POLÍTICA
MADRID - 17 març 2019 2.00 h

Una pica a Madrid

 Milers de persones omplen el cor madrileny i el tenyeixen de groc contra el judici “farsa” al Suprem i per l’autodeterminació

 Òmnium i l’ANC reclamen a Sánchez que insti el fiscal a retirar els càrrecs

 ‘L’estaca’ clou la marxa a Cibeles

DAVID PORTABELLA - MADRID
La Mon­cloa diu que és la mateixa llei la que per­met la marxa i el judici

Madrid es va con­ver­tir ahir en el quilòmetre zero de l’inde­pen­den­tisme i va ser per un dia la caixa de ressò d’un clam con­tra el judici al Tri­bu­nal Suprem als líders del procés i a favor del dret a l’auto­de­ter­mi­nació. En una fita inèdita per a l’inde­pen­den­tisme, que el 7 de desem­bre del 2017 es va fer oir a Brus­sel·les però que mai havia alçat el seu clam a la villa y corte, milers de per­so­nes –el ball de xifres va dels 120.000 de l’orga­nit­zació als 18.000 de la dele­gació del govern– van omplir el pas­seig del Prado entre Atocha i Cibe­les amb este­la­des i ban­de­res repu­bli­ca­nes i anda­lu­ses del Sin­di­cat Andalús de Tre­ba­lla­dors sota el lema “L’auto­de­ter­mi­nació no és delicte. Democràcia és deci­dir”, en un ambi­ent fes­tiu i sense inci­dents. “Escolta, Espa­nya, aquest clam de lli­ber­tat”, va cla­mar el pre­si­dent Quim Torra al cor de Madrid. I el que Madrid i Espa­nya van escol­tar va ser L’estaca de Lluís Llach al peu de la font de Cibe­les.

Amb tot el pas­seig de la Cas­te­llana con­ver­tit en un apar­ca­ment dels més de cinc-cents auto­cars i amb Atocha com a estació de des­ti­nació d’una quin­zena de TGV plens, Madrid es va tenyir de groc, de senye­res i d’este­la­des –com les que les con­se­lle­res Elsa Artadi i Laura Borràs duien com a capes amb un llaç al coll al cos­tat de Torra i del pre­si­dent del Par­la­ment, Roger Tor­rent–, però també de ban­de­res d’Esquerra Cas­te­llana i de bel­gues i ale­ma­nyes en record als països de l’exili on s’estimba la justícia espa­nyola a l’hora de per­se­guir la causa que jutja el Suprem. “No és judici, és una farsa!” i “lli­ber­tats pre­sos polítics!” eren els càntics pre­fe­rits. La sor­presa de Torra i el seu equip va ser veure’s encap­su­lats per poli­cies de paisà –amb un braçalet taronja com a dis­tin­tiu– durant el recor­re­gut de la marxa i bar­re­jats amb mos­sos també de paisà.

Foto­gra­fies dels pre­sos

La mani­fes­tació va recórrer a par­tir de les sis de la tarda el pas­seig del Prado, par­tint de la rotonda de l’Empe­ra­dor Car­les V –al cos­tat de l’estació d’Atocha– i tra­ves­sant la plaça de Nep­tuno –a 100 metres del Congrés– fins a fina­lit­zar a l’esce­nari ins­tal·lat a la plaça de Cibe­les davant de l’ajun­ta­ment de Madrid. Davant dels polítics, entre els quals mig govern –també hi eren Jordi Puig­neró, Alba Vergés i Teresa Jordà, l’expre­si­dent Artur Mas, David Bon­vehí (PDe­CAT), Gabriel Rufián i Caro­lina Telec­hea (ERC), Antoni Cas­tellà (Demòcra­tes), Car­les Riera (CUP), Jon Iñarritu (EH Bildu) i l’euro­di­pu­tat del par­tit naci­o­na­lista fla­menc N-VA Mark Demes­ma­eker–, la capçalera es con­fo­nia amb les foto­gra­fies dels pre­sos i pre­ses i dels exi­li­ats i amb les urnes del pla B.

A banda de les enti­tats i els par­tits inde­pen­den­tis­tes, hi havia repre­sen­tants de la IAC Cata­lu­nya, la Inter­sin­di­cal CSC, la CGT, Unió de Page­sos, el Sin­di­cat d’Estu­di­ants, Gure Esku Dago, Alt­sasu Gura­soak, EH Bildu, mem­bres del BNG, del Sin­di­cat Andalús de Tre­ba­lla­dors, de Madri­lenys pel Dret a Deci­dir, del Movi­ment Referèndums a la Uni­ver­si­tat, de Mares con­tra la Repressió i for­ma­ci­ons espa­nyo­les d’esquer­res com ara el Par­tit Comu­nista d’Espa­nya i Esquerra Cas­te­llana. La nota de color, l’apor­ta­ven alguns armats amb Fairy o direc­ta­ment dis­fres­sats com a ampo­lles del sabó de plats de color verd com a iro­nia davant Enric Millo.

