Davant la conjunció sobiranista

Editorial | 16/07/2015 - 00:00h


Convergència Democràtica i Esquerra Republicana, les dues principals forma­cions polítiques de l'actual Parlament de Catalunya, han arribat a un acord per presentar-se juntes a les eleccions autonòmiques previstes per al proper 27 de setembre, amb caràcter anticipat. Després d'un intens frec a frec tàctic entre els dos grups -frec a frec en el qual fa una setmana semblava imposar-se l'enorme disbarat d'una llista sense ­dirigents polítics-, finalment ERC ha acceptat les premisses principals del president de la Generalitat, Artur Mas: una llista conjunta, amb els líders de les dues formacions, i el compromís d'un govern de coalició per a la pròxima legislatura. D'acord amb les línies de treball pactades fa mesos pels dos partits, ara ratificades, en cas de victòria els sobiranistes proposaran al nou Parlament l'aprovació d'una declaració d'independència de Catalunya.

Per subratllar el caràcter excepcional de l'acord, tres candidats independents, Raül Romeva, Carme Forcadell i Muriel Casals, encapçalaran la llista de Barcelona. Artur Mas ocuparà el quart lloc i Oriol Junqueras, el cinquè. També hi haurà independents a Lleida, Girona i Tarragona. La proporció entre els dos partits serà de seixanta (CDC) a quaranta (ERC), relació que també hi hauria en un futur govern de coalició. Hi ha la possibilitat que els dos partits es presentin amb la mateixa fórmula a les eleccions generals de la tardor, però en aquests moments no hi ha un acord tancat sobre aquest punt.

L'acord aporta elements de clarificació al panorama polític i dóna un voltatge especial a la tardor electoral que s'acosta. Continuem creient, com ja hem expressat en ocasions anteriors, que hauria estat ­millor culminar la legislatura, deixar madurar la ­tendència a la recuperació econòmica, especialment significativa a Catalunya i a tot l'arc mediterrani, i convocar els catalans a les urnes una vegada sabudes les coordenades del nou Parlament espanyol, en el qual probablement cap partit no disposarà de la majoria absoluta i en què poden obrir-se perspectives reformistes fins al moment obstruïdes. Amb totes les cartes sobre la taula, amb la legislatura exhaurida i amb més convicció sobre la millora real de l'economia, la societat catalana hauria pogut exercir el vot amb molts més elements de discer­niment. Possiblement podria prendre posició en el ­tauler amb més intel·ligència. Aquesta és la nostra opinió.

La llista CDC-ERC busca dos milions d'electors -el màxim atribuït fins ara al camp sobiranista- i una victòria contundent en nombre d'escons, i confia en el factor d'arrossegament de la unitat i dels candidats independents. Val a dir que CDC encarrila així, de manera intel·ligent, el procés de refundació del seu espai polític. I ERC, a remolc de la iniciativa d'Artur Mas, es veu obligada a distanciar-se d'un hipotètic pacte amb les altres esquerres. ERC s'allunya així del corrent que representa Podem. Aquest és un aspecte important de l'acord assolit aquesta setmana.

Fa cinc anys, l'octubre del 2010, la coalició CiU anava a les eleccions catalanes amb la bandera del bon govern i del pacte fiscal. El novembre del 2012 ho feia amb l'estendard del dret a decidir (celebració d'una consulta sobre la independència pactada amb l'Estat). I ara, el setembre d'aquest 2015, la conjunció CDC-ERC, sense Unió, demanarà el vot amb la ­promesa de portar al Parlament una proclamació d'in­dependència.

En aquests cinc anys, l'opinió pública catalana ha canviat, sense cap dubte, però no amb tanta acceleració. En aquests moments els catalans favorables a la independència no superen el 42,9%, segons l'últim baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) de la Generalitat, i els tres partits sobiranistes avui representats al Parlament (CDC, ERC i CUP) no sumarien la majoria absoluta presentant-se per separat, segons l'enquesta publicada diumenge passat per La Vanguardia .

El vector sobiranista és important a Catalunya, ­representa un corrent social molt dinàmic, però tots els indicadors assenyalen que no disposa d'una ­majoria social rotunda i inapel·lable després d'uns anys d'un activisme molt intens. Les passades elec­cions muni­cipals van oferir una lliçó clara sobre això. Ja ve­urem què ens diu ara el 27-S. Catalunya presenta molts matisos i diferències polítiques al seu in­terior. Possiblement té diverses majories encavalcades. L'acumulació de forces té sentit, però les dades de fons són les que són: el país no és monolític, no hi ha blocs impermeables i la gran majoria no desitja arribar a escenaris extrems de divisió i polarització. Aquesta realitat haurà de ser atesa, també, per la conjunció sobiranista.