OPINIÓ
EVILANOVA@ELPUNTAVUI.CAT - 16 maig 2018 2.00 h

ANÀLISI

 

ESTEVE VILANOVA

Fer país

ESTEVE VILANOVA - EVILANOVA@ELPUNTAVUI.CAT

Com si fóssim en l’època del pujolisme, avui torna a ser important fer país, que vol dir anar molt més enllà de fer estructures d’estat. Aquests mesos de crisi greu que ha suposat el 155, hem vist com a Catalunya –malgrat la complicitat de la principal patronal, d’alguna gran empresa, d’empresaris i de diverses institucions per elevar la crisi política a crisi econòmica com un acte de desesperació per aturar el procés– l’economia no ha parat de créixer i d’internacionalitzar-se. La contundència de les dades ha estat tan aclaparadora que fins i tot els que ens volien fer mal han hagut d’admetre l’evidència, de la mateixa manera que tots els organismes internacionals han corroborat l’espectacular fortalesa de l’economia catalana. És igual que mirem les dades de l’ocupació creada, del creixement del PIB, de les exportacions, del turisme... Totes són espectaculars i ens han mostrat que hi ha una certa desconnexió entre la nostra economia i les interferències polítiques. I ha estat possible per la robustesa del teixit econòmic, per la diversitat empresarial i per la internacionalització.

De fet, ara els catalans hem vist que és possible avançar econòmicament, fins i tot amb independència de les pressions i dels paranys polítics i econòmics per aturar aquest avenç, i això és fenomenal. Ho hem de mantenir i enfortir. Hem vist com unes grans empreses traslladaven la seu social fora de Catalunya com a interferència política, però alhora hem vist com grans empreses es mantenien al territori, malgrat les fortíssimes pressions, fins i tot de la corona. I també hem vist com, en aquest temps del 155, deu empreses internacionals s’han establert a Catalunya, perquè saben que aquest és el millor lloc per al seu negoci. I és que un país on l’economia creix per sobre de la mitjana espanyola i europea esdevé un país atractiu. Fins i tot ha quedat molt clar que l’economia catalana és molt poc dependent del sector públic, un fet que cada dia serà més rellevant per ser més competitius.

Ara tenim nou president, el Molt Honorable Quim Torra, i desitjo que el seu govern, a banda de les qüestions polítiques, tingui l’objectiu clar d’establir encara millors condicions per enfortir-nos econòmicament i continuar potenciant la indústria, perquè la nostra potència internacional només serà reconeguda per aquest poder tou que és l’economia i la cultura.

És cert que algunes empreses han traslladat la seu social, un fet gens normal per la poca responsabilitat social que suposa per al territori on van néixer i on han crescut, i desitjo que algunes ho reconsiderin i tornin, tot i que haurien d’assumir un cost a l’Estat espanyol, perquè ben aviat s’iniciarien campanyes de boicot en contra seu. Espanya ara és així. Sincerament, penso que precisament el boicot espanyol va ser el factor principal que va esperonar aquests canvis de seu, tot i que ens hagin volgut fet creure que era per seguretat jurídica. Les multinacionals estrangeres –les úniques que no tenien por dels boicots– que s’han mantingut han vist sempre seguretat jurídica i les vendes els han crescut. De tota manera, com que els catalans som prou emprenedors i tenim iniciativa, podria ser que el buit que han deixat algunes empreses l’ompli ara una altra firma i agafi bona part del seu negoci.

L’economia internacional podria entrar en una època d’incerteses importants, amb enfrontaments entre els blocs econòmics i el risc de degenerar en un proteccionisme, i també pels riscos polítics que sense cap mena de dubte retallarien les previsions del creixement mundial. I el Brexit també tindrà costos, entre d’altres, la retallada dels ajuts a la política agrària, i també –ja s’ha anunciat– més aportacions al pressupost comunitari.

Observem com els mercats de l’energia es mouen a l’alça pels conflictes polítics. Així mateix, aviat el BCE es podria veure obligat a començar a incrementar els tipus d’interès.

Davant d’aquests escenaris, és imprescindible aprofitar aquesta conjuntura tan favorable per fer més país, enfortir-nos més i així assegurar-nos un futur millor.