POLÍTICA
BARCELONA - 17 gener 2019 2.00 h

Forcadell considera que se la criminalitza per l’etapa a l’ANC

 La defensa de l’expresidenta del Parlament la desvincula de l’1-O i de l’aprovació de la DUI

 Demana que Puigdemont i Rovira declarin per videoconferència i la presència d’observadors internacionals

EMILI BELLA - BARCELONA

L’escrit de defensa de Carme For­ca­dell furga en la diferència amb la resta de mem­bres de la mesa del Par­la­ment, que final­ment seran jut­jats pel Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia de Cata­lu­nya, i atri­bu­eix el fet que el seu cas se’l quedi el Tri­bu­nal Suprem a un “intent de cri­mi­na­lit­zar” l’expre­si­denta de la cam­bra “exclu­si­va­ment per haver estat pre­si­denta de l’Assem­bla Naci­o­nal Cata­lana” (entre el 2012 i el 2015), enti­tat con­vo­cant de les mani­fes­ta­ci­ons inde­pen­den­tis­tes mas­si­ves dels últims set anys l’Onze de Setem­bre.

Ja com a pre­si­denta del Par­la­ment, For­ca­dell no va orga­nit­zar, pro­moure o con­vo­car cap acte, ni va aren­gar les mobi­lit­za­ci­ons, ni tan sols va fer cri­des a la mobi­lit­zació per pro­te­gir els cen­tres de votació l’1-O i va actuar en tot moment d’acord amb el regla­ment de la cam­bra, sense que tingués “vot deci­sori” en la decla­ració d’inde­pendència, segons consta en l’escrit de defensa, a càrrec de l’advo­cada Olga Arde­riu, que en demana la lliure abso­lució.

També remarca, subrat­llat i en majúscu­les, que For­ca­dell “és una per­sona abso­lu­ta­ment paci­fista i si per per­se­guir la seva ide­o­lo­gia calgués la violència, abans aban­do­na­ria les seves idees que per­me­tre cap acte vio­lent”.

En l’escrit, de 112 pla­nes, For­ca­dell manté que, com a pre­si­denta de la cam­bra, no va par­ti­ci­par en “la presa de decisió de con­vo­car un referèndum” ni tam­poc va inter­ve­nir “de cap manera” en la “direcció, pro­moció, pre­pa­ració i/o exe­cució” de l’1-O.

Insis­teix que van ser els grups par­la­men­ta­ris de Junts pel Sí i la CUP els que el 6 i el 7 de setem­bre del 2017 van dema­nar modi­fi­car l’ordre del dia del ple per deba­tre i votar les lleis del referèndum i de tran­si­to­ri­e­tat jurídica, i que va ser el ple, com a òrgan suprem, qui va acor­dar-ne la inclusió.

La defensa demana la decla­ració com a tes­ti­mo­nis del pre­si­dent Car­les Puig­de­mont i de la secretària gene­ral d’ERC, Marta Rovira, per vide­o­con­ferència. Tots dos són a l’exili belga i suís, res­pec­ti­va­ment. A la llista de peti­ci­ons de tes­ti­mo­nis hi ha com­panys de mesa, lle­trats de la cam­bra, els seus pre­de­ces­sors en el càrrec Ernest Benach i Núria de Gis­pert i dos exmem­bres del secre­ta­riat de l’ANC.

La màxima auto­ri­tat del país empre­so­nada reclama la presència durant el judici, en el qual afronta una petició fis­cal de 17 anys de presó, de cinc obser­va­dors inter­na­ci­o­nals, la tra­ducció simultània (no con­se­cu­tiva) per poder rea­lit­zar les seves inter­ven­ci­ons en català, seure al cos­tat de la seva advo­cada i la retrans­missió en temps real del procés judi­cial. Tam­poc no renun­cia al fet que el judici es faci a Bar­ce­lona.

Vila, antiu­ni­la­te­ra­lista

D’altra banda, l’escrit de defensa de Santi Vila, a càrrec de l’advo­cat Pau Molins, res­salta que l’excon­se­ller no era dipu­tat i que, per tant, era aliè a la tra­mi­tació de les lleis de des­con­nexió i que sem­pre ha pro­mo­gut acci­ons polítiques “contràries a estratègies uni­la­te­rals” –encara que firmés “com a mem­bre col·legiat del govern” el decret de con­vo­catòria del referèndum uni­la­te­ral–. El text, de només nou pàgines, recull el con­ven­ci­ment de Vila que es tro­ba­ria una solució dia­lo­gada al con­flicte i recalca que va donar ordres expres­ses al seu depar­ta­ment que no s’auto­ritzés cap con­trac­tació, des­pesa o paga­ment rela­ci­o­nat amb l’orga­nit­zació del referèndum. Vila vol que tes­ti­moniï a favor seu qui va ser secre­tari gene­ral de la con­se­lle­ria que coman­dava, Pau Villòria, avui comis­si­o­nat del 155.

Imputats tres ‘piolins’ més

El jutge que investiga les càrregues policials a Barcelona durant el referèndum de l’1-O ha citat com a imputats tres agents més de la policia espanyola per les seves actuacions “a priori totalment inadequades” al col·legi Pau Claris. Ja són 33 els policies inculpats en aquest procediment. El titular del jutjat d’instrucció número 7 els ha citat tots tres per a l’11 de febrer. Se’ls identifica en enregistraments audiovisuals clavant puntades de peu i cops de puny als votants. També torna a citar el mateix dia com a imputat un subinspector que ja va interrogar com a investigat, perquè ha aparegut un nou vídeo en què se’l veu clavant un cop de puny a la cara a un ciutadà amb la mà amb què porta la porra i donant puntades de peu durant “una bona estona” als votants que estaven asseguts a terra.