La llista Josep Termes

La Vanguardia en català | 16/07/2015 - 00:00h


Francesc-Marc Álvaro 


Quan vaig saber que, finalment, hi havia un acord per tirar endavant una llista unitària del sobiranisme per les eleccions del 27S, vaig pensar en Josep Termes, qui fou eminent histo­riador del catalanisme, l'obrerisme i l'anarquisme. Termes -que tant trobem a faltar- va escriure que "Catalunya és un miracle. Un miracle en l'Europa contemporània. Perquè des de fa dos o tres-cents anys, excepte els grans pobles que tenen un gran Estat al darrere, els altres han estat deglutits -com el peix petit a la mar, que és menjat pel peix gros-. Catalunya és un exemple històric d'una supervivència curiosa, òbviament conflictiva i estranya, la supervivència d'un poble tossut. Tot feia pensar, als súbdits de la monarquia de les Espanyes o a les grans potències europees, que Catalunya desapareixeria després de l'any 1714, després de la guerra de Successió. Catalunya, un país antic, medieval, com tants més n'hi havia a Europa, perdia la seva personalitat pròpia per tal com perdia les seves Corts, el seu Parlament, les Constitucions i el Dret. Per tant, a partir de 1714, Catalunya deixava d'existir". La citació és llarga però paga la pena, sobretot quan, dins del món sobiranista, pot haver-hi gent que -una mica cansada de tantes giragonses i marrades- oblidi la magnitud del que tenim al davant: es tracta de transformar aquest miracle històric que és Catalunya en un Estat independent reconegut en el concert internacional, i fer-ho (en principi) amb l'Estat espanyol en contra i en un moment en què el vell concepte de sobirania s'ha transformat radicalment.

La llista que encapçalaran Romeva, Forcadell i Casals és l'eina que ha de permetre -sempre que els vots ho avalin- assolir la legitimitat democràtica per saltar una paret molt alta. Amb el primer salt no n'hi haurà prou, esclar. Però sense aquest salt no es podrà engegar res. A partir d'aquí, el sobiranisme s'inventarà -no tindrà més remei- un camí nou cap a la independència, amb el que hem aprés d'altres casos, el que ha previst el CATN i el que anirà sorgint sobre la marxa, la qual cosa fa molt difícil assegurar que tot això duri només sis mesos o vint-i-quatre. La política és la gestió dels temps, i cap empresa de l'envergadura de la que proposa el moviment sobiranista té un calendari rígid, extrem que els principals valedors d'aquesta causa hauran d'explicar.

La llista Termes -si em permeteu l'expressió- té dues grans virtuts: permet desmentir rotundament el pronòstic negre que els poders de l'Estat i certes elits han anat confegint sobre el procés i és l'opció que s'assembla més al que desitjaven les bases plurals del moviment, que sempre han volgut que les crides retòriques a la unitat tinguessin una traducció operativa i eficaç. La mera existència d'aquesta llista on hi ha els dos principals líders polítics del procés -Mas i Junqueras- representa un missatge potent de confiança que compensa el factor incertesa, que podria pesar massa en sectors que no s'atrevissin a saltar veient una discòrdia insalvable en el camp sobiranista; comprovar que s'han sabut aparcar les diferències i els interessos de part és una vacuna excel·lent contra les pors pròpies d'un canvi de marc sense precedents. Així mateix, la suma de partits, entitats i personalitats esdevé una injecció extraordinària de moral per al públic del qual depèn que la mobilització del sobiranisme, abans i durant la campanya, sigui total i sense fissures, per aconseguir un efecte cavall guanyador que tingui la virtut d'arribar arreu, també als ­espais on l'independentisme dels arguments més racionals sigui feble o hagi arrelat poc. Amb tot, cal intensificar la pedagogia de les coses concretes, perquè aquest projecte s'adreça al cor i a la butxaca, a la necessitat de justícia i als interessos materials. Al benestar i al respecte que ens devem a nosaltres mateixos.

Veient el trident que va al davant dels líders de CDC i ERC, queda ben clar que es tracta d'una llista que, en comptes d'amagar les ideologies, posa en ­primer terme allò que uneix dretes i esquerres per as­solir un objectiu més important i més urgent que qualsevol de les polítiques que defensen uns i altres. No som davant d'una llista asèptica, som davant d'una llista de centralitat amb moltes tonalitats, fet que queda subratllat per la figura de Romeva, que -a més de ser un home de consens- descol·loca aquelles esquerres sucursalistes que volen con­vertir els futurs comicis en una cacera contra Mas, fent una pinça peculiar amb la dreta també su­cursalista. Esperem que la CUP -que no s'ha integrat a la llista unitària- tingui clar que, a partir del 28 de setembre, si el sobiranisme guanya, caldrà contribuir sense rareses a la governabilitat, per re­forçar el camí cap un veritable canvi de statu quo.

És el moment de reconèixer que, finalment, s'ha imposat la intel·ligència i el sentit d'Estat dels que volen construir-ne un de nou. Mas i Junqueras han fet un gran esforç, han hagut d'enfrontar-se a resistències coriàcies, han allunyat les mesquineses i han entès la grandesa i la gravetat d'aquesta hora. Tots dos han sabut escoltar el que vol, de debò, la gent que ha decidit desconnectar d'un Estat a la contra. Josep Termes podria ben dir avui que el miracle català encara té una gran oportunitat de perdurar.