Veu de pre­sos al Suprem

Des de l’esce­nari que mirava de front la Cibe­les –font fetitxe del madri­disme–, enga­la­nada amb roji­gual­des i amb la peri­o­dista Patri­cia López com a con­duc­tora, vídeos dels frag­ments de decla­ra­ci­ons dels pre­sos i les pre­gun­tes dels fis­cals Javier Zara­goza i Fidel Cadena van donar pas a un minut de silenci per les vícti­mes de l’atemp­tat supre­ma­cista de Nova Zelanda i més tard als par­la­ments, amb què l’ANC i Òmnium van recla­mar a Pedro Sánchez que insti la fis­ca­lia a reti­rar els càrrecs con­tra els pre­sos i pre­ses. “Venim a Madrid a dir que l’auto­de­ter­mi­nació és un dret i no un crim”, va adver­tir la pre­si­denta de l’ANC, Eli­senda Palu­zie. I va citar Vicent Andrés Estellés: “No podran res davant un poble unit, ale­gre i com­ba­tiu.” El relleu, el va aga­far el vice­pre­si­dent d’Òmnium, Mar­cel Mauri. “La democràcia a Espa­nya depèn de defen­sar els drets i les lli­ber­tats a Cata­lu­nya. Van alçar un A por ellos que és un A por todos els que defen­sem les lli­ber­tats”, va aler­tar. I va par­lar en nom de Jordi Cui­xart per dir que “la soli­da­ri­tat és la ten­dresa dels pobles” i per aca­bar amb un “visca Madrid, viva Cata­lu­nya. No pasarán!” d’alè repu­blicà.

Un dels que va aixe­car més els ànims va ser Óscar Reina, del Sin­di­cat Andalús de Tre­ba­lla­dors. “Estic orgullós de ser andalús i donar suport a aquesta mobi­lit­zació! Som fills de la mateixa ràbia!”, va cla­mar abans de cri­dar “¡Liber­tad pre­sos políticos!”. “Als que inven­ten diferències entre nosal­tres, que els exploti el cap avui veient-nos junts!”, va reblar. I Elena Martínez, l’ànima de Madri­lenys pel Dret a Deci­dir, va voler con­tes­tar el “madri­lenys, Cata­lu­nya us estima” de Com­panys. “Cata­lans, Madrid us estima!”, va pro­cla­mar al cel de Cibe­les des­per­tant una ovació tro­na­dora. Qui va posar veu als fami­li­ars dels pre­sos –hi eren Laura Mas­vi­dal, Blanca Bra­gu­lat i Mont­ser­rat Bassa, entre d’altres– va ser Merit­xell Lluís, pare­lla de Josep Rull. “No esteu sols!”, va fer arri­bar a Soto del Real i Alcalá-Meco. “Quan es tracta de defen­sar la justícia i els drets fona­men­tals, s’hi ha de ser”, hi va afe­gir Ant­xon Ramírez de Alda, pare d’Adur, jove d’Alt­sasu empre­so­nat. Que la ferida per les càrre­gues poli­ci­als de l’1-O no es tanca, ho van saber de viva veu els agents anti­dis­tur­bis del dis­po­si­tiu que va habi­li­tar el Minis­teri de l’Inte­rior, rebuts pels mani­fes­tants amb el crit “1 d’octu­bre, ni oblit ni perdó!”. Com a colofó i abans de L’estaca, el can­tau­tor Mario Muñoz va inter­pre­tar In your eyes, de Peter Gabriel, i la també can­tau­tora Ali­cia Ramos va inter­pre­tar Canto a la liber­tad.

Des de Water­loo, el pre­si­dent Car­les Puig­de­mont va lloar el “dia històric”. “Una mani­fes­tació que hau­ria de moure men­ta­li­tats”, va reblar

En vista de l’èxit de la cita, La Mon­cloa va reac­ci­o­nar amb una nota a través dels seus canals de premsa per repli­car les apel·laci­ons que li han fet els diver­sos líders polítics i repre­sen­tants d’enti­tats pre­ci­sant que es pot abor­dar “tot” dins de la Cons­ti­tució, però “res” fora. “La mateixa democràcia que pro­te­geix la lli­ber­tat dels qui es mani­fes­ten avui és la que jutja els qui infrin­gei­xen les nor­mes”, afirma el govern de Pedro Sánchez, perquè “la democràcia i les seves nor­mes han de ser iguals per a tots i per a tot”.

Escolta, Espanya, el clam de llibertat i que no hi ha lluites petites pels drets civils ni viatges prou llargs per l’autodeterminació
s
Quim Torra
PRESIDENT DE LA GENERALITAT
Venim a Madrid a dir que l’autodeterminació és un dret i no un crim
Elisenda Paluzie
PRESIDENTA DE L’ANC
Igual que Companys va dir: «madrilenys, Catalunya us estima», jo us dic: catalans, Madrid us estima!
Elena Martínez
MADRILENYS PEL DRET A DECIDIR
La democràcia a Espanya depèn de defensar els drets i les llibertats a Catalunya
Marcel Mauri
PRESIDENT D’ÒMNIUM
Un gran èxit d’organització i de mobilització. Una marxa que hauria de moure mentalitats
Carles Puigdemont
130È PRESIDENT DE LA GENERALITAT
Estic orgullós de ser andalús i de donar suport a aquesta mobilització! Som fills de la mateixa ràbia!
Óscar Reina
SINDICAT ANDALÚS TREBALLADORS