Unió

Coincideixo amb Vicent Partal quan afirma que no hem entès ni la pregunta ni la resposta d'Unió Democràtica. La pregunta tenia tantes finalitats diferents que després del resultat de la resposta ajustada entre el sí i el no que va obtenir diumenge queda reduïda a demostrar el bon saber fer, el tarannà de pacificador i la bona voluntat de Ramon Espadaler, que intenta des de fa temps no desunir Unió. Malgrat les bones arts d'Espadaler, la pregunta ha servit per visualitzar públicament que dins d'Unió hi havia mal ambient des de fa temps, que el partit està desunit davant el procés sobiranista i de la federació amb CiU, que més d'un dubta del lideratge de Duran i Lleida i s'ha difós un tema que no és menor: l'històric partit degà del catalanisme polític només té actualment 4.000 militants i escaig. Una realitat que no és cap excepció en la política catalana. Sospito que quedarem bocabadats el dia que aparegui a la llum pública el nombre de militants de tots els partits polítics i sobretot les altes i baixes que s'han produït en els darrers temps. Són molts els militants cansats de no poder intervenir en res mes que pagar una quota i dir amén a tot.

Unió Democràtica i els seus pocs militants han fet un pas valent a l'hora de visualitzar els seus dubtes. Podien haver callat i esperar el seu congrés ordinari a principis de l'any vinent o haver-ho cremat tot en un congrés extraordinari. La seva consulta valenta ha quedat traspassada en bona part al teulat del president de la Generalitat, Artur Mas, que interiorment i des de fa dies està confeccionant en silenci l'anomenada “llista del president” per al 27-S. Hi ha overbooking. No hi cap tothom i Artur Mas haurà de decidir les persones d'Unió Democràtica de l'esmentada llista. Les cadires d'aquesta llista seran importants.