SOCIETAT
Barcelona - 16 juliol 2015 2.00 h

Desnormalització lingüística als jutjats de Catalunya

 L'us del català entre la judicatura acumula una dècada de descens continuat

 La presència de la llengua pròpia del país en les sentències i els tràmits jurídics queda estancada en un 12%

JORDI PANYELLA

El president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Miguel Ángel Gimeno, s'ha distingit sempre per la defensa del que ell en diu la “bona justícia” entesa com aquella que ofereix al ciutadà un tracte més humà i proper, també en qüestió de llengua. Les bones paraules i les proclames del president topen, però, amb la realitat de les estadístiques, en què destaca un estancament en l'us del català entre els jutges i els magistrats que exerceixen a Catalunya, que redacten en aquesta llengua només un 12,2% dels papers que produeixen.

La dada que demostra fins a quin punt en qüestió lingüística l'administració de justícia està allunyada de la realitat del ciutadà és la que indica que a les Terres de l'Ebre només el 2,2% de les sentències són escrites en català, quan en aquest territori el nombre de persones adultes que tenen el català com a llengua habitual és la més alta de tot Catalunya, amb un 72,8%, segons l'enquesta d'usos lingüístics de la població. És a dir, allí on la població fa servir més el català, l'ús escrit d'aquesta llengua als jutjats és quasi el més baix del país.

Les dades sobre usos lingüístics incloses en la memòria del TSJC corresponents al 2014 indiquen que la presència del català en la documentació escrita que generen els jutges és pràcticament idèntica a la de l'any 2013, quan només el 12,3% de les sentències es van escriure en la llengua del país. L'any passat aquest percentatge va ser del 12,2%. Encara que insignificant, aquesta nova davallada suposa completar una dècada amb un descens ininterromput de la presència del català en les sentències judicials. El canvi de tendència es va produir quan la Generalitat va deixar de pagar un incentiu econòmic als jutges que feien servir el català en els seus escrits.

La informació de la memòria del TSJC distingeix entre les sentències i els tràmits judicials, però tant en un concepte com en l'altre la relació d'ús de català i castellà és la mateixa, amb un 12% contra un 87% respectivament.

L'aspecte en què sí que hi ha diferències evidents és la distribució territorial de l'ús de la llengua. No té res a veure el 35,2% de sentències que escriuen en català els jutges destinats a Girona amb el 2,0% de les sentències en aquesta llengua que van dictar l'any passat els jutges que treballen a la demarcació de Tarragona. També hi ha diferències entre Barcelona ciutat, amb un 8,7% de sentències en català, i els jutjats situats a les comarques barcelonines, on la llengua del país és present en el 12,4% de les sentències. Als jutjats de les comarques de Lleida la situació supera de bon tros la mitjana del país, amb un 25,0% de sentències redactades en llengua catalana.

LA XIFRA

248.149
sentències
van emetre el 2014 els jutges que treballen a Catalunya, un 87,8% de les quals, en llengua castellana.

El català creix en el consum de productes culturals

Cada cop hi ha més ciutadans que opten pel català a l'hora de consumir productes culturals. Segons les dades de l'enquesta Òmnibus 2015 realitzada pel Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), un 35,4% dels catalans prefereixen la llengua catalana a l'hora de llegir llibres. Aquesta xifra suposa uns 3,8 punts més que l'última onada de l'any passat. Pel que fa al cinema, un 22% de la població prefereix pel·lícules en llengua catalana, mentre que el percentatge de preferència més alt és en el teatre, amb un 37,5%. Tant en el cinema com en el teatre hi ha un increment amb relació a l'any passat. Pel que fa a la música, un 49,4% prefereixen les versions en la llengua original.

“Aposta decidida”

Tot i l'evidència de la pèrdua de pes del català a la justícia, al text de la memòria del TSJC es diu, textualment, que “la sala de govern ha continuat amb la seva decidida aposta per la normalització lingüística”. En aquest sentit, al document es destaquen les 985 persones membres de l'administració de justícia que durant l'any passat es van inscriure en un curs de formació de català i llenguatge jurídic. En la memòria també es repassa la tasca del servei lingüístic de l'àmbit judicial –organisme dependent del Departament de Justícia de la Generalitat–, que durant l'any passat van dur a terme 3.382 traduccions i 985 correccions. També impulsat per la Generalitat, hi ha el portal LexCat, on hi ha a disposició la legislació estatal més rellevant traduïda al català i que el 2014 va tenir 122.584 visites. Destaca també les 213 interpretacions amb llenguatge de signes català realitzats en els jutjats.

La Plataforma per la Llengua vol tenir 10.000 socis

Campanya estiuenca per arribar als 10.000 socis. Aquesta és la pretensió de la Plataforma per la Llengua, que ha llançat una campanya a les xarxes socials amb el lema #10000 motius per defensar la llengua. Es pretén que els ciutadans exposin els motius pels quals consideren que
cal “defensar i estimar” el català.

Campanya per donar un nou impuls al valencià

La Plataforma per la Llengua ha posat en marxa la campanya Fes que el valencià torne a bategar!, que té com a objectiu el nou govern de la Generalitat Valenciana per aconseguir que la llengua torni a ser una prioritat. Es pretén que el valencià rebi un tracte de normalitat i que es garanteixin els drets dels parlants i la seva presència als mitjans.

Campus d'estiu per a professors internacionals

El campus de Cappont de la Universitat de Lleida (UdL) serà del 20 al 23 de juliol l'escenari de les Jornades Internacionals per a Professors de Català (#JIPC15) que organitza anualment l'Institut Ramon Llull (IRL). Durant quatre dies hi participaran més de 80 docents de la xarxa universitària d'estudis catalans a l'exterior.