El decàleg del cartògraf Ferran Mascarell

El conseller de Cultura diu que la base social del procés està formada per “gent treballadora i de classe mitjana”

Afirma que l'independentisme no havia tingut mai un suport tan massiu

16/12/14 02:00 BARCELONA - MONTSE FRISACH
El conseller Ferran Mascarell, ahir durant la seva conferència del Forum Europa-Tribuna Catalunya Foto: QUIM PUIG.
“Mantenir l'esperit d'unitat és fonamental, és la nostra millor arma”

S'ha de reconèixer que una de les capacitats més grans del conseller de Cultura, Ferran Mascarell, és saber fer amb precisió la cartografia de moments concrets. Dins del vertigen del procés sobiranista no és fàcil destriar el gra de la palla, però el cartògraf Mascarell se'n va sortir ahir amb convicció i solvència a l'hora d'analitzar el procés sobiranista i assenyalar en el mapa el què, el qui i el perquè de tot plegat, davant d'una audiència mixta formada tant per personalitats procedents del món cultural com empresarial a l'hotel Palace de Barcelona, en una conferència organitzada pel Fòrum Europa-Tribuna Catalunya.

Mascarell va deixar clar des del principi que el tema de la conferència era més polític que no cultural. “Bé, és un altre tipus de cultura. La cultura de prendre consciència real de les coses en l'àmbit de la política, de saber on som en la nostra realitat de país”, va dir. Els autèntics protagonistes d'aquesta presa de consciència massiva, segons Mascarell, són majoritàriament “gent treballadora i de classe mitjana”, d'orígens i procedències diversos, que, sobretot arran del cop de porta definitiu del TC al nou Estatut català el 2010, es van adonar que l'única manera que el país pogués tirar endavant era agafant les regnes i “espavilant-nos nosaltres mateixos”.

Això no tracta, doncs, de líders que han perdut el seny ni de masses manipulades pels polítics, com massa sovint s'escriu en la premsa estatal. “Aquest és un procés d'afirmació democràtica i de renovació política i social, extraordinàriament profund, només comparable a dos moments de la història de Catalunya: el del 1906-1914, amb la generació regeneracionista de la Mancomunitat, i als anys setanta, en els primers anys de la Transició”, va explicar tirant de veta de la seva condició d'historiador. Però la gran diferència entre el present i aquells altres moments és que “és el primer cop que la idea de construir un estat propi és massiva, això és novetat”.

Segons Mascarell,a la transmissió d'aquesta il·lusió col·lectiva hi ha ajudat sens dubte l'actitud de l'Estat espanyol: “El motllo estatal ha caducat i des de dins no té la voluntat de transformar-se.” Aquesta “incapacitat” de l'Estat de ser “integrador i inclusiu” ha provocat que de manera tan ràpida tants catalans “hàgim transitat des de la idea de tenir un autogovern fins a la idea de tenir un estat propi”, perquè “no és natural haver de lluitar tant per tot”. És clar. Mascarell és també un paradigma de tants i tants catalans que han evolucionat cap a l'independentisme des d'un federalisme convençut que va quedar en paper mullat.

Un cop arribats fins aquí, Mascarell va instar els partits polítics sobiranistes a posar sobre la taula “un debat d'ideals” de cara al futur de l'estat propi. El conseller de Cultura ha elaborat el seu decàleg ideològic i així el va declamar religiosament: “Un estat del segle XXI eficient, sostenible i participatiu; més societat civil que mai; un sistema de benestar segur i sostenible; una nació culta i educada; una nació profundament democràtica; una base econòmica modernitzada i sostenible que no posi pals a les rodes als qui tenen iniciativa; un país articulat a l'entorn de les ciutats; una nació europea i europeista; una nació iberista, que tingui una relació de cooperació amb la resta de la península, i una nació singular amb vocació universal.”

Hi ha molta feina a fer, veritablement, però Ferran Mascarell va admetre la seva esperança en el projecte. “Això és factible?, em pregunten sovint. Si els països nòrdics fa 150 anys se'n van sortir i van configurar una de les societats més interessants i benestants que hi ha, per què no? Allò que estem intentant sembla impossible, però el que és clar és que és imprescindible”, va dir.

De moment, però, per arribar al final del viatge hi ha algunes urgències per resoldre de manera immediata i Mascarell va tirar una pedreta a ERC perquè creu que “és un error confondre eleccions plebiscitàries amb eleccions constituents”. “Mantenir l'esperit d'unitat és fonamental, la unió és la nostra millor arma perquè se'ns interpreti correctament tant a l'Estat com a fora. En aquest sentit, comparteixo el full de ruta proposat pel president Mas.” Serà perquè els mariners necessiten els cartògrafs per poder arribar a port?

Darrera actualització ( Dimarts, 16 de desembre del 2014 02:00 )