ARTICLES
XXIRGO@ELPUNTAVUI.CAT - 17 febrer 2016 2.00 h

A LA TRES

Aixecar-se i marxar

XEVI XIRGO - XXIRGO@ELPUNTAVUI.CAT
“El PP ara ha posat de moda això de marxar dels llocs. Sembla, doncs, que finalment ens entenen

Es veu que ara s'ha posat de moda això d'anar als actes i aixecar-se i marxar. L'altre dia ho va fer el líder del PP a Catalunya, Xavier García Albiol, en la inauguració de l'L9 del metro. No li agradava el que estava explicant el president Puigdemont (allò que l'Estat ha dimitit de les seves funcions i ha deixat d'invertir a Catalunya) i Albiol es va aixecar i se'n va anar. No ha passat ni una setmana i dilluns, durant l'entrega dels premis Ciutat de Barcelona, el president del grup popular (de PP) a l'Ajuntament de la ciutat, Alberto Fernández Díaz, va fer exactament el mateix. La poeta Dolors Miquel recitava el poema Mare Nostra que esteu en el cel, un poema que defensa el dret a l'avortament, i a l'Alberto Fernández no li va agradar. I què va fer? Doncs es va aixecar i se'n va anar. Ostensiblement, davant l'estupefacció del públic, de l'alcaldessa Colau i de tothom. Tal com ho havia fet dies abans Albiol davant el president, el vicepresident i un piló de consellers. Molt bé. Van un dia a un acte, no els agrada, i s'aixequen i se'n van. Un dia. I després ens diran a nosaltres que tenim la pell fina. Vostès saben els anys i panys que fa que els catalans ens estem sentim a dir de tot i que hem estat aguantant estoicament? Repassin els llibres d'història i veuran. Si el PP fa això, anar a un lloc i marxar quan no els agrada el que senten, estem salvats. Senyors, els del PP ens entenen. Segur que ho entenen, que nosaltres hàgim decidit marxar. Què hem de fer sinó quan ens diuen el que ens diuen? Què hem de fer quan ens diuen que som “subnormales” (Antonio Gala), “de psiquiátrico” (Alfonso Ussía), “unos mierdas” (P. Trigueros), “chusma, delincuentes” (Alejo Vidal Quadras), “como ETA” (Mayor Oreja), “como Goebbels” (Fernando Savater), “como los nazis” (Rosa Díaz), “golpistas” (Hermann Tertsch), “como una república bananera” (Esperanza Aguirre), “cosa cangrenosa” (Jiménez Losantos)... i així anar fent. Doncs això, marxar. I no a la primera ocasió, com ells. No. Són tres-cents anys. I hem decidit marxar. I ara ja sabem que, en el fons, al PP ens entenen.