16/11/18. Ribó, Rafael. El Síndic davant la crfisi política i institucional. La Vanguardia.

El Síndic davant la crisi política i institucional



Rafael ribó. 
síndic de greuges de catalunya.
16/11/2018 00:24

L’ ordenament estatutari bàsic català, seguint l’exemple dels sistemes constitucionals moderns avançats, encarrega al Síndic la garantia dels drets i les llibertats. En el marc de l’exercici de les meves competències, he presentat al Parlament −única institució que pot exercir el control del Síndic− tres informes específics sobre la crisi institucional i política que afecta drets fonamentals a Catalunya, però que també afecta tot l’Estat espanyol en qüestions com ara la llei de Seguretat, coneguda com a llei mordassa. 

És evident que la reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya el 2006 i la posterior sentència del 2010 són possiblement les causes més al∙ludides per explicar l’esclat de la crisi actual. Però també hi té a veure el fet que durant molts anys no s’ha aprofundit en els potencials constitucionals de desplegament asimètric de l’autonomia política territorial i del foment i la protecció de la diversitat lingüística. En definitiva, tot l’edifici territorial es basa en aquests reconeixements i, com diria després el Tribunal Constitucional en la sentència de la Loapa, “unitat no vol dir uniformitat”. 

En la recerca de possibles motius més propers, hi afegiria la nul∙la resposta política del darrer govern espanyol a les demandes dels governs i del Parlament català, conseqüència de l’àmplia mobilització popular, com ara el pacte fiscal, la convocatòria o transferència de la competència de convocar un referèndum acordat per saber el grau de su-port d’una o altra solució a la situació. En aquest tancament, també hi pesa l’equívoca afirmació feta des de les màximes instàncies que “l’Estat de dret es basa en la unitat de la pàtria”. 

El primer dels tres informes esmentats, presentat l’abril del 2017, analitza l’erosió de drets i llibertats al Regne d’Espanya, amb una descripció d’un marc més ampli, el sistema polític i institucional espanyol i les seves greus mancances. És a dir: els advertiments objectius, també amb informes d’institucions i autoritats dels organismes internacionals, sobre limitacions a la llibertat d’expressió, la partidització de la justícia, la judicialització de la política, i com tot això també afecta l’escenari polític i institucional català. 

El setembre i l’octubre del 2017 es van produir esdeveniments molt significatius, com ara els acords il∙lícits presos pel Parlament i el Govern de Catalunya sota l’impuls de la unilateralitat, els incidents arran de la celebració d’un referèndum suspès pel Tribunal Constitucional i la votació, sense proclamació –i, per tant, sense efectes jurídics−, d’una declaració d’independència. Cal afegir que a l’entretemps ja s’havien tancat en presó preventiva els dos màxims dirigents socials del sobiranisme, els quals un any després continuen en presó pendents de judici. 

El segon informe del Síndic, del novembre del 2017, analitza els esdeveniments entorn del referèndum. Relata com l’1 d’octubre vaig contactar amb el comis-sari de Drets Humans del Consell d’Europa, la màxima autoritat en drets humans d’Europa, que aleshores va exigir una explicació objectiva sobre l’ús desproporcionat de la força per part de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. Encara avui el Govern espanyol deu al Consell d’Europa el compliment del compromís de presentar un informe sobre aquells incidents i l’assumpció corresponent de responsabilitats. 

El Síndic, tant en el segon informe com en el tercer, en notes informatives publicades, i també en l’informe anual del 2017, analitza els il∙lícits del Parlament. Es tracta d’acords il∙legals, tant en forma, pel fet de no consultar el Consell de Garanties, com en contingut contrari a l’ordenament constitucional. I se subratlla que tots aquells acords van ser abordats per les autoritats de l’Estat amb els instruments que preveu l’ordenament, és a dir, van ser declarats inconstitucio nals i no van tenir cap efecte sobre l’ordenament jurídic. 

Així i tot, el Govern espanyol va mantenir la negació de diàleg i la manca de proposta política, i fins i tot es va aplicar un 155 absolutament desmesurat, alhora que es va impulsar el tractament bàsicament penal, expressament exclòs en la llei espanyola per al cas de la convocatòria de referèndums il∙legals. 

Som alguns els qui, des de la nostra pròpia i exclusiva responsabilitat, vam intentar mediar perquè hi hagués diàleg. Són incomprensibles les motivacions que aquesta vegada duien a la negativa davant d’una demanda exclusivament sustentada en l’acció pacífica i democràtica d’una part substancial de la societat catalana. Això contrasta amb el fet conegut que tots els governs espanyols des del 78 van dialogar i negociar amb l’organització terrorista ETA. 

L’aplicació acordada per PP, PSOE i Cs del 155 desborda la literalitat de la Constitució del 78 i utilitza mecanismes explícitament rebutjats per la immensa majoria dels constituents, com ara la dissolució del Govern i del Parlament, mesura que sembla atemptar, per partida doble, contra el principi solemne de participació democràtica. 

L’actuació judicial, amb l’aplicació desproporcionada del Codi penal, basada en el relat que va començar a construir l’aleshores fiscal general, no solament pot contradir principis del Conveni Europeu de Drets Humans i de la mateixa legislació espanyola, sinó que, a més, significa el fracàs total de la política i l’aprofundiment d’una escletxa que pot trigar generacions a tancarse. En el tercer informe s’analit-zen tots els principis possiblement afectats, com ara la inviolabilitat parlamentària, el jutge predeterminat per llei, el dret a la defensa, la legalitat penal (acusacions desaforades de rebel∙lió o sedició), la imparcialitat judicial, la tutela efectiva, la llibertat personal i les altres lliber-tats bàsiques. I això es fa (l’infor-me es tanca el 30 d’abril) sense conèixer l’escrit d’acusació provisional del fiscal presentat recentment. 

Per tot això, presentat en aquest article telegràficament (els tres informes es poden con sultar al web del Síndic), es conclou i es recomana diàleg dins de la societat catalana, i entre aquesta i l’espanyola, i també diàleg constructiu a fons entre els governs i totes les forces polítiques, amb la perspectiva de convocar una consulta acordada; plenes garanties en l’exercici dels drets; ús adequat i proporcional dels tipus i mecanismes previstos en l’ordenament; alliberament dels presos polítics abans dels judicis; i la investigació objectiva de l’1 d’octubre, tal com exigeix el Consell d’Europa.

Comments