POLÍTICA
16 desembre 2018 2.00 h

JORDI TURULL I NEGRE JOSEP RULL I ANDREU

300 dies de presó. La nostra determinació, intacta

JORDI TURULL I NEGRE JOSEP RULL I ANDREU

Tres-cents dies a la presó són molts. De fet, quan ets inno­cent i no has estat ni tan sols jut­jat, un dia a la presó ja és exces­siu. Tan­ma­teix, ja ens hi hem pas­sat tot aquest temps, pri­vats de la lli­ber­tat, limi­tats en les rela­ci­ons fami­li­ars i d’amis­tat, impe­dits d’exer­cir la nos­tra funció com a dipu­tats, enca­mi­nats cap a un judici sense les garan­ties mínimes d’inde­pendència i d’impar­ci­a­li­tat del tri­bu­nal, tot i que aquesta sigui una exigència bàsica de la Decla­ració Uni­ver­sal dels Drets Humans.

Són els nos­tres tres-cents dies i també els de Raül Romeva i Dolors Bassa. Molts dies, ja, de la pre­si­denta For­ca­dell i més d’un any dels nos­tres com­panys Jordi Sànchez, Jordi Cui­xart, Oriol Jun­que­ras i Joa­quim Forn.

Nosal­tres, a diferència d’altres, encara vam tenir la “sort” de gau­dir un temps de lli­ber­tat con­di­ci­o­nal. Va coin­ci­dir amb la cam­pa­nya de les elec­ci­ons impo­sa­des del 21-D. La vam viure inten­sa­ment, acom­pa­nyats de l’afecte, el suport i la soli­da­ri­tat de la gent. Vam tenir l’opor­tu­ni­tat de tas­tar que no estàvem en abso­lut sols i que l’acció de les ins­ti­tu­ci­ons espa­nyo­les en con­tra nos­tre era sen­tida com una agressió con­tra la soci­e­tat cata­lana, si més no con­tra aque­lla part de la soci­e­tat cata­lana que vol deci­dir lliu­re­ment i democràtica­ment el seu futur.

Ens van tor­nar a tan­car perquè la jugada no els havia sor­tit bé, perquè volien fer age­no­llar l’inde­pen­den­tisme i nosal­tres els vam plan­tar cara, sense por, uti­lit­zant la nos­tra prin­ci­pal força: omplir les urnes.

Ens van tor­nar a tan­car per poder-nos sus­pen­dre com a dipu­tats i alte­rar les majo­ries par­la­mentàries sor­gi­des de les elec­ci­ons del 21-D.

Tot ple­gat és inau­dit en ter­mes democràtics a l’Europa del segle XXI: un de cada deu dipu­tats esco­llits el 21-D és a la presó o és a l’exili o s’ha vist forçat a renun­ciar a la seva acta de dipu­tat.

Mal­grat la repressió, mal­grat la duresa del cap­ti­veri, man­te­nim intac­tes la nos­tra deter­mi­nació i el nos­tre com­promís amb la lli­ber­tat de Cata­lu­nya. Sabem que els pre­sos polítics i els exi­li­ats hem esde­vin­gut per a una bona part de la ciu­ta­da­nia uns invo­lun­ta­ris ins­tru­ments de la lluita pels drets civils, indi­vi­du­als i col·lec­tius.

Sabent-ho, hem emprès una vaga de fam amb el propòsit de denun­ciar per una via més dràstica que els nos­tres drets civils són vul­ne­rats impu­ne­ment per un Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal que ha per­dut tota ver­go­nya i ha renun­ciat a qual­se­vol espurna d’huma­ni­ta­risme. La uni­tat d’Espa­nya a qual­se­vol preu.

Estem fent, doncs, una vaga de fam emprant l’ins­tru­ment més rotund de pro­testa des de la no-violència.

Una soci­e­tat democràtica, una soci­e­tat decent, neces­sita una admi­nis­tració de justícia i un Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal que situïn el res­pecte i la pro­tecció dels drets humans al cap­da­munt de les seves pri­o­ri­tats i que sen­tin repulsa a bus­car recar­go­lats argu­ments jurídics per jus­ti­fi­car una inne­cessària presó pre­ven­tiva, per retar­dar la reso­lució de recur­sos o per min­var el dret de defensa de les per­so­nes. Avui som nosal­tres; demà, si no ho rever­tim, pot ser qual­se­vol altre que dis­crepi.

Tan­ma­teix, no ens vin­cla­ran. Les nos­tres con­vic­ci­ons i els nos­tres ide­als són més forts que mai. I els con­ti­nu­a­rem defen­sant cívica­ment, pacífica­ment, democràtica­ment.

Con­fron­ta­rem el seu judici injust amb la nos­tra causa justa, que és la de mili­ons de cata­lans i la de cen­te­nars de mili­ons de ciu­ta­dans del món: la causa de la dig­ni­tat de les per­so­nes i dels pobles.