Coartades


 
17/01/2018 01:10 | Actualitzat el 17/01/2018 03:13

La majoria dels mitjans de comunicació espanyols han aprofitat de la sentència del cas Palau per confirmar un vell prejudici que la bandera és la coartada de la cartera. Estem a l'Espanya del Gürtel i l'ERO. Cunyat del rei es ser condemnat a l'empresa, un VicePresident i diversos ministres de Mariano Rajoy i Felipe González s'investiguen i pot ser condemnat per corrupció. No obstant això, ningú atreviria a dir que el castellà és una ideologia corrupta. Són Legió, tanmateix, que aprofiten la sentència del Palau per descriure Catalunya-nya com "un oasi que ho fa olor cloaca pudent" (Zarzalejos).

Jo no estic condicionat per un biaix cognitiu (biaix cognitiu). Des que va esclatar el cas Palau, he dedicat molts articles per discutir l'explotació miserable de l'etnocentrisme catalanista. La màfia de la inefable Millet sense èxit amb els traficants de drogues o proxenetes, però amb la senyera, la tradició de les societats corals i el Modernisme popular. Predació no hauria estat possible sense la xarxa que el pujolismo desplegat amb el govern i el seu partit. 3% que comunicava Pasqual Maragall no paga al detall, concedir treball, però a l'engròs: Millet va ser el director general. Tots els polítics, professionals i intel·lectuals que van beneficiar el saqueig hauria han desaparegut del mapa, per sentit de la vergonya i el ridícul. Alguns són conferències, encara.

Dit això, el catalanisme no és culpable de tot. Molts són que, en moments extremadament difícils, dedicat la seva vida "salvar les paraules", com va dir Espriu. Que va treballar moltíssim per evitar la mort d'una llengua, salvar una cultura. Molts seguirà fent-ho. Ells mai no he guanyat res en aquesta batalla. Sovint han perdut molt. "Què han donat i, en la seva ruïna ric, tan pura", va escriure a Carles Riba. D'altra banda, partits que governen Espanya durant gairebé 40 anys han donat moltes proves de corrupció institucional, defensa l'espanyol o proclamant espanyols 'igualtat'. Però això no significa que tot Espanya és una claveguera. Afortunadament, hi ha molta gent honesta a tot arreu.

Ha serví com una davant el procés de corrupció catalana? Sí. Igual que la posició poques del PP en la disputa territorial ha servit per eclipsar el seus misèries. Estic dient que, ja que tots són igual, viu la corrupció? Núm. Estic dient: no aprofitar el cas Palau per demonitzar una identitat de problema que no sabem com resoldre.

Clau factor en la corrupció a Espanya és la taca de culpa. Freud deia que el progrés de la civilització es paga amb la infelicitat, a causa de culpa. Però a la cultura espanyola, inclòs el català, està clar que ha succeït a l'inrevés. Odiar la culpa, Enthrone cinisme, aplaudint el pragmatisme, hem après a comportar-se com ho va fer l'emperador Augustus segons Plutarch: he estimat corrupció, però odiava els corruptes.