Els comuns i els sindicats, amb el crit de democràcia; el PSC, absent
L’independentisme va respondre ahir a les acusacions infundades de violència, tumults i terrorisme amb una nova demostració immensa de civisme al llarg dels gairebé dos quilòmetres de llargada de l’avinguda del Paral·lel de Barcelona, que es van omplir de groc i d’estelades per exigir l’alliberament dels presos polítics i el retorn dels exiliats quan fa mig any de l’empresonament de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez a la presó de Soto del Real. El reclam de llibertat era doble: llibertat per als polítics tancats per les seves idees i llibertat per al conjunt dels qui pateixen la presó interna i la persecució de drets i llibertats. El missatge vindria a ser tots som presos.
La plana política caminava en un segon terme. Ahir s’expressava la gent, com ho fa els Onze de Setembre, amb to festiu, per dir de forma diàfana que Catalunya es resisteix a acostumar-se i a normalitzar la repressió i que més de dos milions de persones continuen dempeus malgrat el funest article 155.
L’escenari, però, pressiona indirectament els partits perquè responguin la pregunta que es feia tothom després del quart intent d’investidura: I ara, què? El 130è president de la Generalitat, Carles Puigdemont, responia a la nit des de l’exili de Berlín que és partidari de buscar la manera d’evitar eleccions. “Si no és possible Jordi Sànchez, hem de proposar un altre candidat”, va afirmar a TV3 en la primera entrevista que ofereix després que la justícia alemanya el deixés en llibertat i l’alliberés del delicte de rebel·lió. Però no va concretar qui.
La marxa, convocada per l’Espai Democràcia i Convivència, una plataforma que reuneix partits, sindicats, patronals i associacions en defensa dels drets civils, va mostrar un front ampli i transversal contra el pla Moncloa i el seu braç judicial. El manifest de l’acte reclamava la necessitat que “de forma urgent, sense ingerències polítiques o jurídiques, s’elegeixi president de la Generalitat” per recuperar les institucions.
Hi havia representants dels comuns i de la UGT i CCOO, que han rebut crítiques, per exemple, de Ciutadans, que els acusen de ser còmplices d’una manifestació “per coaccionar els jutges”. Camil Ros i Javier Pacheco van posar èmfasi en el fet que “els problemes polítics han de tenir una resposta política i no repressiva” i van demanar espais per al diàleg i la negociació política.
El lema Pels drets i les llibertats, per la democràcia i la cohesió, us volem a casa i la presència d’una vintena de senyeres a la zona de la capçalera amorosien la participació als no independentistes enmig d’un mar d’estelades. No n’hi va haver prou per convèncer el PSC, absent, alineat encara amb les manifestacions on es crida “Puigdemont a prisión”. També s’observaven banderes de la Unió Europea i d’Alemanya, en una demostració que el sobiranisme no ha tirat la tovallola amb Europa.
Mentrestant, l’Estat continua instal·lat en el radicalisme extremista. El socialista Pedro Sánchez es veu com un dic de contenció entre el PP i el “nacionalisme disgregador” i “excloent” català. I la ministra de Defensa, María Dolores de Cospedal, requeia en el discurs legalista i deia que quan hi ha gent que vol “sobreposar-se a la llei s’acaba la democràcia i comencen les dictadures”. Justament contra les dictadures es manifestaven al Paral·lel.
