SUCCESSOS
GIRONA - 17 gener 2019 2.00 h

Espiral injustificable de detencions

 La Policía Nacional arresta 16 persones a les comarques gironines, entre les quals els alcaldes de Verges i Celrà, de la CUP

 Se les investiga per un tall a les vies del TAV, tot i que algunes d’elles ni tan sols hi eren

G. PLADEVEYA / E. AGULLÓ - GIRONA

Enèsima actu­ació des­pro­por­ci­o­nada de les for­ces de segu­re­tat de l’Estat per cri­mi­na­lit­zar i des­mo­bi­lit­zar l’inde­pen­den­tisme. Un dego­teig inau­dit de deten­ci­ons pro­ta­go­nit­za­des ahir per la Policía Naci­o­nal a les comar­ques giro­ni­nes va gene­rar arreu del país una allau de soli­da­ri­tat amb les 16 per­so­nes que van ser arres­ta­des, entre les quals hi havia dos alcal­des de la CUP: el bat­lle de Ver­ges, Ignasi Saba­ter, i el de Celrà, Dani Cor­nellà. Diver­sos dels afec­tats van ser abor­dats de manera total­ment per sor­presa per agents enca­put­xats, en el moment que sor­tien de casa per anar a tre­ba­llar. No va ser fins pas­sa­des unes hores, i men­tre ja eren dins la comis­sa­ria del CNP de Girona on van ser tras­lla­dats, que se’ls va comu­ni­car de què se’ls acu­sava. Tots ells estan sent inves­ti­gats per un delicte de desor­dres públics per haver par­ti­ci­pat, pre­sump­ta­ment, en el tall de les vies del TAV a Girona que hi va haver l’1 d’octu­bre del 2018, en el marc de l’ani­ver­sari en com­me­mo­ració d’un any de l’1-O. La per­se­cució política que s’entre­veu en l’ope­ració, però, va tras­to­car fins i tot l’acti­vi­tat al Par­la­ment, on els dipu­tats de JxCat, ERC i la CUP no van dub­tar a aban­do­nar les comis­si­ons sec­to­ri­als en senyal de pro­testa con­tra l’actu­ació poli­cial, i alguns es van diri­gir a Girona per donar suport als detin­guts.

Al matí, la Policía Naci­o­nal va arres­tar ini­ci­al­ment onze per­so­nes (nou homes i dues dones), vin­cu­la­des diver­ses d’elles amb els CDR, l’ANC, a un agru­pa­ment escolta, a col·lec­tius de jovent inde­pen­den­tista o, fins i tot, una veïna de Girona que l’1-O del 2018 era a les vies espe­rant que passés el tren que agafa diària­ment per anar a tre­ba­llar a Bar­ce­lona. Tots ells es van aco­llir al seu dret de no decla­rar i, entre dos quarts d’una del mig­dia i les tres de la tarda, van anar sor­tint en lli­ber­tat els detin­guts d’aquesta pri­mera ton­gada. Tot feia pen­sar, però, que l’ope­ració no havia que­dat aquí, ja que va córrer que la poli­cia estava bus­cant més gent (17 en total). Els pre­sa­gis es van aca­bar com­plint i, a la tarda, es van prac­ti­car cinc deten­ci­ons. Van arres­tar un foto­pe­ri­o­dista que al matí cobria els fets i qua­tre per­so­nes més, entre les quals acti­vis­tes de La Forja i del Sin­di­cat d’Estu­di­ants dels Països Cata­lans (SEPC). També tots ells van que­dar en lli­ber­tat i, a par­tir d’ara, els inves­ti­gats per aquesta causa hau­ran de com­parèixer als jut­jats, en el supòsit que se’ls enviï la citació.

Decisió poli­cial

Entre els detin­guts a la tarda, hi havia alum­nes de la UdG. Hores abans, alguns estu­di­ants van ser aler­tats per les seves famílies que la poli­cia els havia anat a bus­car a casa, no els hi van tro­bar i van deci­dir no moure’s del cam­pus. Men­tre dos d’aquests alum­nes s’adreçaven a la Facul­tat d’Edu­cació per refu­giar-se, però, van ser arres­tats a les por­tes de la de Lle­tres. A dins, s’hi van aca­bar atrin­xe­rant dese­nes d’estu­di­ants per vet­llar per un altre com­pany i impe­dir la seva detenció. I, per la seva segu­re­tat i per evi­tar que fos arres­tat al car­rer, van deci­dir que­dar-se a dor­mir aquesta nit pas­sada a Edu­cació.

A banda, la incògnita que durant bona part del matí va pla­nar sobre qui havia orde­nat les deten­ci­ons va fer que des del TSJC s’emetés un comu­ni­cat, en el qual es dei­xava clar que en cap cas van ser ordre del jutge del jut­jat d’ins­trucció 4 de Girona, que era el que estava de guàrdia l’1-O del 2018. En aquest jut­jat hi ha una causa amb un ates­tat poli­cial, sense autor cone­gut, en què s’hi recull una relació de fets durant l’ocu­pació a les vies. En aquest ates­tat no s’iden­ti­fi­cava ningú i s’havia arxi­vat pro­vi­si­o­nal­ment. Ara, des de la Policía Naci­o­nal s’ha fet un nou ates­tat que es podria sumar a la causa, arran d’una denúncia d’Adif. Els advo­cats Benet Sale­llas i Mont­ser­rat Vinyets, que van assis­tir ahir els detin­guts, sos­pi­ten que la poli­cia ha uti­lit­zat les imat­ges de les càmeres de l’estació i de les xar­xes soci­als per iden­ti­fi­car per­so­nes que, supo­sa­da­ment, eren en el tall. Alguns dels arres­tats, però, van negar en decla­ra­ci­ons als mit­jans haver par­ti­ci­pat en l’ocu­pació a les vies. Va ser el cas, entre altres, de l’alcalde de Ver­ges, que va afir­mar que aquell dia era a l’ins­ti­tut on tre­ba­lla i, per tant, hi ha tes­ti­mo­nis que podran cor­ro­bo­rar que no era a Girona.

LES FRASES

A Catalunya, no es va a detenir ningú per un suposat delicte de desordres públics. Es tracta d’un nou i evident càstig contra l’independentisme
És un espectacle policial, una operació barroera i basada en una investigació molt mínima
Benet Salellas
ADVOCAT DE DIVERSOS DELS INVESTIGATS

Cap citació prèvia

Els procediments que la Policía Nacional va fer servir ahir van ser qualificats de “surrealistes” i d’“incomprensibles” per les 300 persones que es van concentrar davant la comissaria del carrer Sant Pau de Girona en senyal de protesta. Un dels aspectes que més indignació van aixecar va ser que els investigats no fossin citats per comparèixer davant la policia, sinó que l’agent que instrueix la causa ordenés directament les seves detencions “amb nocturnitat i traïdoria”. Salellas així ho va assenyalar, tot recordant que “a Catalunya no es va a arrestar ningú per desordres públics” i, per tant, “és un càstig i una represàlia contra l’independentisme”. Salellas, a més, quan va entrar a primera hora a la comissaria va ser atès per un agent que li va demanar que parlés en castellà perquè en català no l’entenia. Li va passar el mateix ahir a un altre lletrat, que va presentar una queixa per vulneració de drets lingüístics i no descarta remetre-ho al Síndic de Greuges.