El virus de la divisió

La Vanguardia en català | 16/06/2015 - 00:00h


M. Dolores García

Directora adjunta


Havia de passar tard o d'hora. Un altre partit, aquesta vegada Unió Democràtica de Catalunya, amb més de 80 anys d'història, sucumbeix a la divisió interna quan s'ha de pronunciar a favor o en contra de la independència. Per més que la direcció democristiana intentés reduir les diferències amb una pregunta d'arestes polides i plena de matisos, al final la consulta ha evidenciat una ruptura interna que serà difícil de soldar. Es demostra una vegada més -com ja va passar a Escòcia, sense anar més lluny- que els referèndums són un exercici de democràcia directa impecable, però que solen acabar en divisions traumàtiques.

Una victòria de la direcció d'Unió tenia com a objectiu ­poder negociar amb Convergència des d'una posició de fortalesa perquè el programa electoral de la federació suavitzés l'objectiu de la independència o, més aviat, els seus ritmes. Però un resultat tan ajustat no permet als democristians presentar-se amb gaires exigències davant els seus aliats, disposats, aquesta vegada sí, a defensar la secessió. Caldrà saber si CDC inclou en el seu ­programa electoral el full de ruta ­firmat amb ERC, l'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium que preveu una Constitució catalana i la independència en 18 mesos. El partit la subscriu, però el president Mas no sembla un defensor gaire entusiasta d'aquest pla, que per a la direcció d'Unió és inassumible. Serà difícil que els democristians evitin la fuga d'alguns dirigents que pugnen per figurar a la "llista del president" per al 27-S i que saben que la seva quota de poder s'esvairia si Unió s'hi presentés separa­dament.

Quant a la fractura de CiU, no són pocs els convergents que la volen per absorbir al sector crític democristià i desempallegar-se del que consideren un llast per al procés independentista. Però el president Mas sap que una ruptura amb Unió és una altra esquinç a les files del sobiranisme després de la baixa d'ICV. El front amb ERC i la CUP pot sumar la majoria absoluta del Parlament, però la distància ideològica que separa aquestes formacions no és una qüestió menor per governar, i no cal ni dir per redactar una Constitució.

El virus de la divisió continua avançant a través de la política catalana i deixa molt pocs elements lliures de contagi. Se'n salva l'esquerra emergent, on es treballa en un altre "procés" que anomenen "procés de confluència" entre forces polítiques i plataformes ciutadanes per arrabassar l'hegemonia als partits de sempre. Un procés que també intentarà alterar l'agenda política a Catalunya, monopolitzada fins ara pel debat de la independència. Però si la transformació del mapa polític català continua abonant la fragmentació, serà més complicat que cap dels dos processos, sigui el sobiranista o el de confluència de l'esquerra més radical, arribin a algun port sobre el qual construir res.

Podem i el 27-S

Així com a les municipals Podem va tenir un paper secundari en moltes candidatures locals, a les eleccions catalanes la formació de Pablo Iglesias té clar que vol que les seves sigles i el seu logotip hi siguin molt presents, per molt que es negociï per integrar-hi ICV o a altres forces com Procés Constituent. Per tant, no es recorrerà a nomenclatures paraigua com la de Barcelona en Comú.

La data de les catalanes

El calendari electoral continua sent objecte d'especulacions. Les eleccions catalanes seran el 27-S si no passen dues circumstàncies: que Rajoy les avança a aquesta data per impedir que l'onada de Ciutadans continuï creixent en portes de les generals o que l'ANC demani públicament a Mas que s'esperi. Totes dues situacions són difícils d'explicar per als seus protagonistes, però no són descartables. Per si de cas, CDC està abocada en els preparatius electorals.

Més gir d'ERC a l'esquerra

Esquerra va emprendre fa mesos una estratègia per ocupar l'espai que estava deixant el PSC i, per fer-ho, fins i tot va fitxar alguns exsocialistes. Això no va produir friccions amb CDC, però els seus flirtejos actuals amb Podem sí que estan provocant suspicàcies. Sembla que Alfred Bosch s'entendrà amb Ada Colau a Barcelona, i Oriol Junqueras canvia el suport de CiU a Sant Vicenç dels Horts per Podem.