POLÍTICA
BARCELONA - 16 abril 2019 2.00 h

La Guàrdia Civil insisteix a criminalitzar la política

 Un comandant del cos armat tergiversa, al Suprem, reunions dels acusats per desencallar el govern català el gener del 2016

 Qualifica el major Trapero d’“imprescindible” per al procés

MAYTE PIULACHS - BARCELONA

Un coman­dant de la Guàrdia Civil va insis­tir ahir a cri­mi­na­lit­zar l’actu­ació de polítics cata­lans i d’enti­tats civils sobi­ra­nis­tes la tar­dor del 2017, tal com es recull en els ates­tats, que signa con­jun­ta­ment amb el tinent coro­nel Daniel Baena. En la desena set­mana de judici al Tri­bu­nal Suprem, el cap del cos armat, amb el número d’iden­ti­fi­cació N29100C, també va asse­gu­rar que el major dels Mos­sos, Josep Lluís Tra­pero, era “impres­cin­di­ble” per al procés inde­pen­den­tista, i que estava en “con­nivència” amb el pre­si­dent Puig­de­mont. Les defen­ses dels dotze inde­pen­den­tis­tes cata­lans van evi­den­ciar, un cop més, ter­gi­ver­sa­ci­ons de les seves inves­ti­ga­ci­ons i con­clu­si­ons.

En l’inter­ro­ga­tori del fis­cal, el segon de Baena va expli­car que el docu­ment apòcrif Enfo­cats, tro­bat a casa de l’exse­cre­tari gene­ral d’Eco­no­mia, i la seva agenda Moleskine, datada del 2015 fins a prin­cipi del 2017, els van con­fir­mar la volun­tat del govern de tirar enda­vant “un referèndum pac­tat ini­ci­al­ment però després de forma uni­la­te­ral”, fet que no s’ama­gava pas. De forma vol­guda o per error, el coman­dant va situar una reunió, titu­lada “l’últim intent” en l’agenda de Josep Maria Jové, per fer l’acció “uni­la­te­ral”, quan en rea­li­tat era una reunió de res­pon­sa­bles polítics inde­pen­den­tis­tes davant la crisi oberta amb la pre­sidència d’Artur Mas i el fet que calia tro­bar un subs­ti­tut, el gener del 2016. “Els repre­sen­tants polítics es reu­nien i acor­da­ven coses, ha mani­fes­tat”, li recri­mi­nava l’advo­cada Ana Ber­na­ola, defensa de Jordi Sànchez. El cap del cos armat va expli­car que esmen­ta­ven les dia­des des del 2013 fins a l’actu­a­li­tat per “con­tex­tu­a­lit­zar”, però no va saber què res­pon­dre quan Ber­na­ola li va pre­gun­tar per què no hi posa­ven que eren sem­pre mobi­lit­za­ci­ons pacífiques.

“La reunió en què For­ca­dell cita els polítics era l’abril de 2016 i els cita per par­lar del pres­su­post, no? Les lleis de des­con­nexió són del 2017”, pre­gun­tava la pena­lista Olga Arde­riu al coman­da­ment, que va tor­nar a bar­re­jar dates per sos­te­nir que la pre­si­denta “era el canal per tra­mi­tar les lleis de des­con­nexió. El pena­lista Andreu van den Eynde, defen­sor d’Oriol Jun­que­ras i Raül Romeva, li va fer adme­tre que inves­ti­ga­ven el govern català des del 2015, d’una forma pros­pec­tiva, i quan li va dir que no podien inves­ti­gar afo­rats, en referència al vice­pre­si­dent, el coman­dant va res­pon­dre: “Nosal­tres inves­tigàvem per­so­nes.” Res­posta cal­cada de la que va donar Baena al Suprem.

L’advo­cada Judit Gené va collar el secre­tari dels ates­tats poli­ci­als, que amb dub­tes, va aca­bar adme­tent que els cor­reus electrònics que envi­ava el major Tra­pero a l’excon­se­ller Quim Forn no tenien cap res­posta ni queixa per part del polític, i eren infor­ma­tius perquè neces­si­ta­ven recur­sos per com­plir les ordres de la fis­ca­lia i després del TSJC. L’advo­cat Jordi Pina també li va recor­dar que les obres sos­pi­to­ses al CTTI, valo­ra­des en 1,2 mili­ons d’euros, van con­ti­nuar amb el 155 i fins i tot el govern espa­nyol va apro­var una ampli­ació de mig milió d’euros.

Final­ment, Benet Sale­llas va fer-li rec­ti­fi­car que el que deia un cor­reu enviat a Jordi Cui­xart, pre­si­dent d’Òmnium, no era que hi hagués “nens i gent gran als cen­tres de votació”, com va dir el coman­dant per acu­sar-los d’usar per­so­nes vul­ne­ra­bles, sinó que deia: “Cal garan­tir que hi hagi gent de totes les edats.”

Ame­na­ces amb ETA

D’altra banda, ahir també van decla­rar com a tes­ti­mo­nis quinze agents de la poli­cia espa­nyola, la majo­ria anti­a­va­lots, alguns dels quals van patir feri­des lleus en dits, tur­mells i l’avant­braç en cen­tres de votació de Bar­ce­lona. Uns quants van asse­gu­rar que els con­cen­trats els cri­da­ven ame­na­ces de mort amb ETA, que no se sen­ten pas als vídeos apor­tats. I només un agent va adme­tre haver vist una per­sona ferida a l’escola Medi­terrània, a pre­gun­tes de l’advo­cat Àlex Solà.

LA XIFRA

15
agents de la policia
espanyola, la majoria antiavalots, van explicar ahir la seva actuació l’1-O i les ferides lleus.