POLÍTICA
BARCELONA - 16 novembre 2018 2.00 h

9-N, els comptes incomplerts

 La factura de la consulta, en cas de confirmar-se la sentència, s’enfilarà per sobre els 4,9 milions d’euros que ha imposat el Tribunal

 Tres departaments van assumir les despeses de l’organització de la consulta popular

JORDI PANYELLA - BARCELONA

No és fàcil enten­dre què ha pas­sat amb el 9-N. No va ser fàcil enten­dre com un acte de con­sulta popu­lar, con­vo­cat de manera pública i notòria i cele­brat a plena llum del dia, va desem­bo­car en un furi­bund procés penal com si es per­seguís cri­mi­nals des­pi­tats que actuen d’ama­ga­to­tis. Tam­poc és fàcil enten­dre com, després del judici penal, l’Estat encara no n’ha tin­gut prou i ha acti­vat la maquinària del Tri­bu­nal de Comp­tes per donar una volta més de car­gol a l’espi­ral repres­sora. I per aca­bar-ho d’arre­glar no és fàcil enten­dre la sentència emesa per la jut­gessa Mar­ga­rita Maris­cal de Gante, amb un ball de noms i de xifres de les quan­ti­tats que s’hau­ran de pagar.

El que és impor­tant és que, com qual­se­vol reso­lució de pri­mera instància, no és ferma, i la quan­ti­tat total a pagar, que ara s’ha esta­blert en 4,9 mili­ons d’euros, pot modi­fi­car-se en funció del resul­tat dels recur­sos que ara s’inter­po­sa­ran. L’última paraula, la tindrà el Tri­bu­nal Suprem i, si ales­ho­res es con­firma la sentència en tots els seus extrems, la quan­ti­tat encara s’incre­men­tarà perquè caldrà sumar-hi els interes­sos cor­res­po­nents, tal com esta­bleix la sentència feta pública aquesta set­mana. A més, els con­dem­nats hau­ran de fer front a les cos­tes pagant els advo­cats dels deman­dants, Soci­e­tat Civil Cata­lana i Advo­cats per la Cons­ti­tució.

Men­tres­tant, la multa queda en aquests 4,9 mili­ons d’euros que hau­ran de pagar els con­dem­nats i que hau­ria d’assu­mir Artur Mas en soli­tari, com a màxim res­pon­sa­ble del 9-N, si cap dels altres abonés la seva part. En la part reso­lu­tiva de la sentència s’espe­ci­fica la quan­ti­tat que han d’apor­tar cadas­cun dels con­dem­nats i si es fa la suma de les diver­ses xifres que hi apa­rei­xen el resul­tat és un número molt supe­rior als 4,9 mili­ons d’euros, fet que pot por­tar a equívocs. El que passa és que s’esta­bleix una res­pon­sa­bi­li­tat de jerar­quia i de la mateixa manera que s’assigna a Artur Mas el total de la des­pesa del procés par­ti­ci­pa­tiu, als con­se­llers Fran­ces Homs i Joana Ortega, se’ls assigna també el total de diners que van des­ti­nar els seus depar­ta­ments res­pec­tius a l’orga­nit­zació de la jor­nada, i hau­ran de ser ells els qui ho paguin si no ho fan els seus sub­or­di­nats, també con­dem­nats, a qui es fa res­pon­sa­bles d’haver sig­nat par­ti­des de des­pesa com ara l’asse­gu­rança dels volun­ta­ris el 9-N i la cam­pa­nya ins­ti­tu­ci­o­nal.

En total, van ser tres els depar­ta­ments que van par­ti­ci­par en l’orga­nit­zació del 9-N, i el que més diners hi va gas­tar va ser Ense­nya­ment, per això a qui n’era màxima res­pon­sa­ble, Irene Rigau, se li exi­geix que torni els 2,8 mili­ons d’euros que van cos­tar els ordi­na­dors. Com que del seu depar­ta­ment no hi ha més con­dem­nats, només se li reclama a ella.

L’altre gran depar­ta­ment impli­cat va ser el de Pre­sidència, que diri­gia Fran­cesc Homs, i al qual s’atri­bu­eix una des­pesa d’1,9 mili­ons. Al Depar­ta­ment de Gover­nació, de Joana Ortega, se li impu­ten 800.000 euros, i hi ha una par­tida de gai­rebé 700.000 cor­res­po­nent al suport informàtic que es va fer ser­vir per a la con­sulta que s’imputa tant a Homs com a Ortega i que, per tant, només cal sumar una vegada. La suma de les quan­ti­tats recla­ma­des a Rigau, Homs i Ortega, menys aquests 700.000 euros que es recla­men dos cops, donen els 4,9 mili­ons que es recla­men a Artur Mas.

La suma impossible
El gràfic recull les xifres imposades en la part dispositiva de la sentència. El total són 4,9 milions, assignats a Artur Mas. Algunes partides reclamades s’imputen a més d’un dels condemnats, tot i que només s’hauran de pagar una vegada, per això la suma total supera de molt els 4,9 milions.