Una altra mirada

La Vanguardia en català


Es preguntava ahir un lector del web d'aquest diari què ens sembla la llista unitària independentista als qui escrivim aquí. Suposo que hi ha col·legues entusiasmats, col·legues il·lusionats i col·legues decebuts. I potser algun d''emprenyat'. Aquest cronista, com correspon a la seva nacionalitat, respon a la gallega: depèn. És un bon invent per a la causa sobiranista, perquè li permetrà una cosa tan democràtica com comptar els adeptes que té. A falta de referèndum escocès, és astut substituir-lo per aquest segon simulacre (el primer va ser el 9 de novembre). És original, perquè mai no s'ha fet res semblant i difícilment es tornarà a fer. És, sens dubte, millor que l'estranyíssima llista sense polítics. És magnífic per a Artur Mas, perquè el pacte previ li permetrà ser el president de la declaració unilateral d'independència, la qual cosa curulla les seves ambicions. El president de la independència!, il·lusió de tot bon nacionalista. I és dolent, almenys dubtós, per a la nació espanyola, perquè el presumible èxit electoral de la iniciativa crearà la crisi política més important viscuda en la història de la democràcia.

Afegeixo una qualificació: aquesta llista neix forçada. Té truc. Si CDC partís cap a les urnes del 27S com a força política clarament guanyadora, creu algú que el senyor Mas s'hauria prestat a aquest acord? El que passa és que Convergència es va deixar un munt de vots i escons cada vegada que va avançar les urnes, i ara les enquestes no vaticinen un destí millor. De la mateixa manera, algú creu que Esquerra li deixaria tot el protagonisme a Mas si es veiés com a guanyadora? També ho dubto. Les enquestes no li donen seguretat de victòria, i una cosa pitjor: Podem és allà, com a tercera força a Catalunya i que va pujant, i seria molt humiliant per a un independentista ser avantatjat per uns nouvinguts.

Davant aquests riscos, la llista unitària és magnífica. Permet agafar una bandera que d'una altra forma estaria sense amo clar. Permet a les dues formacions sobiranistes més importants camuflar les seves debilitats sota la capa d'una operació històrica. La CUP, en canvi, va sortir del pacte i resulta vistós (no diré que determinant) que sigui l'únic partit independentista que puja en intenció de vot. No és que David Fernàndez sigui menys partidari de la independència que els altres, com és obvi, i ho demostrarà quan sumi els seus vots i escons als de la llista unitària. És que gaudeix de bona salut política, li va bé mesurar els seus efectius a lesurnes i no té necessitat peremptòria de dissimular.

Fetes aquestes aproximacions, el gran triomfador de l'operació camuflatge és el president Mas. L'home que es pot proclamar guanyador abans que parlin les urnes. L'home que aconsegueix el somni de portar el seu poble a la terra promesa. El que ignoro és com l'hi explicarà demà a un senyor que no em sembla gaire independentista: Sa Majestat el Rei.