OPINIÓ
XXIRGO@ELPUNTAVUI.CAT - 16 desembre 2018 2.00 h

A LA TRES

Se’n van?

XEVI XIRGO - XXIRGO@ELPUNTAVUI.CAT
“La Fun­dació Prin­cesa de Girona cele­brarà els deu anys anant-se’n a Bar­ce­lona. Curiós

Com que quan van crear la fun­dació i van cele­brar la pri­mera edició dels pre­mis ho van anun­ciar a so de bombo i pla­te­rets, no deixa de ser curiós que ara, a punt de com­plir deu anys, la Fun­dació Prin­cesa de Girona (abans, és clar, Príncep de Girona) hagi anun­ciat aquesta set­mana amb una sim­ple nota de premsa que, el desè ani­ver­sari dels pre­mis, l’any vinent, el cele­bra­ran a Bar­ce­lona. Com que es veu que serà l’any de l’estrena ofi­cial d’Eli­o­nor, els seus pares li volen estal­viar el mal tràngol d’anar de visita a una ciu­tat gover­nada per una alcal­dessa repu­bli­cana que no els cedeix un Audi­tori que estarà en obres sem­pre que el dema­nin (i que ella sigui alcal­dessa, és clar). Fugen, els reis? Fuig, la prin­cesa? No ho sé. Ho sabrem l’altre any. De moment, sem­bla que ses majes­tats fan un parèntesi espe­rant a veure cap on van els esde­ve­ni­ments. Però no em nega­ran que, jus­ta­ment en el desè ani­ver­sari, i després d’haver fet nou edi­ci­ons a Girona, és ben estrany (per no dir còmic) que els pre­mis Prin­cesa de Girona es donin a Bar­ce­lona. Per donar-hi més rellevància, diuen. Ha! Pro­ba­ble­ment no és la renúncia al títol que vati­ci­nava irònica­ment Arcadi Espada aquesta set­mana a El Mundo, però sí que és una certa der­rota. Un der­rota, és clar, d’aquells patrons que, ben cofois (ho recordo com si fos ahir), l’any 2009 ens van venir a expli­car al diari (ales­ho­res jo era direc­tor adjunt d’El Punt) les bon­dats de la reial fun­dació. No sé què en pen­sen ara els artífexs d’aque­lla posada en escena, que tenen noms i cognoms, i totes les for­ces vives de l’empresa i l’eco­no­mia giro­nina que ales­ho­res ens dema­na­ven als peri­o­dis­tes com­pli­ci­tat perquè con­si­de­ra­ven el príncep “un dels nos­tres símbols més pre­uats” (així es deia en la nota de premsa feta pública en anun­ciar la cre­ació de la fun­dació). He fet l’exer­cici de bus­car a l’heme­ro­teca del diari les decla­ra­ci­ons que es van fer aquells dies, però em sem­bla que és millor no fer que­dar ver­mell ningú. Tot­hom té dret a can­viar d’opinió. Fins i tot el rei. “La seva altesa reial, que té aquest títol i ens honora fent ser­vir aquesta dig­ni­tat, sem­pre ha posat en relleu el seu com­promís amb Girona”, deia l’ensa­bo­na­dora nota ofi­cial de la fun­dació fa nou anys. Ja el veuen, doncs, “el com­promís”. Ferm. A 100 quilòmetres.