POLÍTICA
GIRONA - 16 desembre 2018 2.00 h

POLÍTICA

Tota pedra fa paret

 En el tercer dia de suport a la vaga de fam dels presos, els membres de la comunitat educativa de la UdG recalquen que amb aquesta acció de consciència es contribueix a la denúncia

 Han rebut l’escalf dels companys

 Al llarg de la setmana vinent s’han previst diverses xerrades, concerts i lectura de poemes

GEMMA BUSQUETS - GIRONA
Com a soci­e­tat no hem de nor­ma­lit­zar-ho, recal­quen alguns dels mem­bres del dejuni a la cape­lla del Roser

A la cape­lla del Roser, on se cele­bren els con­sells de govern de la UdG, un grup de deu per­so­nes tre­ba­llava amb els ordi­na­dors portàtils ahir al mig­dia. Una cafe­tera, ampo­lles d’aigua, capses d’infu­si­ons i tas­ses s’aple­ga­ven entre papers, mòbils i mate­rial de feina. Les màrfe­gues i mata­las­sos, als extrems d’una sala on, en una taula annexa, hi havia la premsa del dia, lli­bres de Panikkar i Gandhi i algun poe­mari. És el ter­cer dia del dejuni que van empren­dre una quin­zena de pro­fes­sors i per­so­nal d’admi­nis­tració i ser­veis (PAS) de la UdG. Han pas­sat les hores con­ver­sant, tre­ba­llant o lle­gint i han rebut l’escalf dels com­panys però de pocs estu­di­ants. “Són dies d’exàmens, és un mal moment per a ells”, recal­quen. La pri­mera nit –el dejuni va començar dijous– van rebre la visita de l’alcal­dessa de la ciu­tat, Marta Madre­nas, i de la dipu­tada de Junts per Cata­lu­nya Gemma Geis. El pro­fes­sor de filo­so­fia i direc­tor de la Càtedra Fer­ra­ter Mora, Joan Vergés, va expli­car que amb la volun­tat de reco­llir les impres­si­ons de la gent que venia a donar-los suport hi havia un lli­bre per dei­xar-ne constància. L’objec­tiu és fer-lo arri­bar als pre­sos. El dejuni vol ser un acte obert per “gene­rar ressò” i en aquest sen­tit s’han pro­gra­mat acti­vi­tats al llarg de la set­mana. Dime­cres a les 20 h hi actuarà el Cor Mara­gall i hi haurà xer­ra­des de Josep Maria Ter­ri­ca­bras i Xavier Antich (dimarts a les 12.30 h). L’advo­cat Benet Sale­llas hi pre­sen­tarà el lli­bre Jo acuso. Diven­dres, a més, van començar una con­cen­tració a les 12 h del mig­dia davant del rec­to­rat que es vol man­te­nir.

En el ter­cer dia, una dot­zena seguien el dejuni, tenint en compte que no es tracta d’una tan­cada, sinó que tot­hom té la lli­ber­tat d’entrar i sor­tir quan vul­gui. La pri­mera nit es van que­dar a dor­mir cinc par­ti­ci­pants. I entre les set i les vuit del ves­pre se’n poden incor­po­rar de nous. A banda del gest simbòlic d’ini­ci­ació de beure un got d’aigua, es lle­geix un poema, Recal­ci­trants que el filòsof i assa­gista valencià de la UdG, Antoni Defez, els ha cedit. “Perquè no en tenim prou amb ser, i hi ha dies que també voldríem ser”, clou el vers.

“Perquè no en tenim prou amb ser, i hi ha dies que també voldríem ser” Poema que uneix en el compromís al col.lectiu d’universitaris d la @univgirona en el @dejUNIGi

Llegeix els altres tuits de l'usuari Gemma Busquets

Es noten els efec­tes de no men­jar, des de dijous? Mireia Agustí, de l’àrea d’estu­dis de la salut, expli­cava que va ser diven­dres quan, en no saber com reac­ci­o­na­ria el cos, van optar per “estar més qui­ets”. Reben super­visió mèdica; els pre­nen la pressió. “El gest que fan ells és molt més trans­cen­dent; el nos­tre és irri­sori, però com a soci­e­tat ens hau­ria de tras­bal­sar, no es pot nor­ma­lit­zar aquesta situ­ació tan greu”, explica Glòria Plana, cap de recur­sos humans de la UdG i ter­cera tinenta d’alcal­dia de l’àrea de Pro­moció Econòmica a l’Ajun­ta­ment de Girona. Ahir al mig­dia, a la cape­lla del Roser, a banda de Mireia Agustí, Joan Vergés i Glòria Plana, seguien el dejuni Pere Roura, del depar­ta­ment de física; Car­les Serra, de peda­go­gia; Eulàlia Guiu, de peda­go­gia; Marta Piber­nat, de gerència; Jaume Rufí, cap de la bibli­o­teca del Barri Vell; Santi Thió, pro­fes­sor d’estadística, i Àdam Ber­tran, pro­fes­sor de didàcti­ques específiques.

Sobre l’acció que van empren­dre a títol per­so­nal, Car­les Serra asse­nyala que “ara no tro­bem la manera d’expres­sar el neguit, la dis­con­for­mi­tat i nosal­tres hem triat aquesta via”. Per Joan Vergés, “tota pedra fa paret”, tot ajuda. I argu­menta la dita amb una altra com­pa­ració física: “L’aigua bull a cent graus. En quin grau estem? No ho sé. Tens consciència que has d’anar fent caliu, fent pressió perquè pugi la tem­pe­ra­tura i això hi con­tri­bu­eix.” Vergés res­salta que és absurd qua­li­fi­car-la de banal, irre­lle­vant o inútil si aquesta acció hi con­tri­bu­eix. “Una altra cosa és si és la deci­siva. Perquè n’hi hagi una de deci­siva n’hi ha d’haver mol­tes altres que facin paret. Aquest és l’objec­tiu.” Vergés també recalca que per­so­nal­ment és una qüestió de consciència: “És una pro­testa política en forma d’acció de consciència.” Eulàlia Guiu com­par­teix la idea i hi afe­geix que és una manera d’empa­tit­zar i d’acom­pa­nyar els pre­sos. Per Serra, el dejuni ser­veix per demos­trar que el com­par­tei­xen i també com a soci­e­tat “revi­ta­lit­zar la cohesió i l’empenta que hi havia fa temps”. Ber­tran va recal­car que del que es tracta és que la justícia faci la seva feina, “justícia”; una situ­ació into­le­ra­ble en democràcia. Així, Serra des­taca que amb l’acció del dejuni hi ha hagut pro­fes­sors de la UdG, “no inde­pen­den­tis­tes i que qüesti­o­nen el dret a deci­dir”, que han agraït i donat suport al gest. “Quan dema­nes que la justícia faci justícia, qual­se­vol per­sona decent s’hi hau­ria de sumar”, rebla.

A Riudarenes
una dotzena de veïns van participar en el dejuni de 8 a 10 hores centralitzat a la sala 1 d’Octubre. Una dotzena de professors de l’institut de Santa Coloma fan un dejuni encadenat –cada dia el fa un– que acabarà quan no hi hagi cap pres que faci vaga.