“A Unió, com a la CUP, van tenir també un empat tècnic en una votació. Però Duran va decidir que tenia raó i va tirar pel dret
El procés s'ha endut finalment Duran i Lleida després de 29 anys ocupant càrrecs i liderant el seu partit. I se'n va deixant no pas un partit dividit sinó, simplement, un partit desaparegut, sense representació, ni a Catalunya ni a Espanya. Ell, que ha tocat el cel, que ha renunciat a ser ministre, que era qui explicava a Madrid què passava a Catalunya, l'interlocutor en majúscules, el que havia de ser el relleu de Pujol, el més ben valorat en les enquestes del CIS, se'n va. I no se'n va de qualsevol manera. Se'n va per la porta petita, amb un balanç final ben trist, i demanant disculpes. Artur Mas ha marxat amb honors, ocupant pàgines i més pàgines, i Duran i Lleida se n'ha anat en silenci, aconseguint només un parell de minuts al Telediario. Ha esperat fins a saber que no hi haurà noves eleccions a Catalunya (la seva darrera esperança per tornar Unió a la visibilitat) i quan ha aparegut Puigdemont ell se n'ha anat. No es pot pas negar que Duran i Lleida, tan odiat com estimat, ha estat una peça clau d'aquests darrers trenta anys a Catalunya i a Espanya. I només ell mateix sabrà si ha allargat excessivament la seva agonia, si ho ha fet per decisió pròpia o si la hi han fet allargar. I només ell sap per què, quan el juny del 2015, en l'empat tècnic d'una votació que amenaçava el trencament del partit, va decidir que tenia raó, que tenia la possessió de la veritat, i que si alguns volien marxar, que marxessin. A la CUP van quedar empatats a 1.515, potser alguns vots amunt o alguns vots avall, depèn de qui t'ho expliqui. Però van decidir no trencar el partit i, malgrat les contradiccions internes, salvar allò que fos salvable. A Unió 1.351 militants van votar a favor de les tesis de Duran, 1.226 ho van fer en contra i hi va haver 71 vots nuls. Un 50,9% de militants a favor de les tesis de Duran, un 46,19% en contra. I què va fer el líder del partit? Intentar reconciliar-lo com ha fet la CUP (que veurem si se'n sortirà)? No. Duran, i els Demòcrates, és clar, es van mostrar irreconciliables. Duran es va endur el partit i les sigles. I ara Duran ja no hi és. I les sigles veurem com acaben. Adéu, doncs, Duran. Adéu i gràcies.
