LA CLAU

Enric Hernàndez

ENRIC HERNÀNDEZ

Director

El referèndum possible

@Enric_Hernandez

Mentre el 80% de la població de Catalunya segueixi abraçant la consulta, associar el dret a decidir al secessionisme equival a donar la batalla per perduda

El referèndum possible

JOSE LUIS ROCA


DIMARTS, 16 DE FEBRER DEL 2016 - 20:56 CET

Ni al PSOE, ni al PP ni a la dreta mediàtica, monopolística al quiosc madrileny, els han escandalitzat les condicions socials, econòmiques i fiscals que ha fixat Podem per recolzar la investidura de Pedro Sánchez. Ningú s’esquinça les vestidures per les pujades d’impostos o pel pla de rescat ciutadà, però que Pablo Iglesias, d’acord amb el seu programa, demani la celebració d’un referèndum a Catalunya constitueix per a molts la prova irrefutable que o bé l’esquerra es disposa a trencar Espanya, o bé Podem vol forçar eleccions per prendre-li al PSOE el lideratge de l’esquerra.

El PSOE està en el seu dret de rebutjar la consulta catalana: no la va acceptar ni quan el PSC la va incorporar al seu programa autonòmic del 2012 ni quan els seus diputats catalans van trencar la disciplina de vot al Congrés per defensar-la. Però una cosa és rebutjar-la per preservar la cohesió interna i una altra sostenir que és materialment i constitucionalment impracticable.

Els catalans «hauran de decidir lliurement sobre qualsevol proposta de canvi substancial de les relacions entre Catalunya i Espanya, acordada entre les institucions catalanes i espanyoles, a través d’un referèndum». Aquesta proposta no ha sigut extreta del document de Podem, sinó del programa autonòmic del PSC de fa només tres anys. El camí més factible és «activar el tipus de referèndum previst a l’article 92 de la Constitució (...), consultiu (...), autoritzat pel Congrés, proposat pel president del Govern i convocat pel Rei». No, la proposta no és obra de cap ploma podemista, sinó del prestigiós constitucionalista Francesc de Carreras, en el seu temps fundador del gens sospitós Ciutadans. 

Batalla perduda

El referèndum possible, respectuós amb la Carta Magna i acordat amb l’Estat, hauria de permetre que els catalans elegissin entre el sí a obtenir un estatus constitucional diferent dins d’Espanya i el no, que seria patrimoni de l’independentisme. Mentre el 80% de la població de Catalunya segueixi abraçant-lo, associar el dret a decidir al secessionisme equival a donar la batalla per perduda
.