OPINIÓ
XXIRGO@ELPUNTAVUI.CAT - 16 novembre 2018 2.00 h

A LA TRES

I qui donava les ordres?

XEVI XIRGO - XXIRGO@ELPUNTAVUI.CAT
“Uns quants poli­cies estan des­fi­lant davant del jutge per l’1-O. Però no hi hau­ria de des­fi­lar també qui donava les ordres?

No sé si vostès han seguit aquests dar­rers dies les decla­ra­ci­ons que alguns agents i coman­da­ments del des­ple­ga­ment poli­cial de l’1-O estan fent davant del jutge. Són espec­ta­cu­lars. M’he arri­bat a pre­gun­tar, sen­tint-les, si aquests agents eren allà mateix on érem nosal­tres, l’1 d’octu­bre de l’any pas­sat. “En cap moment vaig veure cap actu­ació fora de mida”, va dir un d’ells. Serà pos­si­ble? Doncs sí. Un dels ins­pec­tors que ha decla­rat aquests dies ha arri­bat a dir que, en arri­bar als col·legis elec­to­rals, es van tro­bar “una con­cen­tració de per­so­nes en acti­tud hos­til” i que els cri­da­ven i els insul­ta­ven. Saben què deien aques­tes per­so­nes “en acti­tud hos­til”? “Vota­rem!” Això és el que deien. Va que­dar clar quan, davant del jutge, els agents van visi­o­nar els vídeos d’aquell dia. “Vota­rem!”, ja ho saben, doncs, ara resulta que és un insult. I si van fer ser­vir la força, va adme­tre un altre dels ins­pec­tors, va ser “per nete­jar el perímetre de segu­re­tat” perquè la poli­cia judi­cial pogués reco­llir les urnes que aquell dia hi havia ordres d’inter­ve­nir. I la cire­reta del pastís, la decla­ració que aquests dies han sen­tit que va fer un altre dels agents inter­ro­gats pel jutge, que, en pre­gun­tar-li sobre si era ell qui havia col­pe­jat la dona que a les imat­ges estava sag­nant, va repli­car que ell no podia saber si el que es veia a les imat­ges “era sang o pin­tura ver­me­lla”. I, tot i que es veu el seu número d’iden­ti­fi­cació a les imat­ges, ell va i diu al jutge que no s’hi reco­neix. Quin des­propòsit, senyors meus. Indig­nant. I encara més indig­nant veure com els agents s’esca­po­lei­xen quan se’ls pre­gunta (i no pas jo, sinó el jutge) de qui rebien les ordres de car­re­gar (o de dei­xar de fer-ho). “Les ordres, ens les donava una supe­ri­o­ri­tat”, va dir un d’ells, però es va negar a donar-ne més detalls. Un altre va dir que no en tenia ni idea, i un altre, que no el podia iden­ti­fi­car... M’acla­para, tanta trans­parència poli­cial. Com es tapen les ver­go­nyes entre ells perquè no sapi­guem qui donava les ordres aquell dia. Ho sabrem mai? Perquè, no ens enga­nyem, tan res­pon­sa­ble és el que aquell dia ato­nyi­nava com qui en donava les ordres.