OPINIÓ
16 desembre 2018 2.00 h

OPINIÓ

Els ‘ellos’ ens movem amb por

DAVID MARCA
No s’ha de caure en l’error freqüent de pen­sar que l’anti­ca­ta­la­nisme és una nafra eli­tista. Doncs no! No és pas així. Hi ha actu­al­ment una xifra impor­tant de per­so­nes que llui­ten amb el lema ‘A por ellos’

Es veia venir! Des que Puig­de­mont res­pira aires euro­peus en una Europa Occi­den­tal (cosa que des dels anys trenta del segle pas­sat no havia succeït) hom espera que passi a l’acció, ja que fins ara no ho ha fet. No s’ha de con­fon­dre l’atenció edu­cada i prou amb la reacció, pri­mer, i l’acció, tot seguit. El bullit que ha mun­tat Angla­terra ha dis­tret l’atenció dels euro­peus cap­da­van­ters i nosal­tres res­tem a la cua. A la colònia madri­le­nya anti­ca­ta­lana la situ­ació li va prou bé i s’està tra­ient la careta i cerca oca­si­ons per enter­rar tot el que pot de la nos­tra cul­tura i la nos­tra eco­no­mia –el pres­su­post de les esco­les com a exem­ple–, es tre­uen la roba per con­quis­tar els nos­tres empre­sa­ris, ban­quers, pro­mo­tors i badocs, dels quals tenim, com molts ja saben, un bon assor­ti­ment, sobre­tot d’aquests últims. Últi­ma­ment, els que han acce­le­rat en el ter­reny més com­promès, amb fets difícils d’expli­car en què qual­se­vol veu una mà ali­ena que ha inter­vin­gut en l’ope­ració, són els nom­bro­sos juris­tes que, uns des de fora i d’altres des de dins, han mano­te­jat els pro­ces­sos i els dictàmens i han aju­dat a fer que els cata­lans que encara no s’ho cre­uen del tot vegin que l’A por elloss’està intro­duint a tots nivells. No s’ha de caure en l’error freqüent de pen­sar que l’anti­ca­ta­la­nisme és una nafra eli­tista. Doncs no! No és pas així. Hi ha actu­al­ment una xifra impor­tant de per­so­nes –he dit per­so­nes– en actiu, prin­ci­pal­ment en la política, i un grup impor­tant d’intel·lec­tu­als, indus­tri­als i mem­bres de les arts i la cul­tura, que llui­ten amb el lema A por ellos, ober­ta­ment, sense ver­go­nya de defen­sar una injustícia. Alguns fal­se­jant infor­mes en què els mode­rats obra­ven impar­ci­al­ment. Les expor­ta­ci­ons, en lloc d’aug­men­tar, retro­ce­dei­xen i les neces­si­tats són cada vegada més grans: la indus­tria s’ha anat posant al dia pel que fa a tècni­ques i maquinària. El món del tre­ball resta revo­lu­ci­o­nat i els governs tan sols veuen una difícil però reso­lu­tiva solució. Aco­mi­a­da­ments! No he donat mai infor­mació finan­cera d’una empresa amb la qual he tin­gut relació, i puc dir que n’he cone­gut a fons. La relació em donà l’opor­tu­ni­tat de veure una gran empresa, des de la pro­pi­e­tat i la direcció exe­cu­tiva. La seva par­ti­cu­laríssima relació amb els governs de molts països poc desen­vo­lu­pats, en el sen­tit de donar els llocs de tre­ball a joves que a l’escola i en la vida poste­rior havien donat pro­ves d’una intel·ligència nata, m’admirà. Els polítics d’aquests països posa­ven el nas per treure pro­fit, si s’esqueia, d’un indus­trial nou­vin­gut i amb fama de ric. No m’allargo més. Tan sols puc dir que, de polítics amb bon nas que ensu­men els diners, n’hi ha i n’hi ha hagut sem­pre. La càrrega d’experiència que visqué m’ha ser­vit mol­tes vega­des en la meva atra­fe­gada vida. Cata­lu­nya tra­vessa un moment molt difícil. El diner s’ha enca­rit i les enti­tats finan­ce­res no aca­ben de tenir clar el que és millor: guar­dar-ne o repar­tir-ne. Una bona part dels polítics de les últi­mes lle­ves havia pen­sat des­co­brir on arri­mar-se. Si molts dels ante­ces­sors ho tro­ba­ren, per què jo...? El diner, cau­sant del 90% dels pro­ble­mes entre els homes, els pobles, els països, s’ha tor­nat juga­ner. Per als cob­di­ci­o­sos la política no és negoci. Per als ide­a­lis­tes “vols dir que...”. Per al poble català ha entrat de ple en una nova post­guerra. Puig­de­mont hau­ria de fer aren­gues amb xur­ri­a­ques, com ara la del sermó del tem­ple de Jeru­sa­lem. “Fes-me un cafè, Núria!