Fulls de ruta La Vanguardia en català | 16/06/2015 - 00:00h  Miquel Roca i Junyent Barcelona Els signants del full de ruta del procés sobiranista destacaven la importància dels ajuntaments per assolir els objectius que es proposaven. Era decisiu, deien, que els ajuntaments es constituïssin en un motor rellevant del procés, i així construir el futur des de la base del país. En el seu discurs, aquesta voluntat era coherent. El que potser no ho resulta tant és que, a l'hora de la veritat, les aliances i pactes fets per constituir els nous governs municipals no hagin tingut en compte aquell full de ruta i n'hagin definit un de ben diferent. Així, els signants del full de ruta sobiranista, en molts casos, han preferit conformar majories amb forces que no s'hi han adherit, de tal manera que, ara, molts ajuntaments estaran governats des d'òptiques i perspectives allunyades dels objectius d'aquell procés. Avui Catalunya té, doncs, dos fulls de ruta. No coincidents. Amb protagonistes creuats. El futur esdevé més complicat. Amb quina clau, i tenint en compte les aliances municipals, s'haurien de llegir els possibles resultats del 27-S? El que hi hauria en joc seria una majoria sobiranista o una majoria de canvi social radical? Les dues respostes serien igualment llegítimes, però tindrien lectures i conseqüències ben diferents. I ara no queda clar quines son les prioritats de cadascú; o, almenys, d'alguns. No hi ha dubte que estem en un moment crucial. Una nova etapa ha començat, encara que quedi molt per definir i concretar. Però l'escenari és diferent, i difícilment tornarà a ser semblant als que hem viscut en els darrers 35 anys. I tot canvi comporta riscos, però també esperances. Però aquestes estaran més fonamentades en la mesura que hi hagi coherència i responsabilitat. I, sobretot, capacitat de generar estabilitat i progrés, cohesió i benestar, seguretat i llibertat. Els grans valors demanen respostes clares, inequívoques. És el moment de les grans coincidències; de les que es fan relativitzant certes discrepàncies, marginant personalismes, arraconant petites ambicions. I, sobretot, plantant cara a la demagògia. Hi ha un full de ruta per a aquesta pretensió? |
|
|