ARTICLES
17 gener 2016 2.00 h

KEEP CALM

Plantar el rei

MARINA LLANSANA

Fins fa pocs anys la corona espanyola era intocable i els grans partits espanyols bloquejaven al Congrés dels Diputats qualsevol intent de demanar informació sobre els comptes de la casa reial. Només dos diputats es van atrevir a trencar el silenci imposat i estic segura que el temps els reconeixerà el paper de formigueta que han fet per trencar la impunitat de la monarquia: Iñaki Anasagasti del PNB i Joan Tardà d'ERC. Ells van obrir una primera escletxa denunciant la opacitat de la casa reial, les males praxis i el pacte de silenci dels mitjans de comunicació espanyols. Avui el declivi de la corona és tan notori que ni els signants del pacte de la Transició ja no la defensen.

Felip VI ha renunciat al seu paper de mediador per prendre partit contra Catalunya

Deixant de banda els presumptes casos de corrupció protagonitzats per la família reial, els darrers dies Felip VI ha comès errors polítics de gran magnitud respecte a Catalunya. Seguint el camí d'aquell famós comunicat dels “galgos y podencos” del seu pare, el fill ha renunciat a fer el paper de mediador que s'atribueix al seu càrrec i ha optat per prendre partit, evidentment, en contra de Catalunya.

En política, les formes són el fons. I en una setmana Felip VI ha comès errors de formes que tenen molta transcendència: negar-se a rebre la presidenta del Parlament, negar l'agraïment als serveis prestats pel president Mas –no s'hi val posar La Moncloa com a excusa– i no voler saber res del nou president electe de Catalunya. Tot plegat, un gran menysteniment a les institucions catalanes i una incoherència més en aquesta dialèctica política espanyola del “no us suportem però no us deixem marxar”. Felip VI des d'ara ja no pot ser ben rebut a Catalunya, tots els seus esforços per aprendre català i mostrar-se poper els ha llençat per la borda en una setmana.

És per això que celebro que ERC s'hagi negat a participar en la tanda de contactes del rei amb les formacions polítiques representades al Congrés. Ja som prou mesells de continuar pagant-los la festa –no ens queda altre remei– però no participem, sisplau, en cap més acte de vassallatge voluntari.