POLÍTICA
WATERLOO - 16 març 2019 2.00 h

Pugna judicial amb l’Estat a Bèlgica

 Puigdemont i els exconsellers presenten formalment la demanda contra Llarena a Brussel·les

 L’equip jurídic vol l’opinió del tribunal de la Unió Europea sobre la competència del tribunal belga

NATÀLIA SEGURA - WATERLOO

Es reac­tiva el mal­son dels tri­bu­nals euro­peus per al sis­tema judi­cial espa­nyol. La demanda dels exi­li­ats inde­pen­den­tis­tes con­tra el jutge ins­truc­tor del cas de l’1-O, Pablo Lla­rena, es va pre­sen­tar for­mal­ment dime­cres a Bèlgica i va per la via de donar guerra a Madrid en els pròxims dos anys. Després de mesos d’encar­ri­lar la queixa civil belga, ara s’obre una bata­lla judi­cial a Brus­sel·les sobre el rol del magis­trat del Tri­bu­nal Suprem, que podria pas­sar pels tri­bu­nals de la Unió Euro­pea. Una pugna on està ficat l’Estat espa­nyol per volun­tat pròpia i que haurà de llui­tar con­tra el pre­si­dent Car­les Puig­de­mont i els seus excon­se­llers Toni Comín, Clara Pon­satí, Lluís Puig i Merit­xell Ser­ret per evi­tar que un tri­bu­nal belga es pro­nunciï sobre una pos­si­ble vul­ne­ració de drets fona­men­tals d’un dels seus jut­ges.

Demanda

Puig­de­mont va anun­ciar ahir des de Water­loo que la demanda civil con­tra Lla­rena s’ha ampliat també al govern espa­nyol després que aquest es per­sonés en el cas. “Arran del paper actiu del regne d’Espa­nya en aquesta demanda, que havia de ser par­ti­cu­lar, hem cre­gut con­ve­ni­ent que, ja que és un afer euro­peu, calia ampliar-la”, va dir el líder de Junts per Cata­lu­nya.

L’equip jurídic cele­bra que l’Estat espa­nyol, arran de la pressió del minis­tre Josep Bor­rell, fes el pas d’entrar en el cas el setem­bre pas­sat per defen­sar Lla­rena, com a jutge espa­nyol, perquè, afir­men, els ha “obert un nou horitzó judi­cial”. “Es van dis­pa­rar un tret al peu”, asse­gu­ren.

A l’inici del pro­ce­di­ment, el juny del 2018, els exi­li­ats només es quei­xa­ven per decla­ra­ci­ons del magis­trat fora de l’àmbit judi­cial per denun­ciar que no era un jutge impar­cial i que havia vio­lat els seus drets fona­men­tals en la ins­trucció del cas de l’1-O. Ara, segons argu­men­ten els advo­cats de Puig­de­mont i els excon­se­llers, la impli­cació del govern els per­met incloure també els seus actes judi­ci­als i no només aquells que va fer per­so­nal­ment, que era una escletxa més estreta. Per exem­ple, ara a la demanda s’explica com el jutge Lla­rena va apli­car les ordres euro­pees de detenció.

Foc encre­uat als tri­bu­nals

La pre­sen­tació d’aquesta demanda és el tret de sor­tida a un foc encre­uat de retrets entre els exi­li­ats i l’Estat als tri­bu­nals bel­gues. Ara la defensa de Lla­rena i del govern espa­nyol té dos mesos per res­pon­dre a les acu­sa­ci­ons plas­ma­des en el text de la demanda.

Però aquí no s’aca­barà la bata­lla jurídica. Totes dues parts esta­ran tot aquest any 2019 repli­cant-se mútua­ment per deli­mi­tar el con­tin­gut exacte del plet que estu­diarà el tri­bu­nal, segons pre­veu l’equip jurídic dels inde­pen­den­tis­tes.

Dret de la UE

Un cop aca­bat aquest inter­canvi d’argu­ments, se’ls con­vo­carà a una vista judi­cial “a prin­ci­pis del 2020”. Lla­vors el tri­bu­nal belga hau­ria de pro­nun­ciar-se sobre el cas, inhi­bir-se o, abans, pre­gun­tar al Tri­bu­nal de Justícia de la Unió Euro­pea si pot jut­jar sobre l’acció d’un magis­trat d’un altre estat mem­bre de la UE. L’advo­cat de Puig­de­mont, Gon­zalo Boye va expli­car ahir que a la demanda han inclòs la petició d’una pre­gunta pre­ju­di­cial a Luxem­burg sobre la com­petència belga per jut­jar un magis­trat d’un altre estat mem­bre en el marc de l’espai comú de justícia euro­peu esta­blert als trac­tats.

Segons l’equip jurídic, el tri­bu­nal belga esta­ria obli­gat a fer aquesta pre­gunta perquè seria “l’última instància judi­cial” a la qual poden recórrer els deman­dants.

Tan­ma­teix, han admès que hi ha la pos­si­bi­li­tat que el tri­bu­nal belga con­si­deri que el cas no està vin­cu­lat al dret de la Unió Euro­pea o que Espa­nya “es ren­deixi abans” i que, per tant, el cas no acabi pas­sant pel tri­bu­nal de Luxem­burg.

Juris­prudència

La defensa de l’exgo­vern a l’estran­ger no espera que una reso­lució favo­ra­ble del tri­bu­nal de Luxem­burg i després del tri­bu­nal de Bèlgica pugui tenir efec­tes al Tri­bu­nal Suprem. Per con­tra, con­fien poder adjun­tar en el recurs al Tri­bu­nal Euro­peu de Drets Humans la juris­prudència sobre el cas Lla­rena per pro­var les pre­sump­tes vio­la­ci­ons dels drets fona­men­tals que recla­ma­ran.

LES FRASES

Arran del paper actiu d’Espanya en aquesta demanda, hem cregut que calia ampliar-la
Carles Puigdemont
EXPRESIDENT DE LA GENERALITAT
Es van disparar un tret al peu i se’ns ha obert un nou horitzó judicial que abans no estava previst
Fonts de l’equip jurídic

Puigdemont i el pla dels Mossos

L’expresident Puigdemont desconeixia que els Mossos tenien un pla preparat dos dies abans de la DUI per detenir-lo, a ell i a la resta de consellers del govern, si la justícia ho demanava, expliquen fonts del seu entorn. Segons aquestes, Puigdemont “mai els hauria dit que no ho fessin” si hagués arribat l’ordre i remarquen que el llavors president de la Generalitat ja va explicitar en la Junta de Seguretat que el cos català l’hauria de complir. Les mateixes fonts valoren positivament la declaració del major Josep Lluís Trapero al Suprem, ja que creuen que reforça la tesi que els Mossos feien “la seva feina”. “Ningú pot provar la tesi d’una rebel·lió emparant-se en el cos policial”, conclouen. Les declaracions, tant de Trapero com de la resta de testimonis del cos citats, demostren que “és una policia professional que en tot moment va complir el seu deure” i que el govern no es va “immiscir” en les seves decisions, asseguren les mateixes fonts.