OPINIÓ
XXIRGO@ELPUNTAVUI.CAT - 16 maig 2017 2.00 h

A LA TRES

Ni Díaz ni Sánchez ni López

XEVI XIRGO - XXIRGO@ELPUNTAVUI.CAT
“Cap dels tres candidats del PSOE va semblar ahir que tingui cap proposta per a Catalunya

No seré jo qui digui que el debat d'ahir entre els candidats a la secretaria general del PSOE no va servir de res, perquè val més un debat que cap, i perquè val més fer primàries que no fer-ne; però, francament, jo el vaig trobar tan ensopit i avorrit com ensopida i avorrida vaig trobar la presentadora. En tot cas, el debat sí que va servir per deixar clara una cosa: i és que cap dels tres candidats té cap proposta seriosa, cap solució, pel conflicte entre Catalunya i Espanya. Ni Susana Díaz ni Pedro Sánchez ni Patxi López. Cap. Susana Díaz, que és aquesta senyora a qui votaria bona part del PP sentint-la parlar d'Espanya, va apostar ahir pel federalisme com si fos una cosa nova, i com si el PSOE no hagués governat mai a Espanya sense dur-lo a la pràctica (“el federalisme es demostra federant”, li va etzibar Puigdemont a Iceta el dia de la seva investidura). Pedro Sánchez, que és aquest noi que ens cau bé perquè el mateix PSOE el va esbudellar públicament mesos enrere, es fa un embolic entre la “nació de nacions”, la “nació cultural” que, segons ell, és Catalunya i la “plurinacionalitat de nacions culturals” que és Espanya. I sigui quina sigui la solució és, és clar, sempre sense dret a decidir. Patxi López, el tercer en discòrdia, era qui ho tenia més clar: ull, va dir, que reconèixer nacionalitat implica reconèixer sobirania, i que sobirania implica dret a la independència. Ai las! I ja vam ser al cap del carrer. I del debat. Uns quants cops baixos entre ells (Déu n'hi do la mala bava de Díaz amb Sánchez) i avall que fa baixada, que ja tenim el debat de candidats fet (ja poden dir allò de “Visca la democràcia!”) i ja poden anar a votar. Ensopit, tediós, sonso, insuls i sense ni sorpreses ni novetats. En condicions normals, sense interès. Si no fos, és clar (que per això ens el vàrem empassar, el debat), que fa quatre dies el PSOE es va cruspir sense escrúpols ni pietat ni vergonya el seu candidat, que després va facilitar la investidura d'un president del PP i que, més que decidir el futur del PSOE (que també), en aquest cas el que hi ha en joc és què passarà a Espanya en els propers mesos. Analistes, opinadors i tertulians avui hi direm tots la nostra. I semblarà qui sap què. Però els qui votaran finalment seran els militants. I sabrem si volen fer fora el PP.