ARTICLES
16 juliol 2015 2.00 h

VUITS I NOUS

Fer el ridícul

MANUEL CUYÀS

Jo, per caràcter o pel que sigui, no em compto entre els independentistes ingenus, també dits naïfs. Ni el dia 27 de setembre ni l'endemà ni al cap de divuit mesos o més la independència serà possible, i molt menys una declaració unilateral en aquest sentit. Ni que la llista unitària i les seves col·laterals, que han estat tan difícils de confeccionar, triomfin per poc o per molt. Tot serà molt més dilatat i tan incòmode com fins ara, si no més. Hem donat aquests dies la mesura de les nostres desavinences internes mentre Europa demostrava de quin peu calça davant dels països que organitzen pel seu compte referèndums o plebiscits no previstos. Espanya pesa poc en el concert europeu però en cas de voluntat de secessió passarà a ser molt feixuga.

Tot amb tot, el 27 de setembre la llista que finalment i, per sort, ha acabat acollint el president Mas i el cap d'ERC, Oriol Junqueras, ha de fer un bon paper. Escolteu-ho, unionistes: ha de fer un bon paper no només per satisfer les aspiracions dels qui la integren i els seus votants sinó també per al vostre interès, si és que voleu que Catalunya millori i no reculi. Direu que no s'havia d'haver arribat fins aquí. Però el cas és que s'hi ha arribat. I la lògica indica que o la llista unitària s'imposa o anirem enrere. No ens quedarem igual. Anirem enrere perquè ens hi faran anar. Els federalistes han d'entendre que, per paradoxal que sembli i sigui, les seves tesis només es poden enfortir si la llista independentista obté un resultat també fort. Alguna cosa que impressioni Madrid. Madrid vol dir el PP, el PSOE, Ciudans i Podem. Si la llista unitària independentista obté un resultat exigu, els polítics espanyols que ara de mala gana s'han fet federalistes s'oblidaran aviat de la pulsió. No em canso de dir-ho i repetir-ho. Millor dit: sí que em canso.

Enmig del sarau de les llistes, els federalistes i els rodonament unionistes han exclamat: “Farem el ridícul.” Semblava que ho diguessin amb pena però d'una hora lluny se'ls notava la satisfacció. Jo també penso que podem fer el ridícul, però la meva pena és sincera. O no tant. De vegades cal fer el ridícul. O arriscar-se a fer-lo, per expressar-me millor. Sempre se cita Tarradellas, que va manifestar que en política es pot fer tot menys el ridícul. Tarradellas, que a ulls de molts dels que ara l'evoquen reverenciant-lo –entre els quals molts federalistes– va ser una figura ridícula en el seu exili obstinat! Els que no tenen por de fer el ridícul són, aquí, a la França revolucionària o on sigui, els que fan avançar els seus conciutadans, també els contraris als canvis.