Certeses i ficcions

16/12/14 02:00 ANTONI ROVIRA
Hem de treballar a partir de realitats certes, no d'entelèquies que no duen enlloc

L'actualitat política catalana i espanyola dels darrers tres anys ens porta a analitzar un seguit de realitats (o certeses) al costat de fabulacions (o no certeses). A saber-ne, unes quantes:

1. És una realitat demostrada que l'Estat espanyol, les seves elits polítiques i tribunes d'opinió no es mouran ni un pam de la seva posició respecte al que anomenen “qüestió territorial”; en canvi, és un miratge estès l'esperança i el desig d'una bona pila de catalans que creuen de bona fe que finalment l'Estat cedirà i s'arribarà a una sortida pactada a la conflictiva situació actual. Qui ens enganya i es deixa enganyar?

2. És una realitat que Espanya no només no es queda quieta sinó que l'Estat continua actuant amb total maledicència per tal de donar compliment a la seva ferma intenció d'espanyolitzar el seu mapa colonial –perdó, volia dir territorial–. Cada setmana en tenim mostres amb retallades normatives, invasions de competències, sentències adverses a l'autogovern, noves lleis que afecten drets fonamentals com la llibertat d'expressió, el dret a la informació, manifestació, dret de vaga... És un fantasia creure's que Espanya s'anirà regenerant i que farà un tomb cap a l'acceptació del pluralisme nacional i lingüístic, o que de mica en mica anirà cedint en la qüestió territorial, o que estan ben acollonits i perceben com a irreversible la marxa de Catalunya... Ca!, necessitem aquestes mentides per fugir de la realitat?

3. És una certesa incontestable que no hi ha cap corrent de pensament ni formació política espanyola que defensi obertament el dret a decidir de Catalunya i, arribat el cas, el dret a separar-se amistosament d'Espanya. Per contra, ens entusiasmem quan hi ha un espanyol més o menys rellevant o xamós que solitària i excepcionalment accepta raonablement els nostres drets i ens confereix la legitimitat a marxar si democràticament així ho decidíssim.

4-És una realitat que l'Estat no ha fet una sola proposta per trobar una solució al conflicte. Paradoxalment, proliferen cada cop més les utòpiques propostes de terceres vies des de potents tribunes d'interès (perdó, d'opinió, volia dir) de casa nostra, ignorant l'actuació reiterada i perversa de l'administració central espanyola en contra dels interessos econòmics de Catalunya i amb un èmfasi especial a situar a prop de la fallida tècnica la ja de per si malmesa tresoreria pública catalana. Com podem anomenar aquesta visió tan esbiaixada de la realitat? Que cadascú hi posi noms...

5-No és cap falsedat afirmar que la unitat d'Espanya cohesiona a dreta i esquerra sense excepció, llevat dels partits d'estricta obediència catalana. Succeeix el mateix amb la premsa hispana. Per contra, al Parlament de Catalunya no hi ha la mateixa unitat d'acció i de pensament i són dignes d'estèril elogi la pila d'articulistes i tertulians intentant suavitzar i edulcorar la realitat i callar davant dels continus atacs a la nostra gent, llengua, símbols, productes... Per què maquillem la intolerància hispànica envers les nostres reivindicacions democràtiques? Por?, servitud secular...?

Com deia el poeta, “Som on som i més val saber-ho”. Vénen temps complicats i caldria que tinguéssim clar que la nostra llibertat nacional té un preu. El nostre procés d'emancipació nacional és una llarga marató farcida d'obstacles. Però podem ser optimistes. El poble català té ara una força que fa uns anys no tenia: la seva mobilització i tenacitat. Ens empara la democràcia, dret a existir i decidir el nostre futur. Hem de continuar empenyent la nostra classe política –reforçar-la si s'ho mereix, canviar-la si convé– i que percebi que la gran majoria hi som i que els podem passar pel damunt. Crec que hem perdut algunes pors –no totes–, hem sortit de l'armari autonòmic del català resignat, que albirem un futur lliure, just, ètic i democràtic per al nostre poble. Anem-ho fent des de realitats certes, no des de ficcions o entelèquies que ja no ens duen enlloc.

Darrera actualització ( Dimarts, 16 de desembre del 2014 02:00 )