Molt greu

La Vanguardia en català | 16/05/2015 - 00:00h


Pilar Rahola 


Em fixaré en una cosa col·lateral. I no perquè la qüestió central no sigui gravíssima ni mereixi una reflexió tan severa com alarmada. És evident que presenciar una batalla campal entre cossos policials, amb el gihadisme de teló de fons, deixa perplex qualsevol. Cap país seriós no es permetria un despropòsit tan gran, encara que res és estrany en una democràcia on el seu ministre de l'Interior es dedica a la guerra ideològica. El cas és que els Mossos estan fent una gran feina en la lluita contra el terrorisme -com també la Policia Nacional- i que només reben menyspreu, contraprogramació i, fins i tot, segons les seves pròpies fonts, xivatades en contra. La possibilitat "real", segons expressió del conseller -que en té indicis molt seriosos-, que membres de la policia avisessin uns gihadistes que estaven sent investigats pels Mossos, amb el risc afegit de posar en perill la vida d'un infiltrat nostre, és tan greu que hauria d'haver fet saltar els fusibles de la democràcia espanyola.

I heus aquí el tema col·lateral, en què, més enllà de Catalunya, tot pot passar i no passa res. La deserció del tema català que perpetren els líders polítics espanyols, començant per la rosa i acabant pel puny, és tan flagrant i, alhora, tan suïcida que només pot comportar un deteriorament sever de les llibertats de tothom. Passa amb la qüestió del català i la mala salut d'un Estat plurilingüístic; passa amb les infraestructures bàsiques; passa amb el dret a decidir d'un poble, la negació del qual és la negació dels principis bàsics de la democràcia, i ara passa amb un tema de seguretat d'alt voltatge. I a les proves mediàtiques podem remetre'ns: tots els diaris catalans han situat en portada el conflicte policial, xivatada inclosa; ni un sol diari fora de Catalunya l'ha situat en portada.

I, tanmateix, no és un tema molt greu? Com és possible que una qüestió que afecta el terrorisme i, fins i tot, la possibilitat d'haver posat en perill la vida d'un policia infiltrat per poder rebentar un "èxit" dels Mossos no dispari les alarmes vermelles? Fins i tot per a aquells que acceptessin com a bona la tesi del ministeri, ficant al sac qüestions ideològiques de baixa volada, i no es creguessin la xivatada a gihadistes, fins i tot així s'haurien de preocupar del que sig­nifica, per a la seguretat ciutadana, un escàndol d'aquesta naturalesa. Però no. Indiferència i menysteniment, com si a Catalunya pogués passar allò més gran i mai no afectés la salut democràtica de la resta de ciuta­dania.

La qual cosa és una irresponsabilitat política de gran envergadura, que diu molt, i tot malament, del sentit crític i el compromís democràtic dels líders espanyols. A banda de ser un capteniment suïcida, especialment per als espanyols progressistes, perquè la vella màxima també és certa en aquest cas: quan Catalunya esternuda, ferida pel virus de la intolerància, Espanya té la grip.