OPINIÓ
16 desembre 2018 2.00 h

FULL DE RUTA

Han perdut la vergonya

JORDI GRAU
Tenen el 155 a la boca i l’estat d’excepció també perquè volen apli­car-lo, ja que el que vol­drien és que Cata­lu­nya fos una regió, com en el fran­quisme, i pagués i callés

No vull escriure sobre el paper dels Mos­sos perquè tinc clar el que és una poli­cia i que sem­pre hi haurà dis­cus­si­ons entre els que pen­sen que no en cal­dria, de poli­cia –en una soci­e­tat idíl·lica i impos­si­ble–, i els que mai no en farien prou perquè cre­uen en la repressió i el con­trol total dels ciu­ta­dans sem­pre que siguin ells els qui deci­dei­xin. La poli­cia és necessària i par­ti­cu­lar­ment crec que els Mos­sos són en gene­ral una molt bona poli­cia, tot i que, com a tot­hom, m’empre­nyen algu­nes de les seves actu­a­ci­ons, com quan actuen con­tra tu (penso en els de trànsit) o quan el seu com­por­ta­ment no és l’ade­quat en una soci­e­tat democràtica. D’agents per­ver­sos n’hi ha en els Mos­sos com en altres poli­cies, com també n’hi ha en el món en gene­ral i en el del peri­o­disme en par­ti­cu­lar. Això sí, cal exi­gir-los (i exi­gir-nos) un com­por­ta­ment exem­plar i per­se­guir els que no ho són. I en les càrre­gues de la set­mana pas­sada hi va haver acti­tuds incor­rec­tes, con­dem­na­bles i per­se­gui­bles. No cauré en l’error de la cri­mi­na­lit­zació del cos, perquè fan bona feina i perquè qui els jutja ara ho fa des d’una pers­pec­tiva política i no pro­fes­si­o­nal. L’exem­ple del que està pas­sant és clar: uns els fus­ti­guen per les càrre­gues i des de Madrid (el Madrid polític, ja m’ente­nen) els per­se­guei­xen per no actuar i cri­den per la seva inter­venció, per dei­xar-los a mans dels que encara tre­ba­llen pit­jor. De fet estem en uns moments en què s’ha per­dut la ver­go­nya i els ano­me­nats cons­ti­tu­ci­o­na­lis­tes que esta­ven en con­tra de la Cons­ti­tució el 78 el que vol­drien és que es dero­gues­sin les com­petències dels Mos­sos i d’Ense­nya­ment i, en defi­ni­tiva, el que no vol­drien és cap auto­no­mia per a Cata­lu­nya. Això quan aquí el que es demana és la inde­pendència. Tenen el 155 a la boca i l’estat d’excepció també, perquè vol­drien que Cata­lu­nya fos una regió, com en el fran­quisme, que pagués i callés. Han per­dut la ver­go­nya i l’auto­ri­ta­risme s’ha apo­de­rat del dis­curs polític a l’Estat. Venen mal dades.