El món i la llista unitària

La Vanguardia en català | 16/07/2015 - 00:00h


Lluís Foix


Les referències a Europa o al món són escasses en el debat polític català. Quan es parla de la crisi grega se sol fer en clau de la situació catalana. Ni al Parlament, ni a l'àgora de tertulians habituals, ni als informatius de ràdio i televisió no es prioritza el que passa en el panorama internacional. Existeix, afortunadament, el refugi dels diaris que s'esforcen a explicar les complexitats del món amb corresponsals i articulistes que detecten la importància que té el que passa per allà fora, a Rússia, a la Xina o a l'Iran.

Mentre s'estava firmant a Viena un acord històric que desactiva en teoria la possibilitat que l'Iran continuï endavant amb la construcció d'una bomba nuclear, les televisions i ràdios catalanes esperaven pacientment a les portes de la Generalitat per veure qui era convocat, per quin ordre, quan entraven i quan sortien els personatges més diversos.

Es tractava d'elaborar la llista unitària. No l'única, perquè la CUP se'n va desmarcar des del primer moment. Pel que sembla, el president Mas insistia en la llista imprescindible sota l'amenaça de no convocar les elec­cions previstes per al 27 de setembre.

Va aconseguir, després d'hores i hores de reunions, que hi hagués llista unitària en la qual el mateix president ocuparia el quart lloc i el líder republicà, Oriol Junqueras, passaria al cinquè. Raül Romeva, Carme Forcadell i Muriel Casals serien els tres primers que, en cas de tenir majoria, donarien la presidència a Mas. Que estrany que sona tot això. Inèdit i innovador. No conec res semblant enlloc del món.

Diuen que Mas ha guanyat i que Junqueras ha hagut de cedir a les exigències del president. Pot ser. Però el que importa de debò és si aquesta llista híbrida aconsegueix una àmplia majoria de diputats i vots al Parlament. Cada vegada que s'obren les ­urnes des del 2012 apareixen més formacions i hi ha més fragmentació.

Penso que la política catalana ha entrat definitivament en la fase del tema únic, inamovible, amb les respectives variants segons sigui la força o la debilitat del procés. Estan sense transitar des de fa temps els ponts amb Espanya. Les relacions amb Europa es limiten al nomenament d'uns quants delegats amb rang d'ambaixadors que no són reconeguts a cap capital. A Brussel·les tampoc.

Paral·lelament al debat sobre les llistes unitàries, la construcció d'estructures d'Estat, les moltes entrevistes amb el president sobre el tema únic, els papers presentats sobre els greuges espanyols a Catalunya... també seria profitós que la política cata­lana seguís amb atenció el que passa a Europa i al món. No demano un debat ­sobre el pacte amb l'Iran, però sí una discussió serena sobre què significa la crisi de Grècia per als grecs i per als europeus. Pujol, en els seus bons temps, ho hauria fet. I Maragall també. La política al món existeix i ens afecta a tots.