i llaços grocs com indica l’ordre ini­cial. A més, afirma que les foto­gra­fies que Cs hi adjunta no es poden con­si­de­rar pro­ves, perquè no hi consta la data en què es van pren­dre.

Una altra con­si­de­ració que fa és que es pro­du­eix “una situ­ació espe­cial en aquest període elec­to­ral” per la coin­cidència amb el judici de l’1-O al Tri­bu­nal Suprem, on sí que es va per­me­tre la presència de llaços grocs a les sola­pes i on es pro­du­eix una “situ­ació anòmala”, ja que Vox, un par­tit que es pre­senta a les elec­ci­ons, fa d’acu­sació popu­lar. A més, demana que es con­si­de­rin els llaços grocs “con­cor­dants amb la neu­tra­li­tat pre­vista” en la llei orgànica de règim elec­to­ral gene­ral i asse­gura que no es poden asso­ciar amb una for­mació política perquè “s’han emprat de diver­ses mane­res segons el país i el moment històric”, i en fa una llista amb diver­sos exem­ples.

La croada s’estén als ajuntaments

El PP i Cs estan estenent la croada contra els llaços als consistoris. A Girona ho va fer la portaveu del PP, Concepció Veray, arran de la decisió de l’alcaldessa Marta Madrenas de no retirar la pancarta de suport als polítics, una situació que s’ha repetit a Sabadell i a Salt. A Barcelona, la decisió d’Ada Colau de retirar el llaç i una pancarta d’Open Arms per contribuir que hi hagi “serenitat” en el debat electoral, segons el tinent d’alcalde de Drets Socials, Jaume Asens, va ser criticada pel regidor del PDeCAT, Xavier Trias, que la va qualificar d’incomprensible, mentre que Marta Rovira (CUP) va demanar que es tornin a posar les dues pancartes, així com el candidat d’ERC, Ernest Maragall, ja que les institucions “mai són neutres”.