ARTICLES
16 desembre 2015 2.00 h

VUITS I NOUS

El raspall

MANUEL CUYÀS

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha dit a Madrid que desitja que la ciutat que en aquell moment l'acollia per fer-hi un míting sigui capital de Catalunya. No ho ha expressat ben bé així, sinó amb matisos –tots el matisos que un míting permet, que són gairebé nuls–, però la frase ha quedat i “ha incendiat les xarxes”. Les “xarxes” tenen gran poder de combustió. Lluís Bou, periodista del digital El Món, era al míting, i per explicar-se el desig expressat per Colau ha evocat el “raspall” de Tarradellas. Tarradellas afirmava que a Madrid disposen d'un raspall reservat als catalans. Qui diu raspall diu un florilegi d'elogis que fan que els provinents de Catalunya, que sempre s'acosten a Madrid amb la por de no ser ben rebuts, quedin ràpidament seduïts i disposats a ser receptius a totes les ofertes que els facin, per ruïnoses que siguin. Es veu que abans de Colau havia parlat un coreligionari de Madrid amb el raspall en plena activitat i que l'alcaldessa va voler agrair l'afable estrijolada amb la cessió de capitalitat que momentàniament, i fins que no ens distraguem amb un altre foc, ha indignat tanta gent. Només he conegut dos governants insensibles al raspall del qual Tarradellas també va ser víctima, digués el que digués. Un és l'últim Artur Mas i, l'altre, Jordi Pujol, sempre. Pujol anava a Madrid i els que sortien seduïts eren, per ordre d'aparició, Suárez, González i Aznar. El feiencatalán del año, i ell com si res i a la seva. Com em va dir Rubert de Ventós, “Pujol sempre és Pujol”.

Amb raspall o amb altres arts, el cas és que els catalans anem a Madrid i el primer que fem és fer-nos perdonar el fet de ser catalans, sobretot si ens ofereixen un càrrec. A Madrid, els andalusos o els gallecs fan d'andalusos o de gallecs i tothom els riu les gràcies. Que si parlen amb gracejo, que si no se sap si pugen o baixen, aquelles coses. Un andalús diu que el TAV ha d'anar de Madrid a Sevilla, i hi va. Un català també diu que ha d'anar de Madrid a Sevilla, si no vol ser crucificat suggerint que primer vagi a Barcelona. Sovint ens comparem amb els portuguesos. Fem bé: els portuguesos reconeixen que quan van a Madrid queden enlluernats. Els ministeris de Lisboa sempre tenen menys estores i menys poder. “L'autonomia que ens val és la de Portugal.” Segur?

Amb les eleccions de diumenge es tracta d'anar a Madrid. La gent no ho acaba d'entendre, i d'aquí el poc entusiasme sufragista que es respira. Alguns es pregunten si no havíem quedat que ens en desconnectàvem, i uns altres temen el raspall, sobretot si Rajoy, que no l'usa, és desplaçat.