POLÍTICA
BARCELONA - 16 maig 2018 2.00 h

Torra demana hora a Rajoy

 Li envia una carta perquè fixi lloc i hora per iniciar el diàleg i retirar el 155, i denuncia des de Berlín, on ret visita a Puigdemont, que vulgui mantenir el control de les finances

 El president espanyol ja diu que el rebrà

ÒSCAR PALAU - BARCELONA

Fil a l’agulla. Encara com a president investit, Quim Torra va fer el seu primer viatge ahir a Berlín per exhibir fidelitat al president legítim, Carles Puigdemont, però no va perdre el temps per recuperar la que continuarà sent la principal demanda del govern, i va enviar una carta al seu homòleg espanyol, Mariano Rajoy, perquè fixi dia, hora i lloc per emprendre un diàleg “franc i obert”. “La pilota és a la teulada d’Espanya”, recordava, al seu costat, Puigdemont, en una expressió, per cert, que no va agradar gens a la CUP, que va voler mostrar ja la primera “bandera vermella” que havia anunciat la vigília. “És el poble de Catalunya qui ara ha de fixar les normes i el terreny de joc”, etzibava el diputat Vidal Aragonès, que troba que l’objectiu principal no ha de ser el diàleg amb l’Estat sinó “exercir el dret a l’autodeterminació”. La crida de Torra “és ja una primera renúncia”, cloïa.

Tot i que inconcreta, la resposta a la petició no va trigar ni un parell d’hores. Des de Sofia, amb un punt de cinisme, Rajoy va dir que “per descomptat” que rebrà Torra perquè “mai” s’ha negat a parlar amb el president de la Generalitat. “És positiu que tinguem una reunió, i l’escoltaré amb molta atenció”, va prometre. Això sí, admetia que amb Puigdemont el diàleg “no va ser fàcil” i exigia al seu successor un “esforç” perquè li plantegi coses “dins de la llei”. “Aquesta és la meva posició”, va subratllar.

Al matí, en una entrevista a Catalunya Ràdio, Torra havia reflexionat que el bloqueig “comença a ser insostenible” per al govern espanyol, i valorava que la repressió estatal ha fet obrir els ulls a escala internacional, fins al punt que fins i tot el líder de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, ja va plantejar en públic que hi ha d’haver diàleg. “Som ciutadans europeus i se’ns deu respecte, tard o d’hora es produirà una mediació”, confiava el president, abans d’apuntar també com a asos favorables les resolucions contra les extradicions que es puguin produir, a més de la feina que faci el govern des d’ara i el rol d’apoderament que jugui la ciutadania. En aquest sentit, Torra encara afegia una altra reflexió al matí: més que parlar d’unilateralitat o obediència, creu que l’estratègia cal construir-la per tornar a crear en algun moment una “finestra d’oportunitat” similar a la del 10-O, quan, creu, s’hauria d’haver declarat la República.

Control de les finances

Sobre la taula ara, en tot cas, les primeres prioritats del govern són la sortida dels presos polítics –“està constatat pel jutge, que diu que no els pot alliberar perquè són favorables a la independència”, sostenia Torra a la tarda– i l’aixecament de la suspensió de l’autogovern, que s’hauria de fer efectiva demà un cop format l’executiu, però en què ahir ja es va obrir un altre foc amb el govern espanyol. La Moncloa va anunciar al matí que mantindrà les primeres mesures de control de les finances de la Generalitat que va posar en marxa el novembre del 2015, i això va indignar Torra. “No n’hi ha prou amb aixecar el 155; si el govern no té control de les finances no es respectarà la voluntat del poble, és absolutament necessari prendre’l”, va afirmar, en anglès, tot recordant que el 95% de la recaptació ja la fa el govern estatal, de fet. “Ens ha sorprès enormement, no acceptem aquestes condicions”, avisava. El president, en la mateixa línia, ja havia avançat al matí que també plantarà “batalla” per la liquidació de Diplocat, que afirma que va ser “il·legal”, així que serà una de les qüestions que analitzarà el nou comissionat del 155. A més, s’apunta a la idea de crear una oficina de drets civils i polítics, com va plantejar ERC en el debat d’investidura.

No serà l’últim viatge que farà aquesta setmana Torra, que ja va anunciar que, en ser advocat, ha pogut fer gestions per anar a veure aquests dies els presos polítics que hi ha repartits a tres presons castellanes. A més, ja avançava que aviat també es desplaçarà a Bèlgica, Escòcia i Suïssa per visitar els exiliats. “És important que quedi palès el suport, perquè si no, no sé què he vingut a fer”, deia a la ràdio, on també explicava que les escoles seran una prioritat per a ell, i també en visitarà una cada setmana.

En tot cas, la primera visita va ser al president “que tenia el suport necessari per ser ratificat”, i per qui “mai” deixarà de treballar perquè torni. Aprofitant la compareixença conjunta, Puigdemont va agrair a Torra que hagi acceptat la responsabilitat “en aquest moment important i complicat”, i va sortir al pas dels que diuen que serà un home de palla, tot i que el mateix líder entrant es definia com un “president en custòdia”. “El president Torra prendrà totes les decisions que pertoquin al govern que ell presideix”, va tancar Puigdemont, que, això sí, va remarcar la importància de tenir un espai lliure a l’exterior, que liderarà, per expressar-se en llibertat.

