POLÍTICA
MADRID - 17 març 2018 2.00 h

Rajoy destitueix el director de Difusió aprofitant el 155

 Méndez de Vigo oculta la destitució de Molons en informar del Consell de Ministres i ho desvela ja en privat

 L’executiu veu un desinflament sobiranista i lloa els cinc mesos al timó de la Generalitat

DAVID PORTABELLA - MADRID

Quan el 2016 va assumir el rol de portaveu, Íñigo Méndez de Vigo va canviar el llibre d’estil de la seva predecessora, Soraya Sáenz de Santamaría, i, en lloc d’informar amb detall del que es debat i aprova en el Consell de Ministres, va començar a trufar la seva exposició d’afers tractats amb resums de premsa i consideracions sobre la setmana política, a més de fer recomanacions d’oci. Ahir, el Consell de Ministres va executar una decisió inusual: la destitució a distància del director de Difusió i Participació Ciutadana de la Generalitat, Antoni Molons, aprofitant les atribucions de retenir el timó del govern català gràcies al 155. Méndez de Vigo, però, va ocultar la destitució en la roda de premsa pública i la va desvelar al final ja en privat.

La destitució de Molons –del PDeCAT– va ser el punt central de la reunió extraordinària consagrada en el dia a dia de la Generalitat que Rajoy presideix cada divendres després de fer la reunió ordinària del seu executiu.

“Perquè està investigat”

L’explicació que Méndez de Vigo va donar en una conversa informal és que el govern espanyol ha perdut la confiança en el secretari de Difusió i Participació arran de l’operació judicial dictada dijous pel jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona, el de Juan Antonio Ramírez Sunyer, a la cerca d’algun rastre de diner públic en el referèndum de l’1 d’octubre. “Se’l destitueix perquè està investigat”, es va limitar a afirmar Méndez de Vigo, i va restar qualsevol importància al fet d’haver-ho ocultat durant una hora de compareixença. El cas de Molons se suma als 250 casos de destitucions que s’ha cobrat el 155, des del president Carles Puigdemont fins als alts càrrecs de les ambaixades.

Esgrimir el fet de ser investigat per justificar una destitució, com fa ara La Moncloa, contrasta amb la situació de Molons, que està en llibertat amb càrrecs per presumpta malversació i desobediència perquè la Guàrdia Civil no va trobar indicis que justifiquin una detenció tot i haver escorcollat la seva oficina al Palau de la Generalitat i el seu domicili a Sant Joan Despí. A més, es dona la paradoxa que el govern espanyol que destitueix Molons per una sospita de malversació és el mateix govern espanyol que ha descartat que l’1-O es pogués finançar amb diner públic, i ho ha descartat perquè el responsable últim d’unes finances intervingudes per l’Estat com les catalanes –a través del FLA– és precisament el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro.

Fonts de La Moncloa van emmarcar la pràctica de firmar una destitució des de Madrid però no anunciar-ho a Madrid en la política habitual de deixar tota l’explicació en mans del delegat estatal Enric Millo, que, des que el 155 està en vigor, informa del que es debat al Consell de Ministres sense haver-hi estat present i malgrat que tots els ministres tenen l’obligació de respectar que les deliberacions han de ser secretes.

No parlar de Catalunya

Quan està a punt de complir cinc mesos al timó de la Generalitat –serà el 27 de març–, el portaveu Íñigo Méndez de Vigo es va vantar que la d’ahir era la seva segona roda de premsa consecutiva en què “no es parla de Catalunya” i ho va atribuir a la “tranquil·litat” i a la “normalitat” que Rajoy ha portat a Catalunya amb el 155. “Cada cop hi ha menys mobilitzacions i cada cop hi ha menys gent a les mobilitzacions”, celebren fonts de La Moncloa, que detecten un desinflament sobiranista al carrer coincidint amb el bloqueig de la investidura. En la seva anàlisi, però, aquestes fonts passen per alt que, en el cas de l’escorcoll d’Òmnium Cultural, va ser el mateix jutge Ramírez Sunyer qui va advertir que qualsevol concentració similar a “un nou 20 de setembre” podia ser considerada un delicte de sedició.

250
alts càrrecs
de la Generalitat han estat destituïts per Rajoy aprofitant la vigència del 155. L’últim, Antoni Molons.
5
mesos
és el temps que el 27 de març sumarà en vigor el 155, amb qual Rajoy gestiona la Generalitat a distància.
2
consells de ministres
se celebren cada divendres de manera consecutiva: l’ordinari i el monogràfic de Catalunya.

El president espanyol vol evitar la foto amb Kosova

La política interior amb el rerefons del conflicte amb l’independentisme català amenaça de creuar-se en la política europea de Mariano Rajoy i deixar-lo en terra de ningú. Davant la cimera que la UE celebra el 17 de maig a Sofia (Bulgària) amb els països dels Balcans i que inclou Kosova, el govern espanyol maniobra per evitar una fotografia de Rajoy amb el president kosovar, Hashim Thaci, perquè l’Estat espanyol no reconeix aquest país independitzat unilateralment de Sèrbia el febrer del 2008.

Amb el seu entestament a no reconèixer Kosova com a estat independent, el cas espanyol és una anomalia a la UE. Només quatre estats s’arrengleren amb l’espanyol en aquesta obcecació i cap està entre el nucli dirigent: son Grècia, Xipre, Romania i Eslovàquia, i tots ho fan per la por de viure una declaració d’independència de les seves regions.

El portaveu, Íñigo Méndez de Vigo, no va dissimular l’enuig de Madrid amb la cita balcànica. “A veure què és el que succeeix. La posició del govern al voltant de Kosova és clara, neta i sòlida, i, junt amb altres quatre països, no reconeixem Kosova”, relatava Méndez de Vigo sense citar els aliats pel seu nom. “No hem reconegut Kosova en el passat i no reconeixerem Kosova en el futur”, va reblar.

Segons avancen fonts de La Moncloa, Rajoy sospesa fins i tot plantar la cimera i no viatjar a Sofia si el format inclou una foto de grup amb el kosovar Thaci i així li ho va dir ahir al president del Consell Europeu, el polonès Donald Tusk, en una reunió a Madrid.