OPINIÓ
16 novembre 2018 2.00 h

KEEP CALM

Ocurrències unitàries

ANDREU PUJOL
La uni­tat serà de bona gana i fruit d’un acord madu­rat entre els diver­sos actors impli­cats o només serà sub­missió i res­sen­ti­ment

El debat estèril sobre el nom­bre de llis­tes inde­pen­den­tis­tes en les diver­ses elec­ci­ons sem­bla que s’ha con­ver­tit en l’única pro­posta i raó de ser de l’espai post­con­ver­gent des de fa ja ben bé qua­tre o cinc anys. El lema “uni­tat” esdevé una res­posta per a qual­se­vol assumpte, ja sigui el model de reco­llida d’escom­bra­ries o la direc­tiva euro­pea sobre l’ús de mate­rial pirotècnic. Això, que només engresca una part de l’inde­pen­den­tisme més con­vençut, no només és ine­ficaç a l’hora d’apor­tar nous vots a la causa, sinó que genera rebuig en aquells ciu­ta­dans que se situen a la fron­tera i que neces­si­ten un valor afe­git ideològic per par­ti­ci­par-hi. Per tant, per­sis­tir en aquesta dinàmica només ser­veix per diri­mir qui té l’hege­mo­nia dins l’inde­pen­den­tisme però no pas per fer créixer l’hege­mo­nia inde­pen­den­tista. I, tot i així, ara que s’acos­ten les muni­ci­pals i les euro­pees, ja tor­nem a ser pel tros, tal com ha pas­sat en cada con­tesa elec­to­ral dels dar­rers anys. Més enllà de si les llis­tes úniques o unitàries aju­den l’inde­pen­den­tisme en l’àmbit de resul­tats –tenim prou dades per cer­ti­fi­car que no–, hem de plan­te­jar-nos si la manera de trac­tar-ho com­porta gene­rar més divisió en comp­tes de més uni­tat. La uni­tat de l’inde­pen­den­tisme només pot ser pos­si­ble des del res­pecte a la diver­si­tat, ente­nent que tots els punts de vista ideològics són legítims i tenen dret a exis­tir. Encara més si tenim en compte que ERC i la CUP, que no com­pren aques­tes fórmu­les elec­to­rals, són majo­ria en vots i escons dins l’inde­pen­den­tisme. La uni­tat serà de bona gana o, contrària­ment, serà sub­missió i res­sen­ti­ment. Això topa amb la forma d’actuar d’aquells que diuen voler-la: no sor­girà d’una astra­ca­nada en una con­ferència, d’una ocurrència en un míting, d’una cam­pa­nya agres­siva en les xar­xes soci­als o d’una impro­vi­sació en una entre­vista, sinó d’un acord llar­ga­ment madu­rat entre els diver­sos actors impli­cats.