OPINIÓ
16 setembre 2018 2.00 h

Els partits republicans, a la una

La frustrada moció del Congrés per instar el govern espanyol a un diàleg amb les institucions catalanes sense limitacions –que el PSOE va restringir al marc de l’ordenament jurídic vigent– és el darrer episodi que posa de manifest la necessitat que les principals formacions independentistes revisin la seva coordinació pel que fa als temes de caire nacional. Més enllà de la rocambolesca tramitació i retirada final de la polèmica moció per part del PDeCAT, i l’autoexclusió d’ERC, el problema de fons rau en el fet que un text com aquest hauria d’haver-se tramitat conjuntament pels dos grups independentistes o no fer-ho si no hi havia acord respecte a això. La llista de manca d’acords seria llarga i evidencia la imperiosa necessitat que els dos partits vagin a la una en temes de sobirania nacional i lluita contra la repressió. Cal coordinar adequadament cada pas que es faci i cada decisió que es prengui. Amb lleialtat i confiança.

El PDeCAT i ERC són partits diferents i és lògic i legítim que es puguin diferenciar en qüestions de tall ideològic com ara la fiscalitat i el model socioeconòmic. Però, en el projecte nacional, els dos partits que governen conjuntament la Generalitat han d’escoltar la demanda majoritària de la base republicana expressada amb la gran manifestació de la Diada, que és la d’unitat en l’actuació dels independentistes. Per tant cal que s’engreixi la relació entre els diversos actors dins de cada espai polític, i que posteriorment s’estableixi entre els dos grups parlamentaris de Madrid una unitat d’acció coordinada que eviti situacions que aporten imatge de desgavell i fragmentació i que en res ajuda a l’objectiu nacional comú, que no és cap altre que assolir la República i defensar el dret dels catalans i les catalanes a decidir el seu futur.