Puigdemont també va aclarir les declaracions a un mitjà italià fa uns dies en què recordava que des del 27 d’octubre Torra tindrà la potestat de convocar noves eleccions “si les circumstàncies ho fan recomanable”. “D’aquí no es pot deduir que n’hi haurà d’anticipades, i que no sigui una legislatura de quatre anys”, subratllava. “Volem que duri fins al final, serà el millor senyal que les coses agafen la via de la democràcia”, concloïa.

LES FRASES

Exigim que s’aixequi el 155 i també la intervenció financera, oferim diàleg al govern espanyol
Quim Torra
PRESIDENT INVESTIT DE LA GENERALITAT
Farem el mateix tant si hi ha un president Puigdemont, Torra, Sànchez o Turull: seguir el programa
Carles Puigdemont
PRESIDENT LEGÍTIM

Comín, l’únic conseller d’ERC que no renuncia

Torra i Puigdemont van aprofitar la seva trobada per acabar de parlar sobre la composició del govern, del qual el nou president evitaria avançar res en espera de tancar-lo amb els socis d’ERC. El que sí que reiterava Torra és que es regirà pel principi de restitució, és a dir, que s’oferirà a tots els alts càrrecs que hi havia que siguin reincorporats. I entre ells, és clar, als consellers. Tret de Joaquim Forn, que ja va anunciar que es retirava de la política, els de JxCat en principi repetiran tots: Jordi Turull, Josep Rull i l’exiliat Lluís Puig. En canvi, fonts d’ERC confirmaven que Junqueras, Romeva, Mundó, Serret i Bassa han estat consultats i “prefereixen ajudar i aportar al nou conseller des de fora”. “Asseguren que volen que els seus continuadors tinguin les mans lliures per la nova etapa, així que estaran amb ells i prestant-los tot el suport i coneixement”, explicaven. Toni Comín és l’únic que ha dit que vol seguir, contra l’opinió del partit, això sí. El seu cas “ja es veurà” en les properes hores, concloïen.


POLÍTICA
BARCELONA - 16 maig 2018 2.00 h

Nou xoc amb l’Estat per la presa de possessió del càrrec de president

 Torra vol un acte simbòlic i emprar la fórmula de “lleialtat al poble” que ja va pronunciar Puigdemont

 La Moncloa, en canvi, opta per un acte “constitucional”

EMMA ANSOLA - BARCELONA

“Volem un tipus d’acte diferent, íntim, discret i molt senzill, amb gestos simbòlics que ens permetin demostrar la situació d’excepcionalitat i de tristesa que vivim.” Així es va referir el president investit, Quim Torra, al tipus de cerimònia amb què, potser avui mateix a la tarda, prendrà possessió del càrrec de president de la Generalitat. En el moment de tancar aquesta edició, encara no s’havia fet oficial la signatura del rei i, per tant, l’acte encara no estava fixat en l’agenda.

Tanmateix, l’excepcionalitat del moment en què viu la política catalana va tornar a fer-se evident ahir amb l’organització d’un acte que, d’acord amb el 155, és competència del govern de Rajoy. I en la memòria guarden la darrera presa de possessió en què el 130è president, Carles Puigdemont, va prometre el càrrec amb una fórmula inèdita fins llavors i que l’advocacia de l’Estat es va afanyar a estudiar per poder-la impugnar. No va prosperar. La raó; no hi ha cap llei catalana que obligui a fer una promesa de fidelitat a la Constitució Espanyola i, a més a més, el president com a diputat electe ja va fer aquest pas en recollir l’acta parlamentària.

Ara és precisament aquella fórmula amb què la llavors presidenta Carme Forcadell preguntava a Puigdemont si prometia “complir lleialment les obligacions del càrrec de president de la Generalitat amb fidelitat a la voluntat del poble de Catalunya representat pel Parlament” la que també vol utilitzar Torra. De fet, els actes de presa de possessió, també els dels consellers, són protocol·laris i com a tal no estan regulats per cap llei. Fa dos anys, el 12 de gener del 2016, es va utilitzar l’enunciat amb què el president se sentís més còmode. Fins llavors s’havia fet servir un text fruit de la tradició amb referències al rei i a la Constitució. La fórmula escollida aquell gener va ser establerta pels serveis jurídics del Parlament i el govern, que hi van afegir una salvaguarda que feia referència a “complir lleialment les obligacions del càrrec”, una frase que inclou el que marca l’Estatut i també la Constitució sense dir-ho explícitament.

Aquell darrer acte només va estar presidit per la senyera, però la cerimònia que preveu el govern de Rajoy inclou la bandera espanyola, el retrat del rei i un exemplar de la Constitució. També hi ha el tema afegit del medalló amb què des de l’època de Tarradellas el president sortint ungeix l’entrant. En aquest cas, i en absència de Puigdemont i amb el 155 a la mà, hauria de ser Rajoy l’encarregat, una imatge que Torra ja va descartar que avui tingués lloc.

El medalló de Suárez a Tarradellas

L’any 1977, sense predecessor viu i per donar-li més relleu, l’aleshores president del govern espanyol, Adolfo Suárez, va ungir amb el medalló el retornat president Josep Tarradellas, que, conscient que calia reforçar la seva legitimitat, va lligar la presa de possessió amb les dels seus predecessors republicans amb el medalló. Jordi Pujol la va trencar quan no va voler fer el mateix amb Pasqual Maragall, ha estat l’única excepció del període. Avui, la segona.